|
HOSPITALITZACIO CONVENCIONAL I CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA Altes i pacients / Edat i sexe / Residència / Règim econòmic / Circumstàncies d'admissió i d'alta / Estada / Diagnòstics / Procediments / Codi E (causa externa) / Dades perinatals Residència
La variable lloc de residència recull els codis de província, municipi, districte (en el cas dels residents a la ciutat de Barcelona) i país (en el cas dels estrangers). La
invalidesa d'aquesta variable és del 15,8%. Els errors
es deuen principalment a la manca d'informació del districte
municipal dels residents a la ciutat de Barcelona. Si no es té
en compte aquesta circumstància, la invalidesa és
del 4,6%.
La
informació proporcionada per aquesta variable permet conèixer
la distribució territorial de les altes per regió
i per sector sanitari de residència.
A
partir del codi de municipi s'ha assignat a cada alta la regió
i el sector sanitari de residència. Per a les altes dels
residents a la ciutat de Barcelona, en què l'assignació
de sector requereix conèixer el districte municipal, atès
que aquesta informació encara no es recull de forma exhaustiva,
l'assignació no ha estat possible, raó per la qual
tots els sectors de Barcelona es tracten de forma agregada.
La
TAULA 4 mostra el
nombre d'altes per regió sanitària de residència
i la distribució segons la regió sanitària
de l'hospital on s'han produït.
De
les 814.657 altes, s'ha pogut assignar la regió sanitària
de residència a 759.429 (93,2%). Pel que fa a la resta
d'altes, 18.118 (2,2%) corresponen a residents fora de Catalunya
i en 37.110 altes (4,6%) es desconeix la residència. Tanmateix,
en 33.218 (4,1%) d'aquestes altes consta, únicament, el
codi d'alguna de les províncies catalanes, per la qual
cosa es poden considerar residents a Catalunya tot i que no se'ls
pot assignar regió ni sector sanitari; aquestes altes no
s'han inclòs en les anàlisi que es presenten en
aquest capítol.
De
les 759.429 altes corresponents a residents a Catalunya, 632.445
(83,3%) són de malalts que han estat atesos en centres
hospitalaris de la seva regió sanitària de residència
i 126.984 (16,7%) en hospitals d'altres regions; d'aquestes altes,
58.568 (7,7%) corresponen a malalts residents a les regions sanitàries
Barcelona Ciutat, Costa de Ponent o Barcelonès Nord i Maresme
que han estat atesos en una d'aquestes regions veïnes. Les
68.416 restants (9,0%) corresponen a moviments entre altres regions
sanitàries.
De
les altes on consta la residència fora de Catalunya (TAULA
4), el 52,4% s'han produït als hospitals de la
Regió Sanitària Barcelona Ciutat i el 16,4% s'han
generat als hospitals de la Regió Sanitària Lleida,
la majoria de les quals (2.373 altes) corresponen a residents
a la província d'Osca. Tot i que, en termes absoluts, és
als hospitals de la Regió Sanitària Barcelona Ciutat
on es produeix el major nombre d'altes de residents fora de Catalunya,
en termes relatius és a la Regió Sanitària
Lleida on el percentatge de residents fora de Catalunya respecte
al total d'altes dels hospitals és més alt (7,9%).
Per a la Regió Sanitària Barcelona Ciutat el percentatge
és del 3,2%.
|
![]() TAULA 4 Distribució
percentual i nombre d'altes dels residents a cada regió sanitària
en funció de la regió sanitària de l'hospital.
Any
2000
|
|
Taxes
d'hospitalització
Com
a indicadors de la utilització de recursos d'hospitalització
territorials, s'han calculat les taxes d'hospitalització
per regió i sector sanitaris de residència. Aquestes
taxes s'han calculat per al total d'altes i per a les finançades
pel CatSalut (TAULA 5).
En
la valoració de les taxes, cal tenir en compte que el registre
recull el 100% de les altes finançades pel CatSalut. Pel
que fa a les altes no finançades pel CatSalut, que majoritàriament
es produeixen en hospitals privats, la cobertura no és
del 100%, com s'ha comentat a l'apartat control de qualitat.
L'estructura
per edat i sexe de les unitats territorials analitzades no és
homogènia, per la qual cosa a més de les taxes d'hospitalització
brutes s'han calculat les taxes d'hospitalització estandarditzades
per edat i sexe, segons el mètode directe amb la població
de Catalunya com a estàndard (TAULA
5).
Les
taxes estandarditzades s'han calculat segons les dades que consten
al registre i la població del padró de l'any 1996,
i les taxes brutes amb la població de l'any 2000 i la del
padró de l'any 1996.
S'observen
diferències, tant per regió sanitària com
per sector, en els sis indicadors calculats (TAULA
5). Algunes de les taxes més baixes es donen
en sectors de població més envellida i viceversa.
|
![]() TAULA 5 Taxes
d'hospitalització per mil habitants, per regió sanitària
i sector sanitari de residència. Any
2000
Notes:
Taxa
d'hospitalització: nombre d'altes per 1.000 habitants
Població
2000: nombre d'habitants segons la rectificacció, de l'any 2000,
del padró municipal
Població
1996: nombre d'habitants segons el padró de l'any 1996
(*)
Finançat pel CatSalut
|
|
La
TAULA 6 sintetitza
la variació territorial dels indicadors d'hospitalització
de les altes finançades pel CatSalut dels anys 1999 i 2000,
a partir de la raó màxim/mínim i del coeficient
de variació ponderat per població. La variació
entre regions és menor ja que en aquest nivell es compensen
alguns dels casos extrems que s'observen en els sectors. La variació
en les taxes estandarditzades, contràriament al que es
podria esperar, és superior a les taxes brutes. S'observa
que els indicadors que s'han calculat amb la població de
l'any 2000 mostren una variació menor.
![]() TAULA 6 Variació
territorial dels indicadors d'hospitalització de les
altes finançades pel CatSalut. Anys
1999 i 2000
La FIGURA 3 mostra les taxes d'hospitalització estandarditzades de les altes finançades pel CatSalut, per sector sanitari de residència. A l'efecte de comparació també es mostren la taxa corresponent al conjunt de Catalunya i l'interval del coeficient de variació ponderat per població. Del conjunt de sectors, 28 es troben dins del rang delimitat pel coeficient de variació, 5 i Barcelona ciutat, que es tracta com un sol sector, estan per sota, i els 12 sectors restants estan per sobre. Per
valorar les diferències en les taxes d'hospitalització
per sector sanitari de les altes finançades pel CatSalut
cal tenir present que l'assistència hospitalària
de finançament públic en un territori està
condicionada per l'oferta d'altres tipus d'assistència
sanitària complementària.
L'oferta
d'assistència privada en entitats d'assegurança
lliure, més destacada en zones urbanes i de nivell socioeconòmic
elevat, pot anar acompanyada de taxes d'hospitalització
pública relativament baixes.
En
algunes zones rurals, on la baixa densitat poblacional i les bones
comunicacions no justifiquen la presència d'un hospital,
l'atenció primària assumeix un paper substitutiu
en determinades línies d'atenció. En aquest cas,
les taxes d'hospitalització poden ser baixes.
Des
d'un punt de vista de política sanitària, es justifica
la presència d'un hospital en zones de baixa densitat poblacional
de difícil comunicació pel fet de trobar-se, per
exemple, en una zona muntanyosa. En aquest cas, les taxes d'hospitalització
són superiors a la mitjana perquè l'oferta d'atenció
que suposa la proximitat d'un hospital, per petit que sigui, augmenta
la demanda.
L'actual
escenari d'envelliment de la població, en el qual creix
la proporció de malalts d'edat avançada pluripatològics,
fa que la freqüentació hospitalària d'aquests
malalts depengui en bona mesura dels recursos sociosanitaris existents
a la zona.
|
![]() FIGURA 3 Taxa
estandarditzada d'hospitalització i coeficient de variació
per sector sanitari de residència, de les altes finançades
pel CatSalut. Any
2000
|
|
|