En aquella presentació ja es feia esment de la utilitat del registre per a la realització d'estudis epidemiològics, per a l'avaluació de les necessitats, la planificació dels recursos i la valoració de la qualitat de l'assistència en aquest camp.

Ara, a partir de la informació obtinguda amb aquesta eina (l'RMRC), podem aprofundir en el coneixement de determinats aspectes del tractament substitutiu renal.

La preocupació per monitorar determinats tractaments, sovint complexos , però que representen un benefici molt gran en termes de supervivència i de qualitat de vida, és present en una gran quantitat de països. Per exemple, el Collaborative Transplant Study, que és un registre de participació voluntària que va iniciar la seva activitat l'any 1982 i que aplega dades relatives a la supervivència dels pacients trasplantats i dels empelts, conté informació de prop de 160.000 trasplantaments de ronyó practicats en més de 40 països del món. Gran part dels treballs fets a partir d'aquest registre han tingut una gran transcendència en l'àmbit clínic dels trasplantaments.

Tot i que el trasplantament renal està deixant de ser un tractament complex com era anys enrere, és interessant estudiar-ne l'evolució i els resultats per poder-lo comparar amb tractaments alternatius, aixó com per conèixer els avantages i els inconvenients de les diferents modalitats d'aquesta tècnica (trasplantament d'òrgans de donant cadàver o de donant viu, trasplantaments múltiples, etc.)

Tot i la indubtable utilitat de les tècniques dialítiques en el tractament de la insuficiència renal crònica, és evident que el trasplantament renal és el procediment terapèutic d'elecció per a la majoria de malalts. Malgrat que és un tractament condicionat pel nombre d'òrgans disponibles i limitat per les característiques del donant i les del receptor, cada cop són més els malalts que se'n beneficien gràcies a l'elevada taxa de donació d'òrgans al nostre país.

La llarga experiència professional acumulada en la pràctica d'aquest procediment a Catalunya, com també la gran quantitat d'informació de què disposem, ens permeten veure com ha evolucionat en els darrers anys i oferir aquesta informació als professionals perquè puguin incorporar a la seva pràctica diària aquells coneixements que els siguin útils a l'hora de prendre decisions sobre el procés assistencial. En aquest sentit, els canvis en les característiques dels donants i dels receptors comporten una redefinició dels criteris d'inclusió de malalts a les llistes d'espera per rebre un trasplantament renal i afecten altres aspectes relacionats amb aquest tractament.

Cal dir que el treball que avui presentem ha estat possible gràcies a la participació dels professionals de les unitats de trasplanatment renal dels set centres de la xarxa sanitària d'utilització pública de Catalunya que estan autoritzats per practicar aquest tipus de tractament. Esperem que la informació que es recull en aquest quadern sigui útil no només als professionals que intervenen directament en la realització dels trasplantaments, sinó també a tots els professionals sanitaris tant de l'àmbit hospitalari com extrahospitalari.