ANÀLISI DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDAH
Hospitalització convencional i cirurgia major ambulatòria ( Altes i pacients / Edat i sexe / Residència / Règim econòmic / Circumstàncies d'admissió i d'alta / Estada / Diagnòstics / Procediments / Codi E (causa externa) / Dades perinatals ) Hospital de dia / Atenció psiquiàtrica

Residència

La variable lloc de residència recull els codis de província, municipi, districte (en el cas dels residents a la ciutat de Barcelona) i país (en el cas dels estrangers).

La invalidesa d'aquesta variable (14,2%) s'ha reduït considerablement respecte a l'any 1996 (17,2%). Els errors es deuen principalment a la informació que fa referència al districte municipal dels residents a la ciutat de Barcelona.

Si no es té en compte aquesta circumstància, el codi de residència permet assignar municipi en un 97,1% d'altes (95,9% l'any 1996).

La informació proporcionada per aquesta variable permet conèixer la distribució territorial de les altes per regió sanitària i per sector sanitari de residència.

A partir del codi de província s'han pogut assignar algunes altes a la regió sanitària corresponent, tot i ser invàlida la informació del municipi. Això ha permès assignar la regió de residència en un 0,2% d'altes que no tenien ben informat el municipi. Aquesta assignació s'ha pogut fer en malalts que resideixen a les regions sanitàries Lleida o Girona.

A partir del codi de municipi s'ha assignat a cada alta el sector sanitari de residència. Per a les altes dels residents a la ciutat de Barcelona, en què l'assignació requereix conèixer el districte municipal, atès que aquesta informació encara no es recull de forma exhaustiva, l'assignació de sector sanitari no ha estat possible, raó per la qual tots els sectors de Barcelona es tracten de forma agregada.

La TAULA 7 mostra el nombre d'altes per regió sanitària de residència i la distribució segons la regió sanitària de l'hospital on s'han produït.

De les 747.482 altes, a 710.129 (95,0%) se'ls ha pogut assignar la regió sanitària de residència. Pel que fa a la resta d'altes, 16.077 (2,2%) corresponen a residents fora de Catalunya i en 21.276 altes (2,8%) es desconeix la residència.

De les 710.129 altes corresponents a residents a Catalunya, 597.160 (84,1%) són de malalts que han estat atesos en centres hospitalaris de la seva regió sanitària de residència (84,0% l'any 1996) i 112.969 (15,9%) en hospitals d'altres regions; d'aquestes altes, 65.106 (9,2%) corresponen a malalts residents a les regions sanitàries Barcelona Ciutat, Costa de Ponent o Barcelonès Nord i Maresme que han estat atesos en una d'aquestes regions veïnes (9,3% l'any 1996). Les 47.863 altes restants (6,7%) corresponen a moviments entre altres regions sanitàries.

De les altes on consta la residència fora de Catalunya (TAULA 7), un 47,7% s'han produït als hospitals de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat i un 17,4% s'han generat als hospitals de la Regió Sanitària Lleida, la majoria de les quals (2.229 altes) corresponen a residents a la província d'Osca. Tot i que en termes absoluts és als hospitals de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat on es produeix el major nombre d'altes de residents fora de Catalunya, en termes relatius és a la Regió Sanitària Lleida on el percentatge de residents fora de Catalunya respecte al total d'altes dels hospitals és més alt (7,9%).

Per a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat el percentatge és del 3,0%.
 

 
TAULA 7
Distribució percentual i nombre d’altes dels residents a cada regió sanitària en funció de la regió sanitària de l’hospital. Any 1999

Taxes d'hospitalització

Com a indicadors de la utilització de recursos d'hospitalització a nivell territorial, s'han calculat les taxes d'hospitalització per regió i sector sanitaris de residència. Aquestes taxes s'han calculat per al total d'altes i per les finançades per l'SCS (TAULA 8). En la valoració de les taxes, cal tenir en compte que el registre encara no recull de forma exhaustiva l'activitat dels hospitals privats. Pel que fa a les altes finançades per l'SCS, l'exhaustivitat és pràcticament del 100%; hi ha una petita quantitat d'altes (0,4%) finançades per l'SCS en centres que no pertanyen a la XHUP i que encara no notifiquen al CMBDAH.

Les taxes s'han calculat segons les dades que consten al registre i al padró de l'any 1996. Per tant, les variacions de població en alguns sectors sanitaris podrien afectar els valors dels indicadors.

Com que l'estructura per edat de les unitats territorials analitzades no és homogènia, a part de les taxes brutes d'hospitalització també s'han calculat les taxes d'hospitalització estandarditzades, segons el mètode directe amb la població de Catalunya com a estàndard (TAULA 8).

TAULA 8
Taxes d'hospitalització per mil habitants, per regió sanitària i sector sanitari de residència. Any 1999
Notes:Població: nombre d'habitants segons el padró de l'any 1996
 Taxa d'hospitalització: nombre d'altes per mil habitants

S'observen diferències, tant per regió sanitària com per sector, en els quatre indicadors calculats. Algunes de les taxes més baixes es donen en sectors de població més envellida i viceversa (TAULA 8).

La TAULA 9 sintetitza la variació d'aquests indicadors per als anys 1996 i 1999, a partir de la raó màxim/mínim i del coeficient de variació ponderat per població.

La variació entre regions és menor ja que en aquest nivell es compensen alguns dels casos extrems que s'observen en els sectors.

La variació en les taxes estandarditzades, contràriament al que caldria esperar, és superior a les taxes brutes.

TAULA 9
Variació territorial dels indicadors d'hospitalització de les altes finançades per l'SCS. Anys 1996 i 1999
La FIGURA 3 mostra les taxes d'hospitalització estandarditzades de les altes finançades per l'SCS, per sector sanitari de residència. A l'efecte de comparació també es mostra la taxa corresponent al conjunt de Catalunya i el coeficient de variació ponderat per població. Del conjunt de sectors, 25 es troben dins del rang delimitat pel coeficient de variació, 9 i Barcelona ciutat, que es tracta com un sol sector, estan per sota i els 11 sectors restants estan per sobre.
FIGURA 3
Taxa estandarditzada d'hospitalització i coeficient de variació per sector sanitari de residència, de les altes finançades per l'SCS. Any 1999

Per valorar les diferències en les taxes d'hospitalització per sector sanitari de les altes finançades per l'SCS, s'ha de tenir present que l'assistència hospitalària de finançament públic en un territori està condicionada per l'oferta d'altres tipus d'assistència sanitària complementària.

L'oferta d'assistència privada en entitats d'assegurança lliure, més destacada en zones urbanes i de nivell socioeconòmic elevat, pot anar acompanyada de taxes d'hospitalització pública relativament baixes.

En algunes zones rurals, on la baixa densitat poblacional i les bones comunicacions no justifiquen la presència d'un hospital, l'atenció primària assumeix un paper substitutiu en determinades línies d'atenció. En aquest cas, les taxes d'hospitalització poden ser baixes.

Des d'un punt de vista de política sanitària, es justifica la presència d'un hospital en zones de baixa densitat poblacional de difícil comunicació pel fet de trobar-se, per exemple, en una zona muntanyosa. En aquest cas, les taxes d'hospitalització són superiors a la mitjana perquè l'oferta d'atenció que suposa la proximitat d'un hospital, per petit que sigui, augmenta la demanda.

L'actual escenari d'envelliment de la població, en el qual creix la proporció de malalts d'edat avançada pluripatològics, fa que la freqüentació hospitalària d'aquests malalts depengui en bona mesura dels recursos sociosanitaris existents a la zona. D'altra banda, les variacions de població observades després del padró de l'any 1996 fan que els sectors sanitaris amb més creixement poblacional puguin tenir les taxes sobrevalorades, mentre que els que perden més població les tinguin infravalorades. Utilitzant les dades de la revisió padronal l'1.1.1998, publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), s'observa que els sectors Garraf, Baix Penedès, Cerdanya, Val d'Aran i Baix Llobregat Centre i Nord guanyen més del 4% de població, mentre que els sectors Pallars Jussà, l'Hospitalet, Terra Alta, Alta Ribagorça i Barcelonès Nord perden més de l'1% de població respecte a les dades del padró de l'any 1996.