ANÀLISI
DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDAH
Hospitalització
convencional i cirurgia major ambulatòria (
Altes i pacients
/ Edat i sexe /
Residència
/ Règim
econòmic / Circumstàncies
d'admissió
i d'alta
/ Estada / Diagnòstics
/ Procediments
/ Codi E (causa externa)
/ Dades perinatals
)
Hospital de dia /
Atenció psiquiàtrica
Diagnòstics
El CMBDAH recull el diagnòstic principal de cada alta i fins a tres diagnòstics més codificats segons la CIM.9.MC. La variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual un malalt ha ingressat a l'hospital. Els altres diagnòstics inclouen totes les afeccions o complicacions que presenta el malalt no considerades com a diagnòstic principal i coexistents en el moment de l'ingrés o desenvolupades durant l'estada al centre. El percentatge d'altes invàlides per a la variable diagnòstic principal és del 0,9% del total d'altes. La inespecificitat és el motiu d'invalidesa en el 0,4% de les altes. S'entén per diagnòstic inespecífic aquell que, tot i ser correcte, no dóna la informació amb el màxim nivell de detall possible. En el 0,4% de totes les altes no consta informació del diagnòstic principal; la variable està en blanc o consta com a diagnòstic desconegut (codi 799.9). La resta de motius d'invalidesa es reparteix entre codis erronis inexistents a la CIM·9·MC i incongruències pel que fa a l'edat i/o el sexe (0,1%). Per tant, en el 0,5% de les altes es desconeix el diagnòstic principal. L'any 1996 aquest percentatge era de l'1,1%. El
64,5% de
les altes
té
correctament
informat
el primer
diagnòstic
secundari,
mentre que
per al segon
el percentatge
és
del 43,2%
i per al
tercer del
29,6%. La mitjana de diagnòstics informats per alta (principal i altres) és de 2,37. L'any 1996 era de 2,12.
El
diagnòstic
principal
s'ha analitzat
en dos nivells
d'agrupació:
• Grans grups de diagnòstics de la CIM·9·MC.
•
Categories
diagnòstiques
de les classificacions
clíniques
per a la recerca
en polítiques
sanitàries
(CCHPR) proposades
per l'Agència
de Polítiques
i Recerca
d'Atenció
Sanitària
(AHCPR), del
Departament
de Serveis
Sanitaris
i Humans dels
Estats Units.
Grans grups de diagnòstics de la CIM·9·MC La CIM·9·MC agrupa els més de 13.000 codis de diagnòstics en 17 grans grups més el codi V, que recull els factors que influeixen en l'estat de salut i els contactes amb els serveis sanitaris. La TAULA 12 mostra la distribució de les altes per diagnòstic principal, segons aquests 18 grans grups. Els cinc grans grups que acumulen més altes són els corresponents als aparells circulatori, digestiu i respiratori, a les malalties de sistema nerviós i òrgans dels sentits i a les neoplàsies. Aquests grups expliquen el 52,0% del total d'altes. Durant el període 1996-1999 les malalties dels aparells circulatori, respiratori i digestiu sempre són les més freqüents. Les malalties de sistema nerviós i dels òrgans dels sentits són el grup que més ha crescut (increment del 32,6%) per efecte de l'augment de l'activitat de CMA. Tot i que cada grup engloba diagnòstics i tipologies de malalts molt diferents, cal destacar que les estades mitjanes més altes corresponen a trastorns mentals, neoplàsies i afeccions originades en el període perinatal, i les més baixes a les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits i a complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi (TAULA 12). Els grups de diagnòstic que acumulen més dies d'estada són les malalties de l'aparell circulatori, les neoplàsies, les malalties de l'aparell respiratori i les lesions i emmetzinaments, que suposen el 51,5% de totes les estades. Amb relació a la mitjana d'edat, s'observen importants diferències. Les més altes corresponen a les malalties de l'aparell circulatori, les malalties de sistema nerviós i dels òrgans dels sentits i les neoplàsies. Les més baixes corresponen, lògicament, a les malalties perinatals i congènites, seguides dels parts i les malalties infeccioses (TAULA 12). |
