|
HOSPITALITZACIO CONVENCIONAL I CIRURGIA MAJOR AMBULATORIA Altes i pacients / Edat i sexe / Residència / Règim econòmic / Circumstàncies d'admissió i d'alta / Estada / Diagnòstics / Procediments / Codi E (causa externa) / Dades perinatals Diagnòstics
El
CMBDAH recull el diagnòstic principal de cada
alta i fins a tres diagnòstics més codificats
segons la CIM·9·MC.
La variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual un malalt ha ingressat a l'hospital. Els altres diagnòstics inclouen totes les afeccions o complicacions que presenta el malalt no considerades com a diagnòstic principal i coexistents en el moment de l'ingrés o desenvolupades durant l'estada al centre. El percentatge d'altes invàlides per a la variable diagnòstic principal és de l'1,3% del total d'altes. La inespecificitat és el motiu d'invalidesa en el 0,9% de les altes. S'entén per diagnòstic inespecífic aquell que, tot i ser correcte, no dóna la informació amb el màxim nivell de detall possible. En el 0,3% de totes les altes no consta informació del diagnòstic principal; la variable està en blanc o consta com a diagnòstic desconegut (codi 799.9). La resta de motius d'invalidesa es reparteix entre codis erronis inexistents a la CIM·9·MC i incongruències pel que fa a l'edat i/o el sexe (0,1%). El 54,2% de les altes té correctament informat el primer diagnòstic secundari, mentre que per al segon el percentatge és del 39,2% i per al tercer del 27,1%. La invalidesa dels altres diagnòstics és deguda bàsicament a inespecificitat, que per als tres diagnòstics secundaris és del 0,1%. La invalidesa per concepte erroni o incongruent és del 0,03%. La mitjana de diagnòstics informats per alta (principal i altres) és de 2,41. L'any 2001 era de 2,38. El diagnòstic principal s'ha analitzat en dos nivells d'agrupació:
Grans
grups de diagnòstics de la CIM·9·MC.
Categories
diagnostiques de les classificacions clíniques
per a la recerca en polítiques sanitàries
(CCHPR) proposades per l'Agència de Polítiques
i Recerca d'Atenció Sanitària (AHCPR)
del Departament de Serveis Sanitaris i Humans dels Estats
Units.
Grans
grups de diagnòstics de la CIM·9·MC
La
CIM·9·MC agrupa els més de 13.000 codis
de diagnòstics en 17 grans grups més el
codi V, que recull els factors que influeixen en l'estat
de salut i els contactes amb els serveis sanitaris.
La TAULA 9 mostra la distribució de les altes per diagnòstic principal, segons aquests 18 grans grups. Els cinc grans grups que acumulen més altes són els corresponents als aparells circulatori i digestiu, a les malalties del sistema nerviós i dels òrgans dels sentits, a les de l'aparell respiratori i a les complicacions de l'embaràs, el part i el puerperi. Aquests grups expliquen el 52,4% del total d'altes. L'any 2001 aquests cinc grups també van ser els més freqüents i van representar el 51,6% del total d'altes. En comparar el nombre d'altes per grans grups dels anys 2001 i 2002, s'observa que 11 dels 18 grans grups han crescut i set han disminuït. Les afeccions originades en el període perinatal i les malalties de l'aparell respiratori són els grups que més han augmentat percentualment (increment del 12,4% i 6,6%, respectivament). El grup de malalties endocrines, nutricionals, metabòliques i immunitàries i el grup de les de pell i teixit subcutani són els que més han disminuït (decrement del 4,4% i del 4,3%, respectivament) (TAULA 9). |
![]() TAULA 9 Distribució
de les altes, l'estada mitjana i la mitjana d'edat per diagnòstic
principal, segons els grans grups de diagnòstics
de la CIM·9·MC. Anys 2001 i 2002 Nota: Diagnòstic principal desconegut: diagnòstic principal no informat, erroni o incongruent amb edat i/o sexe |
|
Tot
i que cada grup engloba diagnòstics i tipologies
de malalts molt diferents, cal destacar que les estades
mitjanes més altes corresponen a trastorns mentals,
afeccions originades en el període perinatal
i lesions i emmetzinaments, i les més baixes
a les malalties del sistema nerviós i dels òrgans
dels sentits (aquest grup inclou les cataractes, que
s'intervenen majoritàriament amb CMA) i complicacions
de l'embaràs, el part i el puerperi.
Els grups de diagnòstic que acumulen més dies d'estada són les malalties de l'aparell circulatori, les neoplàsies, les lesions i els emmetzinaments i les malalties de l'aparell respiratori, que suposen el 51,0% de totes les estades. Amb relació a la mitjana d'edat, s'observen diferències importants. Les més altes corresponen a les malalties de l'aparell circulatori, les malalties de sistema nerviós i els òrgans dels sentits i les neoplàsies. Les més baixes corresponen, lògicament, a les malalties perinatals i congènites, seguides dels parts i les malalties infeccioses (TAULA 9). Per el conjunt de les altes, la mitjana d'edat ha augmentat 0,3 anys. Per grans grups de diagnòstics cal destacar l'increment que s'ha produït, respecte a l'any 2001, en les malalties de l'aparell respiratori (1,5 anys) i en les lesions i emmetzinaments (1,3 anys). També
hi ha diferències en la distribució de
les altes per motiu d'ingrés segons l'edat i
el sexe del pacient (TAULES
10 i 11).
|
![]() TAULA
10
Percentatge
d'altes dels tres grans grups de diagnòstics que acumulen més
altes en cada grup d'edat, en homes. Any 2002
TAULA 11 Percentatge
d'altes dels tres grans grups de diagnòstics que acumulen més
altes en cada grup d'edat, en dones. Any 2002
|
|
Per a ambdós sexes, en els menors de cinc anys són importants les afeccions originades en el període perinatal i les malalties de l'aparell respiratori. S'observen diferències per sexe i edat: en les dones destaquen els parts (15 a 44 anys), les neoplàsies (45 a 54 anys), les malalties de l'aparell locomotor i el teixit connectiu (55 a 64 anys) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (65-84 anys), i en els homes les lesions i els emmetzinaments (5 a 34 anys), les malalties de l'aparell digestiu (35-54 anys) i les malalties de l'aparell circulatori (55-84 anys). Categories
diagnòstiques de
les CCHPR
Les
classificacions clíniques per a la recerca en polítiques
sanitàries (CCHPR) distribueixen tots els codis
diagnòstics en 259 categories diagnòstiques,
utilitzant sobretot un criteri clínic. Aquestes
259 categories es distribueixen en 17 grups.
A
l'ANNEX
2
consten els codis detallats que conformen cadascuna de
les categories diagnòstiques.
La TAULA 12 (veure taula) mostra, per a cada categoria diagnòstica, el nombre total d'altes i la distribució percentual, l'estada mitjana, la mitjana d'edat, la proporció d'altes de dones i la proporció de defuncions de l'any 2002, així com el nombre d'altes i la distribució percentual de l'any 2001. Durant l'any 2002 cal destacar, entre les categories que més creixen en termes absoluts respecte a l'any 2001, la malaltia pulmonar obstructiva crònica i la bronquièctasi (2.146 altes), la bronquitis aguda (1.978 altes), l'embaràs prolongat (1.667 altes), les cataractes (1.657 altes), l'osteoartritis (1.226 altes) i l'infart agut de miocardi (961 altes). D'altra banda, entre les que més disminueixen es troben la quimioteràpia i radioteràpia (1.376 altes), els trastorns i dislocacions traumàtics d'articulacions (855 altes), l'otitis mitjana i les afeccions relacionades (488 altes), la lesió intracranial (472), les infeccions de pell i teixit subcutani (426 altes) i els càlculs de vies urinàries (422 altes). A continuació s'exposen els trets més remarcables de la TAULA 12 (veure taula) per a les categories més rellevants comparades amb les de l'any 2001. |
![]() |
|
TAULA
12 (veure taula)
Categories
diagnòstiques segons la classificació de les CCHPR.
Anys
2001 i 2002
Notes:
No
assignat: codis que poden pertànyer a més d'una categoria
|