urant la realització de l'estudi, sobretot en l'etapa de treball de camp, s'han posat de manifest algunes situacions que poden actuar com a factors de confusió i que cal interpretar com a limitacions de l'estudi que ens obliguen a presentar i interpretar amb prudència les conclusions. També volem destacar que, en contra del parer habitual, els usuaris semblen força capaços de donar una opinió i diferenciar entre aspectes com el tracte i la confiança, sobre els quals mostren un elevat grau de satisfacció, i aspectes com els organitzatius, en què de manera força homogènia mostren opinions més desfavorables.

En el conjunt del qüestionari hi ha un 66,7% de preguntes que superen el 75% de valoracions positives (tenint en compte sempre un interval de confiança del 95%).

Els ítems més ben valorats (amb percentatges de valoració positiva superiors al 90%) són: el tracte personal del psicòleg i dels monitors, no parlar del pacient davant seu com si no hi fos i no donar informació contradictòria.

Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75%, tot i tenir en compte l'interval de confiança, pertanyen tots als factors d'organització i confort, tractament farmacològic i relació entre pacients.

Amb caràcter general, el tracte dels professionals és una de les dimensions més ben valorades (al voltant del 90%), seguit d'aspectes de confiança, també entorn del 90%. Pel que fa a les preguntes referents a l’organització i el confort, els resultats prenen una major rellevància en el conjunt del qüestionari, ja que una gran majoria dels usuaris "viuen" des de fa molts anys als centres.

La satisfacció amb el menjar se situa en un baix 49% de valoracions positives, o avorrir-se, amb un 36,8% que diuen avorrir-se sempre o sovint. Per contra, són pocs els que tenen problemes pel fet de compartir habitació (un 12,1%). També són millorables els aspectes de relació i de suport emocional, ja que es tracta de pacients amb temps d'ingrés prou llarg com per considerar que el seu entorn de relació habitual és el mateix centre (companys i professionals); en aquest cas, el 33,7% diuen no tenir relació amb els altres companys i el 45,4% no estan a gust amb altres pacients que tenen malalties diferents.

En canvi sí que semblen ben coberts els aspectes de confiança i de tracte dels professionals, especialment del psicòleg.

La intenció de tornar al mateix hospital és del 66,6%, que representa el valor més baix de totes les línies estudiades.

La nota global de satisfacció és de 7,5 sobre 10 amb una desviació estàndard de 2,5 i una mediana de 8.

Pel que fa a les variables sociodemogràfiques, el gènere, la percepció de la salut i el nivell d'estudis només mostren influència en algun dels factors, però no actuen com a determinants de satisfacció.
En canvi l'edat sí que mostra una influència positiva a mesura que augmenten els anys de l'enquestat, amb valoracions més positives en la satisfacció general i en la majoria de factors. Finalment, en relació amb el temps d’ingrés es troben diferències entre la puntuació dels que fa menys d'1 any que estan ingressats i els que fa més de 10 anys. El temps d'ingrés és, doncs, una variable "protectora" de satisfacció: a més temps d'ingrés més satisfacció. Es podria dir que es produeix un efecte "d'institucionalització".

S'identifiquen com a predictors de la satisfacció la neteja, manteniment i adequació de les instalacions i en segon lloc, tot i que amb valors molt similars, la sensació d'estar en bones mans (en les altres línies apareix en primer lloc), en tercer lloc apareix l'avorriment.

Per tant, les ÀREES DE MILLORA a nivell general, segons resultats, són:
  1. Menjar.
  2. Sociabilització quant a relació personal amb els altres pacients ingressats i l'avorriment al centre.
  3. Informació sobre la medicació.
  4. Temps de dedicació del psiquiatre.

Destaquen com a ÀREES D'EXCEL·LÈNCIA:
  1. Tracte personal de tots els professionals.
  2. Respecte del secret professional.

IMPRIMIR