INTRODUCCIÓ

En els darrers anys, el sector de la salut està experimentant transformacions molt importants. Les organitzacions sanitàries necessiten adaptar l'estructura i el funcionament als nous requeriments que plantegen el desenvolupament de les tecnologies mèdiques i les demandes creixents dels usuaris. Les pressions per mantenir en uns límits sostenibles la despesa pública i la necessitat de continuar millorant els serveis han obligat el sector sanitari a immergir-se en un profund procés de canvi.
 
Aquesta situació posa de manifest la necessitat de disposar d'informació que permeti relacionar l'estat de salut de la població, l'ús de recursos i els costos per poder avaluar la consecució dels objectius del sistema de salut en termes d'efectivitat i eficiència.
 
Quan es disposa d'informació de qualitat ajustada a les necessitats, aquesta passa de ser un suport per a la presa de decisions de l'organització a constituir un dels seus recursos estratègics. La informació és un recurs bàsic per a totes les organitzacions sanitàries, perquè permet prendre decisions que afecten la salut de les persones, en un context de recursos limitats, amb més garanties d'equitat i eficiència.
 
En el marc del sistema sanitari de Catalunya, definit com un model sanitari públic de cobertura universal finançat amb impostos i en convivència amb un sistema sanitari privat, que basa la seva organització en la separació de les funcions de finançament i planificació de les de provisió i gestió dels serveis, disposar d'informació és una necessitat cabdal.
 
En aquest context, el Servei Català de la Salut (CatSalut) té la missió de planificar els serveis sanitaris públics i de contractar les entitats proveïdores de les diferents xarxes sanitàries, tot garantint els nivells d'equitat i eficiència desitjables. És per això que el CatSalut requereix un fort desenvolupament dels sistemes d'informació per tal que generin la informació necessària per assolir els objectius esmentats.
 
Dins d'aquesta informació, destaca el conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) que, com a registre sistemàtic de la morbiditat i de l'activitat assistencial, és una eina molt important per als centres sanitaris, les entitats proveïdores i les administracions sanitàries, perquè permet conèixer la patologia atesa, la seva evolució en el temps i les característiques de l'atenció prestada.
 
La història del CMBD a Catalunya s'inicia formalment amb l'Ordre de 23 de novembre de 1990 que estableix l'obligació de tots els hospitals públics i privats de Catalunya d'elaborar el conjunt mínim bàsic de dades de l'alta hospitalària (CMBDAH) amb la informació de l'activitat d'hospitalització d'aguts.
 
D'aleshores ençà, l'esforç desplegat pels hospitals i l'Administració ha permès millorar la qualitat de les dades i fer-les més assequibles. A més, els creixents requeriments d'informació sobre els processos assistencials atesos ambulatòriament van fer que, a partir de 1996, la cirurgia major ambulatòria i l'hospital de dia s'incloguessin en el CMBDAH.
 
A més a més de la informació dels hospitals d'aguts, des de l'any 1998 es recull sistemàticament la informació de l'activitat ambulatòria dels centres de salut mental (registre del conjunt mínim bàsic de dades dels centres de salut mental, CMBDCSM), i des de l'any 1999 la dels recursos sociosanitaris (registre del conjunt mínim bàsic de dades sociosanitàries, CMBDSS).
 
Al principi de l'any 2001, i coincidint amb el desenvolupament del Pla de sistemes del CatSalut, els tres registres del CMBD van passar a dependre de la mateixa unitat a fi d'optimitzar-ne els recursos i la utilització, així com homogeneïtzar-ne els criteris.
 
La informació dels tres registres que formen part del CMBD (activitat dels hospitals d'aguts, dels centres de salut mental ambulatòria i dels recursos sociosanitaris) va ser publicada per primera vegada amb les dades de l'any 2000. En el present informe es presenta la informació referent a l'any 2002.
 
La informació dels registres del CMBD, sempre amb respecte rigorós a les normes sobre confidencialitat i utilització, està a disposició dels gestors, dels professionals assistencials i dels investigadors que la requereixin, i és voluntat del Departament i del Servei impulsar aquesta utilització perquè entenen que és la manera d'avançar cap als objectius proposats i de millorar i mantenir la qualitat del registre.