|
INTRODUCCIÓ En
els darrers anys, el sector de la salut està experimentant
transformacions molt importants. Les organitzacions sanitàries
necessiten adaptar l'estructura i el funcionament als nous requeriments
que plantegen el desenvolupament de les tecnologies mèdiques
i les demandes creixents dels usuaris. Les pressions per mantenir
en uns límits sostenibles la despesa pública i la
necessitat de continuar millorant els serveis han obligat el sector
sanitari a immergir-se en un profund procés de canvi.
Aquesta
situació posa de manifest la necessitat de disposar d'informació
que permeti relacionar l'estat de salut de la població, l'ús
de recursos i els costos per poder avaluar la consecució
dels objectius del sistema de salut en termes d'efectivitat i eficiència.
Quan
es disposa d'informació de qualitat ajustada a les necessitats,
aquesta passa de ser un suport per a la presa de decisions de l'organització
a constituir un dels seus recursos estratègics. La informació
és un recurs bàsic per a totes les organitzacions
sanitàries, perquè permet prendre decisions que afecten
la salut de les persones, en un context de recursos limitats, amb
més garanties d'equitat i eficiència.
En
el marc del sistema sanitari de Catalunya, definit com un model
sanitari públic de cobertura universal finançat amb
impostos i en convivència amb un sistema sanitari privat,
que basa la seva organització en la separació de les
funcions de finançament i planificació de les de provisió
i gestió dels serveis, disposar d'informació és
una necessitat cabdal.
En
aquest context, el Servei Català de la Salut (CatSalut) té
la missió de planificar els serveis sanitaris públics
i de contractar les entitats proveïdores de les diferents xarxes
sanitàries, tot garantint els nivells d'equitat i eficiència
desitjables. És per això que el CatSalut requereix
un fort desenvolupament dels sistemes d'informació per tal
que generin la informació necessària per assolir els
objectius esmentats.
Dins
d'aquesta informació, destaca el conjunt mínim bàsic
de dades (CMBD) que, com a registre sistemàtic de la morbiditat
i de l'activitat assistencial, és una eina molt important
per als centres sanitaris, les entitats proveïdores i les administracions
sanitàries, perquè permet conèixer la patologia
atesa, la seva evolució en el temps i les característiques
de l'atenció prestada.
La
història del CMBD a Catalunya s'inicia formalment amb l'Ordre
de 23 de novembre de 1990 que estableix l'obligació de tots
els hospitals públics i privats de Catalunya d'elaborar el
conjunt mínim bàsic de dades de l'alta hospitalària
(CMBDAH) amb la informació de l'activitat d'hospitalització
d'aguts.
D'aleshores
ençà, l'esforç desplegat pels hospitals i l'Administració
ha permès millorar la qualitat de les dades i fer-les més
assequibles. A més, els creixents requeriments d'informació
sobre els processos assistencials atesos ambulatòriament
van fer que, a partir de 1996, la cirurgia major ambulatòria
i l'hospital de dia s'incloguessin en el CMBDAH.
A
més a més de la informació dels hospitals d'aguts,
des de l'any 1998 es recull sistemàticament la informació
de l'activitat ambulatòria dels centres de salut mental (registre
del conjunt mínim bàsic de dades dels centres de salut
mental, CMBDCSM), i des de l'any 1999 la dels recursos sociosanitaris
(registre del conjunt mínim bàsic de dades sociosanitàries,
CMBDSS).
Al
principi de l'any 2001, i coincidint amb el desenvolupament del
Pla de sistemes del CatSalut, els tres registres del CMBD van passar
a dependre de la mateixa unitat a fi d'optimitzar-ne els recursos
i la utilització, així com homogeneïtzar-ne els
criteris.
La
informació dels tres registres que formen part del CMBD (activitat
dels hospitals d'aguts, dels centres de salut mental ambulatòria
i dels recursos sociosanitaris) va ser publicada per primera vegada
amb les dades de l'any 2000. En el present informe es presenta la
informació referent a l'any 2002.
La
informació dels registres del CMBD, sempre amb respecte rigorós
a les normes sobre confidencialitat i utilització, està
a disposició dels gestors, dels professionals assistencials
i dels investigadors que la requereixin, i és voluntat del
Departament i del Servei impulsar aquesta utilització perquè
entenen que és la manera d'avançar cap als objectius
proposats i de millorar i mantenir la qualitat del registre.
|