ANÀLISI DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDSS
Processos / Sexe, edat i estada / Residència / Diagnòstics
 
Diagnòstics

La variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual un malalt és atès en un recurs sociosanitari. La invalidesa d'aquesta variable per al total de processos és del 3,1%.

La
FIGURA 9 mostra la distribució dels processos d'atenció sociosanitària per diagnòstic principal, segons els 18 grans grups de diagnòstic de la CIM·9·MC.


FIGURA 9
Distribució dels processos d’atenció sociosanitària per diagnòstic principal segons els grans grups de diagnòstic de la CIMá9áMC. Any 2002

Els cinc grans grups que acumulen més processos són les neoplàsies, les malalties de l'aparell circulatori, els trastorns mentals, les lesions i els emmetzinaments i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits. Aquests grups expliquen el 73,1% de tots els processos.

Els malalts atesos en els diferents tipus d'unitats o equips presenten diferències importants tant pel que fa a la patologia com al tractament que reben.

Per poder estudiar la morbiditat atesa en cada tipus de recurs, en ocasions, els grans grups de la CIM·9·MC no expliquen amb el detall necessari la patologia atesa. És per això que els codis diagnòstics de la CIM·9·MC s'han agrupat mitjançant les classificacions clíniques per a la recerca en polítiques sanitàries (CCHPR), les quals distribueixen tots els codis diagnòstics en 259 categories, utilitzant sobretot un criteri clínic. A l'
ANNEX 2 consten els codis detallats que conformen cadascuna de les categories diagnòstiques.

Per a cada tipus de recurs i per a les cinc agrupacions de diagnòstics de les CCHPR més freqüents es presenta el nombre de processos, la mitjana d’edat, el percentatge de dones i defuncions i l’estada mitjana dels processos acabats (TAULES 24 a 30).

 

TAULA 24
Indicadors dels processos atesos en unitats de llarga durada per agrupació de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002




TAULA 25
Indicadors dels processos atesos en unitats de convalescència per agrupació de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002




TAULA 26
Indicadors dels processos atesos en unitats de cures pal·liatives per agrupació de diagnòstics principals seleccionats.
Any 2002



TAULA 27
Indicadors dels processos atesos en UFISS per agrupació de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002




TAULA 28
Indicadors dels processos atesos pel PADES per agrupació de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002



TAULA 29
Indicadors dels processos atessos en hospital de dia per agrupació de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002
 


TAULA 30
Indicadors dels processos atessos en unitats de diagnòstic i seguiment de trastorns cognitius i demencies per agrupació de diagnòstics principals seleccionats. Any 2002

 
L'agrupació de diagnòstics més freqüent per al conjunt de recursos d'estada més llarga (llarga durada, PADES i hospital de dia) són els trastorns orgànics i la demència senil o presenil. Aquesta categoria també es dóna com a més freqüent en les unitats de diagnòstic i seguiment per a trastorns cognitius i demències, cosa que d'altra banda és òbvia ja que aquestes unitats estan pensades per al diagnòstic dels trastorns cognitius.

Pel que fa als recursos sociosanitaris a l'hospital d'aguts (UFISS), les interconsultes es fan sobretot en casos de fractures de coll de fèmur i per malaltia cerebrovascular aguda. S'esdevé el mateix en el cas dels recursos d'hospitalització sociosanitaris de mitjana estada-convalescència.

En els recursos d'hospitalització per a malalts tributaris de cures pal·liatives, el diagnòstic principal més freqüent és la neoplàsia de bronquis i pulmó, seguit de les neoplàsies de mama, recte i anus, i cap i coll.