ANÀLISI DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDSS
Processos / Sexe, edat i estada / Residència / Diagnòstics
 
Diagnòstics

La variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual un malalt és atès en un recurs sociosanitari. La invalidesa d'aquesta variable per al total de processos és del 2,6%.

La FIGURA 9 mostra la distribució dels processos d'atenció sociosanitària per diagnòstic principal, segons els 18 grans grups de diagnòstic de la CIM·9·MC.


FIGURA 9
Distribució dels processos d'atenció sociosanitària per diagnòstic principal segons els grans grups de diagnòstic de la CIM·9·MC. Any 2000

Els cinc grans grups que acumulen més processos són les neoplàsies, les malalties de l'aparell circulatori, els trastorns mentals, les lesions i els emmetzinaments i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits. Aquests grups expliquen el 78,5% de tots els processos.

Els malalts atesos en els diferents tipus d'unitat o equip presenten diferències importants tant pel que fa a la patologia com al tractament que reben.

Per poder estudiar la morbiditat atesa en cada tipus d'unitat o equip, en ocasions, els grans grups de la CIM·9·MC no expliquen amb el detall necessari la patologia atesa.

És per això que, a l'efecte de l'anàlisi de la morbiditat atesa en els diferents recursos sociosanitaris, els codis diagnòstics de la CIM·9·MC s'han agrupat en diferents nivells. L'objectiu de treballar amb aquests grups obeeix a la necessitat d'homogeneïtzar processos que presenten característiques clíniques semblants des del punt de vista de l'atenció sociosanitària; en alguns casos s'ha seleccionat la totalitat de diagnòstics d'un gran grup, en d'altres el conjunt de diagnòstics d'una secció de la CIM·9·MC o, en ocasions, diagnòstics per separat.

Per a cada tipus d'unitat o equip es presenten indicadors per a les 5 agrupacions de diagnòstics més freqüents (TAULES 23 a 29).

 

TAULA 23
Indicadors dels processos atesos en unitats de llarga estada per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000




TAULA 24
Indicadors dels processos atesos en unitats de convalescència per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000




TAULA 25
Indicadors dels processos atesos en unitats de cures pal·liatives per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000



TAULA 26
Indicadors dels processos atesos en UFISS per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000




TAULA 27
Indicadors dels processos atesos pel PADES per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000



TAULA 28
Indicadors dels processos atessos en hospital de dia per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000
 


TAULA 29
Indicadors dels processos atessos en unitats de diagnòstic i seguiment de trastorns cognitius i demencies per diagnòstics principals seleccionats. Any 2000
 
L'agrupació de diagnòstics més freqüent per al conjunt de recursos és la de les neoplàsies, que destaquen especialment a les unitats de cures pal·liatives, les UFISS i els PADES.

La segona agrupació de diagnòstics més freqüent per al conjunt de recursos és la de psicosis orgàniques senils i la malaltia d'Alzheimer, que destaca especialment a les unitats de llarga estada, hospital de dia i unitats de diagnòstic i seguiment per a trastorns cognitius i demències.

La tercera agrupació de diagnòstics més freqüent per al conjunt de recursos és la malaltia cerebrovascular que, tot i no ser la patologia més freqüent en cap de les unitats, es troba entre les quatre primeres en totes.

La quarta agrupació de diagnòstics més freqüent per al conjunt de recursos és la fractura de coll i d'altres parts inespecificades del fèmur. És l'agrupació més freqüent a les unitats de convalescència i també destaca a les UFISS i a les unitats de llarga estada.

Aquestes quatre agrupacions de diagnòstics representen el 52,0% de tots els processos.