HOSPITALITZACIO CONVENCIONAL I CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA

Altes i pacients / Edat i sexe / Residència / Règim econòmic / Circumstàncies d'admissió i d'alta / Estada / Diagnòstics / Procediments / Codi E (causa externa) / Dades perinatals

Residència

La variable lloc de residència recull els codis de província, municipi, districte (en el cas dels residents a la ciutat de Barcelona) i país (en el cas dels estrangers).

La invalidesa d'aquesta variable és del 15,8%. Els errors es deuen principalment a la manca d'informació del districte municipal dels residents a la ciutat de Barcelona. Si no es té en compte aquesta circumstància, la invalidesa és del 4,6%.

La informació proporcionada per aquesta variable permet conèixer la distribució territorial de les altes per regió i per sector sanitari de residència.

A partir del codi de municipi s'ha assignat a cada alta la regió i el sector sanitari de residència. Per a les altes dels residents a la ciutat de Barcelona, en què l'assignació de sector requereix conèixer el districte municipal, atès que aquesta informació encara no es recull de forma exhaustiva, l'assignació no ha estat possible, raó per la qual tots els sectors de Barcelona es tracten de forma agregada.

La TAULA 4 mostra el nombre d'altes per regió sanitària de residència i la distribució segons la regió sanitària de l'hospital on s'han produït.

De les 814.657 altes, s'ha pogut assignar la regió sanitària de residència a 759.429 (93,2%). Pel que fa a la resta d'altes, 18.118 (2,2%) corresponen a residents fora de Catalunya i en 37.110 altes (4,6%) es desconeix la residència. Tanmateix, en 33.218 (4,1%) d'aquestes altes consta, únicament, el codi d'alguna de les províncies catalanes, per la qual cosa es poden considerar residents a Catalunya tot i que no se'ls pot assignar regió ni sector sanitari; aquestes altes no s'han inclòs en les anàlisi que es presenten en aquest capítol.

De les 759.429 altes corresponents a residents a Catalunya, 632.445 (83,3%) són de malalts que han estat atesos en centres hospitalaris de la seva regió sanitària de residència i 126.984 (16,7%) en hospitals d'altres regions; d'aquestes altes, 58.568 (7,7%) corresponen a malalts residents a les regions sanitàries Barcelona Ciutat, Costa de Ponent o Barcelonès Nord i Maresme que han estat atesos en una d'aquestes regions veïnes. Les 68.416 restants (9,0%) corresponen a moviments entre altres regions sanitàries.

De les altes on consta la residència fora de Catalunya (TAULA 4), el 52,4% s'han produït als hospitals de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat i el 16,4% s'han generat als hospitals de la Regió Sanitària Lleida, la majoria de les quals (2.373 altes) corresponen a residents a la província d'Osca. Tot i que, en termes absoluts, és als hospitals de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat on es produeix el major nombre d'altes de residents fora de Catalunya, en termes relatius és a la Regió Sanitària Lleida on el percentatge de residents fora de Catalunya respecte al total d'altes dels hospitals és més alt (7,9%). Per a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat el percentatge és del 3,2%.

 


TAULA 4
Distribució percentual i nombre d'altes dels residents a cada regió sanitària en funció de la regió sanitària de l'hospital. Any 2000

 
Taxes d'hospitalització

Com a indicadors de la utilització de recursos d'hospitalització territorials, s'han calculat les taxes d'hospitalització per regió i sector sanitaris de residència. Aquestes taxes s'han calculat per al total d'altes i per a les finançades pel CatSalut (TAULA 5).

En la valoració de les taxes, cal tenir en compte que el registre recull el 100% de les altes finançades pel CatSalut. Pel que fa a les altes no finançades pel CatSalut, que majoritàriament es produeixen en hospitals privats, la cobertura no és del 100%, com s'ha comentat a l'apartat control de qualitat.

L'estructura per edat i sexe de les unitats territorials analitzades no és homogènia, per la qual cosa a més de les taxes d'hospitalització brutes s'han calculat les taxes d'hospitalització estandarditzades per edat i sexe, segons el mètode directe amb la població de Catalunya com a estàndard (TAULA 5).

Les taxes estandarditzades s'han calculat segons les dades que consten al registre i la població del padró de l'any 1996, i les taxes brutes amb la població de l'any 2000 i la del padró de l'any 1996.

S'observen diferències, tant per regió sanitària com per sector, en els sis indicadors calculats (TAULA 5). Algunes de les taxes més baixes es donen en sectors de població més envellida i viceversa.

 


TAULA 5
Taxes d'hospitalització per mil habitants, per regió sanitària i sector sanitari de residència. Any 2000
Notes: Taxa d'hospitalització: nombre d'altes per 1.000 habitants
Població 2000: nombre d'habitants segons la rectificacció, de l'any 2000, del padró municipal
Població 1996: nombre d'habitants segons el padró de l'any 1996
(*) Finançat pel CatSalut

 
La TAULA 6 sintetitza la variació territorial dels indicadors d'hospitalització de les altes finançades pel CatSalut dels anys 1999 i 2000, a partir de la raó màxim/mínim i del coeficient de variació ponderat per població. La variació entre regions és menor ja que en aquest nivell es compensen alguns dels casos extrems que s'observen en els sectors. La variació en les taxes estandarditzades, contràriament al que es podria esperar, és superior a les taxes brutes. S'observa que els indicadors que s'han calculat amb la població de l'any 2000 mostren una variació menor.



TAULA 6
Variació territorial dels indicadors d'hospitalització de les altes finançades pel CatSalut. Anys 1999 i 2000


La FIGURA 3 mostra les taxes d'hospitalització estandarditzades de les altes finançades pel CatSalut, per sector sanitari de residència. A l'efecte de comparació també es mostren la taxa corresponent al conjunt de Catalunya i l'interval del coeficient de variació ponderat per població. Del conjunt de sectors, 28 es troben dins del rang delimitat pel coeficient de variació, 5 i Barcelona ciutat, que es tracta com un sol sector, estan per sota, i els 12 sectors restants estan per sobre.

Per valorar les diferències en les taxes d'hospitalització per sector sanitari de les altes finançades pel CatSalut cal tenir present que l'assistència hospitalària de finançament públic en un territori està condicionada per l'oferta d'altres tipus d'assistència sanitària complementària.

L'oferta d'assistència privada en entitats d'assegurança lliure, més destacada en zones urbanes i de nivell socioeconòmic elevat, pot anar acompanyada de taxes d'hospitalització pública relativament baixes.

En algunes zones rurals, on la baixa densitat poblacional i les bones comunicacions no justifiquen la presència d'un hospital, l'atenció primària assumeix un paper substitutiu en determinades línies d'atenció. En aquest cas, les taxes d'hospitalització poden ser baixes.

Des d'un punt de vista de política sanitària, es justifica la presència d'un hospital en zones de baixa densitat poblacional de difícil comunicació pel fet de trobar-se, per exemple, en una zona muntanyosa. En aquest cas, les taxes d'hospitalització són superiors a la mitjana perquè l'oferta d'atenció que suposa la proximitat d'un hospital, per petit que sigui, augmenta la demanda.

L'actual escenari d'envelliment de la població, en el qual creix la proporció de malalts d'edat avançada pluripatològics, fa que la freqüentació hospitalària d'aquests malalts depengui en bona mesura dels recursos sociosanitaris existents a la zona.

 

FIGURA 3
Taxa estandarditzada d'hospitalització i coeficient de variació per sector sanitari de residència, de les altes finançades pel CatSalut. Any 2000