|
ANÀLISI
DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDSS
Processos / Sexe, edat i estada / Residència / Diagnòstics Diagnòstics
La
variable diagnòstic principal indica el motiu pel
qual un malalt és atès en un recurs sociosanitari.
La invalidesa d'aquesta variable per al total de processos
és del 3,1%.
La FIGURA 9 mostra la distribució dels processos d'atenció sociosanitària per diagnòstic principal, segons els 18 grans grups de diagnòstic de la CIM·9·MC. ![]() FIGURA 9 Distribució
dels processos datenció sociosanitària
per diagnòstic principal segons els grans grups de
diagnòstic de la CIMá9áMC. Any 2002
Els
cinc grans grups que acumulen més processos són
les neoplàsies, les malalties de l'aparell circulatori,
els trastorns mentals, les lesions i els emmetzinaments
i les malalties del sistema nerviós i els òrgans
dels sentits. Aquests grups expliquen el 73,1% de tots
els processos.
Els malalts atesos en els diferents tipus d'unitats o equips presenten diferències importants tant pel que fa a la patologia com al tractament que reben. Per poder estudiar la morbiditat atesa en cada tipus de recurs, en ocasions, els grans grups de la CIM·9·MC no expliquen amb el detall necessari la patologia atesa. És per això que els codis diagnòstics de la CIM·9·MC s'han agrupat mitjançant les classificacions clíniques per a la recerca en polítiques sanitàries (CCHPR), les quals distribueixen tots els codis diagnòstics en 259 categories, utilitzant sobretot un criteri clínic. A l'ANNEX 2 consten els codis detallats que conformen cadascuna de les categories diagnòstiques. Per
a cada tipus de recurs i per a les cinc agrupacions de diagnòstics
de les CCHPR més freqüents es presenta el nombre
de processos, la mitjana dedat, el percentatge de dones
i defuncions i lestada mitjana dels processos acabats
(TAULES 24 a 30).
|
![]() TAULA
24
Indicadors
dels processos atesos en unitats de llarga durada per agrupació
de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002
![]() TAULA
25
Indicadors
dels processos atesos en unitats de convalescència per agrupació
de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002
![]() TAULA
26
Indicadors
dels processos atesos en unitats de cures pal·liatives per
agrupació de diagnòstics principals seleccionats.
Any 2002
TAULA 27 Indicadors
dels processos atesos en UFISS per agrupació de diagnòstics
principals seleccionats. Any 2002
![]() TAULA 28 Indicadors
dels processos atesos pel PADES per agrupació de diagnòstics
principals seleccionats. Any 2002
TAULA 29 Indicadors
dels processos atessos en hospital de dia per agrupació de
diagnòstics principals seleccionats. Any 2002
TAULA 30 Indicadors
dels processos atessos en unitats de diagnòstic i seguiment
de trastorns cognitius i demencies per agrupació de diagnòstics
principals seleccionats. Any 2002
|
|
L'agrupació
de diagnòstics més freqüent per al conjunt
de recursos d'estada més llarga (llarga durada, PADES
i hospital de dia) són els trastorns orgànics
i la demència senil o presenil. Aquesta categoria també
es dóna com a més freqüent en les unitats
de diagnòstic i seguiment per a trastorns cognitius
i demències, cosa que d'altra banda és òbvia
ja que aquestes unitats estan pensades per al diagnòstic
dels trastorns cognitius.
Pel que fa als recursos sociosanitaris a l'hospital d'aguts (UFISS), les interconsultes es fan sobretot en casos de fractures de coll de fèmur i per malaltia cerebrovascular aguda. S'esdevé el mateix en el cas dels recursos d'hospitalització sociosanitaris de mitjana estada-convalescència. En els recursos d'hospitalització per a malalts tributaris de cures pal·liatives, el diagnòstic principal més freqüent és la neoplàsia de bronquis i pulmó, seguit de les neoplàsies de mama, recte i anus, i cap i coll. |