HOSPITALITZACIO CONVENCIONAL I CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA Altes i pacients / Edat i sexe / Residència / Règim econòmic / Circumstàncies d'admissió i d'alta / Estada / Diagnòstics / Procediments / Codi E (causa externa) / Dades perinatals Diagnòstics
El
CMBDAH recull el diagnòstic principal de cada
alta i fins a tres diagnòstics més codificats
segons la CIM·9·MC.
La variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual un malalt ha ingressat a l'hospital. Els altres diagnòstics inclouen totes les afeccions o complicacions que presenta el malalt no considerades com a diagnòstic principal i coexistents en el moment de l'ingrés o desenvolupades durant l'estada al centre. El percentatge d'altes invàlides per a la variable diagnòstic principal és de l'1,3% del total d'altes. La inespecificitat és el motiu d'invalidesa en el 0,9% de les altes. S'entén per diagnòstic inespecífic aquell que, tot i ser correcte, no dóna la informació amb el màxim nivell de detall possible. En el 0,3% de totes les altes no consta informació del diagnòstic principal; la variable està en blanc o consta com a diagnòstic desconegut (codi 799.9). La resta de motius d'invalidesa es reparteix entre codis erronis inexistents a la CIM·9·MC i incongruències pel que fa a l'edat i/o el sexe (0,1%). El 54,2% de les altes té correctament informat el primer diagnòstic secundari, mentre que per al segon el percentatge és del 39,2% i per al tercer del 27,1%. La invalidesa dels altres diagnòstics és deguda bàsicament a inespecificitat, que per als tres diagnòstics secundaris és del 0,1%. La invalidesa per concepte erroni o incongruent és del 0,03%. La mitjana de diagnòstics informats per alta (principal i altres) és de 2,41. L'any 2001 era de 2,38. El diagnòstic principal s'ha analitzat en dos nivells d'agrupació: •
Grans
grups de diagnòstics de la CIM·9·MC.
•
Categories
diagnostiques de les classificacions clíniques
per a la recerca en polítiques sanitàries
(CCHPR) proposades per l'Agència de Polítiques
i Recerca d'Atenció Sanitària (AHCPR)
del Departament de Serveis Sanitaris i Humans dels Estats
Units.
Grans
grups de diagnòstics de la CIM·9·MC
La
CIM·9·MC agrupa els més de 13.000 codis
de diagnòstics en 17 grans grups més el
codi V, que recull els factors que influeixen en l'estat
de salut i els contactes amb els serveis sanitaris.
La TAULA 9 mostra la distribució de les altes per diagnòstic principal, segons aquests 18 grans grups. Els cinc grans grups que acumulen més altes són els corresponents als aparells circulatori i digestiu, a les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits, a les de l'aparell respiratori i a les complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi. Aquests grups expliquen el 52,4% del total d'altes. L'any 2001 aquests cinc grups també van ser els més freqüents i van representar el 51,6% del total d'altes. En comparar el nombre d'altes per grans grups dels anys 2001 i 2002, s'observa que 11 dels 18 grans grups han crescut i set han disminuït. Les afeccions originades en el període perinatal i les malalties de l'aparell respiratori són els grups que més han augmentat percentualment (increment del 12,4% i 6,6%, respectivament). El grup de malalties endocrines, nutricionals, metabòliques i immunitàries i el grup de les de pell i teixit subcutani són els que més han disminuït (decrement del 4,4% i del 4,3%, respectivament) (TAULA 9). |
