ANÀLISI
DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDCSM
Indicadors sociodemogràfics / Indicadors clínics Indicadors clínics Del
total de pacients, 27.793 (18,9%) han estat atesos en CSMIJ
i 118.655 (81,1%) en CSMA.
Els
pacients atesos en un tipus de centre o l'altre mostren diferències
relacionades, òbviament, amb l'edat i també
amb el diagnòstic i el tipus d'assistència que
reben.
S'observa
un predomini del sexe masculí en el grup de pacients
infantils i juvenils, mentre que en els pacients adults la
proporció de dones és superior a la d'homes
(TAULA
30).
 TAULA 30 Indicadors
dels pacients atesos en centres de salut mental per tipus
de centre. Any 2000
Nota:
Visites
per tractament individual, grupal i familiar
La
variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual
un pacient és atès en un centre de salut mental.
La invalidesa d'aquesta variable per al total de pacients
és del 13,7% (17,7% per als pacients infantils i juvenils
i 12,7% per als pacients adults).
Les
FIGURES
11 i 12
mostren, per als 10 diagnòstics principals més
freqüents, la distribució i la mitjana d'edat.
Per als pacients infantils i juvenils representen el 77,7%
i per als pacients adults, el 82,2%.
Tant
en els pacients infantils i juvenils com en els adults, la
reacció d'adaptació i els trastorns neuròtics
són els dos diagnòstics més freqüents.
En els primers destaquen, a més, els trastorns emocionals
de la infància, la síndrome hipercinètica
de la infància i els retards específics de desenvolupament.
Pel que fa als adults, també són rellevants,
les psicosis afectives i els trastorns esquizofrènics
(FIGURES
11 i 12).
 FIGURA 11 Pacients
infantils i juvenils: distribució i mitjana d'edat
en anys per diagnòstic principal. Any 2000
 FIGURA
12
Pacients
adults: distribució i mitjana d'edat en anys per
diagnòstic principal. Any 2000
La
mitjana d'edat més baixa correspon als pacients diagnosticats
de retards específics del desenvolupament i la més
alta elevada als pacients amb un diagnòstic d'estat
paranoide.
D'altra
banda, pel que fa a les visites de seguiment, s'observa que
la proporció entre aquestes visites i el nombre de
pacients és superior en els adults que en els pacients
infantils i juvenils. En el cas de les visites per a tractament,
la proporció més elevada correspon als pacients
infantils i juvenils (TAULA
30).
 |
