HOSPITALITZACIO CONVENCIONAL I CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA Altes i pacients / Edat i sexe / Residència / Règim econòmic / Circumstàncies d'admissió i d'alta / Estada / Diagnòstics / Procediments / Codi E (causa externa) / Dades perinatals Diagnòstics
El
CMBDAH recull el diagnòstic principal de cada alta
i fins a tres diagnòstics més codificats
segons la CIM·9·MC.
La
variable diagnòstic principal indica el motiu pel
qual un malalt ha ingressat a l'hospital.
Els
altres diagnòstics inclouen totes les afeccions
o complicacions que presenta el malalt no considerades
com a diagnòstic principal i coexistents en el
moment de l'ingrés o desenvolupades durant l'estada
al centre.
El
percentatge d'altes invàlides per a la variable
diagnòstic principal és del 2,1% del total
d'altes. La inespecificitat és el motiu d'invalidesa
en el 0,8% de les altes. S'entén per diagnòstic
inespecífic aquell que, tot i ser correcte, no
dóna la informació amb el màxim nivell
de detall possible.
En
l'1,2% de totes les altes no consta informació
del diagnòstic principal; la variable està
en blanc o consta com a diagnòstic desconegut (codi
799.9). La resta de motius d'invalidesa es reparteix entre
codis erronis inexistents a la CIM·9·MC i incongruències
pel que fa a l'edat i/o el sexe (0,1%).
Per
tant, en l'1,3% de les altes es desconeix el diagnòstic
principal. L'any 1999 aquest percentatge era del 0,5%.
Aquesta és una de les variables que es veu més
afectada pels problemes de validesa que s'han comentat
en l'apartat de validació interna.
El
62,7% de les altes té correctament informat el
primer diagnòstic secundari, mentre que per al
segon el percentatge és del 42,5% i per al tercer
del 29,5%. La invalidesa dels altres diagnòstics
és deguda bàsicament a la inespecificitat,
que per als tres diagnòstics secundaris és
del 0,1%. La invalidesa per concepte erroni o incongruent
és del 0,02%.
La
mitjana de diagnòstics informats per alta (principal
i altres) és de 2,33. L'any 1999 era de 2,37.
El
diagnòstic principal s'ha analitzat en dos nivells
d'agrupació:
•
Grans
grups de diagnòstics de la CIM·9·MC.
•
Categories
diagnostiques de les classificacions clíniques
per a la recerca en polítiques sanitàries
(CCHPR) proposades per l'Agència de Polítiques
i Recerca d'Atenció Sanitària (AHCPR)
del Departament de Serveis Sanitaris i Humans dels Estats
Units.
Grans
grups de diagnòstics de la CIM·9·MC
La
CIM·9·MC agrupa els més de 13.000 codis
de diagnòstics en 17 grans grups més el
codi V, que recull els factors que influeixen en l'estat
de salut i els contactes amb els serveis sanitaris .
La
TAULA 9 mostra
la distribució de les altes per diagnòstic
principal, segons aquests 18 grans grups.
Els
cinc grans grups que acumulen més altes són
els corresponents als aparells circulatori, digestiu i
respiratori, a les malalties del sistema nerviós
i dels òrgans dels sentits i a les complicacions
de l'embaràs, el part i el puerperi. Aquests grups
expliquen el 51,4% del total d'altes.
Les
malalties de sistema nerviós i dels òrgans
dels sentits i les malalties de l'aparell locomotor i
el teixit connectiu són els grups que més
han crescut respecte a l'any 1999 (increment del 17,6%
i 17,5%, respectivament). En ambdós grups, l'increment
es produeix a causa de l'augment de l'activitat quirúrgica,
que es comenta en l'apartat de procediments. En el grup
de malalties infeccioses i parasitàries el nombre
d'altes ha disminuït respecte a l'any 1999 (TAULA
9).
|
