INTRODUCCIÓ

El trasplantament de medul·la òssia és una tècnica que consisteix en la transfusió de medul·la òssia d'un donant sa viu a un malalt (trasplantament al·logènic). Els darrers anys, però, hi ha hagut un desenvolupament important del trasplantament autòleg (autotrasplantament), que consisteix en el trasplantament de medul·la òssia del mateix malalt, extreta quan es troba en bones condicions i conservada a baixes temperatures. Els avenços més recents en aquest camp han permès d'utilitzar també cèl·lules progenitores hemopoètiques obtingudes de sang perifèrica.

Fins als anys 50, un diagnòstic de leucèmia o de moltes altres malalties hematològiques tenia normalment un mal pronòstic. Tanmateix la quimioteràpia o la quimioteràpia i radioteràpia intensives seguides d'un trasplantament de progenitors hemopoètics han canviat radicalment aquest pronòstic. El trasplantament de moll d'os i la quimioteràpia tenen els seus orígens després dels anys 40, quan Jacobson et al. i Lorenz et al. van demostrar que un ratolí podia ser protegit contra la radiació letal mitjançant l'administració de cèl·lules de la melsa o de la medul·la. Posteriorment, es va demostrar que aquest efecte el produïa la repoblació de les cèl·lules de la medul·la del donant. Farber et al. van veure que determinats agents antifòlics podien induir la remissió en algunes leucèmies agudes. Des de llavors aquestes dues modalitats terapèutiques han estat fortament relacionades amb els bons resultats obtinguts en el trasplantament de medul·la òssia en pacients en remissió posterior a la quimioteràpia, com també la curació d'alguns pacients en els quals la quimioteràpia havia fracassat.

El primer trasplantament al·logènic realitzat a Catalunya data de 1976, però no és fins als anys 80 que la pràctica d'aquest procediment comença a ser habitual en el tractament de diverses malalties hematològiques, limfàtiques i determinats càncers.

A la fi de l'any 1987 es va publicar la normativa reguladora de la realització de trasplantaments de medul·la òssia a Catalunya, la qual especifica els requisits necessaris per a l'autorització dels centres sanitaris que podran dur a terme l'extracció i el trasplantament de medul·la òssia. D'altra banda, es crea la Comissió Assessora de Trasplantament de Medul·la Òssia, constituïda per professionals experts en la matèria i representants de l'Administració sanitària, com també el registre de trasplantament de medul·la òssia com a instrument per a la recollida d'informació sobre la utilització d'aquesta tècnica i els seus resultats.

Atesos els avenços dels darrers anys en les tècniques de trasplantament de medul·la òssia, ha calgut revisar aquesta normativa per tal d'incorporar-hi els nous criteris establerts per les societats científiques internacionals. Una de les modificacions que preveu és el canvi de nom de la tècnica, que passa a denominar-se trasplantament de progenitors hemopoètics (TPH), per englobar així el trasplantament de cèl·lules progenitores d'hemopoesi, obtingudes no només de la medul·la òssia, sinó també d'altres procedències (sang perifèrica i cordó umbilical, principalment). Aquests nous tipus de trasplantament estan adquirint una importància creixent en el tractament de noves malalties.

Amb aquesta normativa es pretén garantir que el desenvolupament i l'aplicació de les noves tècniques es realitzi dins un marc que asseguri la qualitat del servei i el respecte als drets dels pacients.