ANÀLISI
DESCRIPTIVA DEL REGISTRE DEL CMBDCSM
Indicadors sociodemogràfics / Indicadors clínics Indicadors clínics Del
total de pacients, 31.087 (18,5%) han estat atesos en CSMIJ
i 136.623 (81,5%) en CSMA (TAULA
32).
Respecte a l'any 2001, s'observa un increment de pacients del
7,2% en els CSMIJ i del 8,5% en els CSMA.
Els pacients atesos en un tipus de centre o l'altre mostren diferències relacionades, òbviament, amb l'edat i també amb el diagnòstic i el tipus d'assistència que reben. S'observa un predomini del sexe masculí en el grup de pacients infantils i juvenils, mentre que en els pacients adults la proporció de dones és superior a la d'homes (AULA 32) . El nombre de primeres visites ens indica que el 44,1% del total de pacients infantils o juvenils van ser atesos per primera vegada durant l'any 2002; en el cas dels adults la proporció va ser del 35,0%.
D'altra banda, pel que fa al nombre de visites de seguiment
per pacient, s'observa que és pràcticament igual
en els adults (2,3) que en els pacients infantils i juvenils
(2,4). En el cas de les visites per a tractament, hi ha diferències
rellevants entre els dos grups de pacients; en els infantils
i juvenils la mitjana de visites per a tractament és
de 3,1 per pacient, mentre que en els adults és 1. Aquesta
relació és similar a la de l'any 2001.
 TAULA 32 Indicadors
dels pacients atesos en centres de salut mental per tipus
de centre. Anys 2001 i 2002
La variable diagnòstic principal indica el motiu pel qual un pacient és atès en un centre de salut mental. La invalidesa d'aquesta variable és del 10,1% (16,6% per als pacients infantils i juvenils i 8,6% per als pacients adults). Les
TAULES
33 i 34
mostren, per als 10 diagnòstics principals més
freqüents, la distribució dels pacients, la mitjana
d'edat i el percentatge de dones. Tot i que dins de cada diagnòstic
s’agrupen pacients amb patologies molt similars, hi ha
diferenciès. És per això que també
s’han analitzat, amb un criteri més específic,
els més rellevants de cada grup.
Per
als pacients infantils i juvenils, els 10 diagnòstics
més freqüents representen el 79,7% del total
i per als pacients adults, el 82,7%.
Els
trastorns neuròtics i la reacció d'adaptació
son els dos motius més freqüents d'atenció
en els dos grups de pacients. Això no obstant, el
pes d'aquests diagnòstics en el conjunt de malalts
adults és més significatiu que en els pacients
infantils i juvenils. En analitzar específicament
aquests grups de diagnòstics s'observa que, en els
pacients infantils i juvenils, la inhibició dels
estudis o de la feina i els estats d'ansietat són
els més rellevants, mentre que en els pacients adults
ho són la depressió neuròtica i la
reacció d'adaptació amb característiques
emocionals mixtes TAULES
33 i 34. Tot
i que l'anorèxia nerviosa i altres trastorns del
menjar no són els diagnòstics més freqüents,
cal destacar-los en els dos grups de pacients, especialment
en els pacients infantils i juvenils, tant per la proporció
que representen respecte al total (2,9%) com per l'increment
respecte a l'any 2001 (8,8%).
En els pacients infantils i juvenils, les edats més altes corresponen als diagnosticats de depressió neuròtica i a l'anorèxia nerviosa i altres trastorns del menjar; la més baixa a desordres del desenvolupament de la parla o el llenguatge. Els pacients adults amb un diagnòstic d'estat paranoide són els d'edat més elevada, mentre que els pacients amb anorèxia nerviosa i trastorns del menjar són els més joves. L'anorèxia nerviosa i altres trastorns del menjar és el diagnòstic amb major proporció de dones en els dos grups de malalts. Els trastorns de personalitat antisocial, en el grup de pacients infantils i juvenils, i el joc patològic, en els adults, són els diagnòstics que presenten una proporció de dones més baixa (TAULES 33 i 34). |
