n general, tant en el global de Catalunya com en les regions sanitàries, la majoria de preguntes obtenen bons resultats i, tret d'aspectes concrets, en la majoria de preguntes s'assoleix l'estàndard pretès del 75% de valoracions positives.

Els aspectes més ben valorats, que presenten un percentatge d’assegurats satisfets superior al 90%, són: el tracte personal de l'infermer i l’absència d'informació contradictòria, juntament amb el fet de no parlar davant del pacient ignorant la seva presència.

Un fet destacable que ens indica una capacitat raonable dels enquestats a l'hora de diferenciar les categories és la distribució de respostes i la diferenciació entre els valors extrems en la majoria de preguntes. Cal tenir en compte que el 95% dels enquestats corresponen al perfil de llarga estada i convalescència.

Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75%, són: les explicacions sobre la malaltia, el menjar de l'hospital i el fet de no demanar permís al pacient per informar la família. Tot i que poc més del 10% recorden que se'ls ha demanat quina informació volen que es doni a la família, més del 90% estan raonablement satisfets de la informació donada. Seguint amb la informació metge-pacient, sembla que la informació o les explicacions de part del metge són un aspecte millorable. Amb tot, el 78% creuen que el metge els dedica prou temps.

Crida l'atenció l'elevat nombre de valors no contestats en relació amb l'accessibilitat al centre i la relació amb els professionals del treball social, però és un fet completament explicable ja que són aspectes que habitualment gestiona la família.

Pel que fa al confort, les valoracions són bones, però no pel que fa al menjar. Sí que semblen raonablement coberts els aspectes de suport emocional i personal del metge, però sobretot per part de l'infermer, que té un paper molt important en la cura diària d'aquests pacients.

El 78% diuen que tornarien al mateix hospital en cas de poder triar, percentatge que, tot i no ser un mal resultat, és inferior al d'altres línies de servei. Per contra, la nota mitjana de satisfacció global és d'un 8,3 sobre 10 amb una desviació estàndard d'1,8 i una mediana de 8.

Pel que fa a la influència de les variables sociodemogràfiques, el nostre estudi reprodueix el model teòric de percepció de salut, edat i gènere. I també pel que fa al temps d’ingrés en relació amb àmbits que integren un component residencial.
És a dir, nivells més alts de satisfacció entre els nivells de salut menys deteriorats, entre els de més edat i els que fa més temps que estan ingressats, mentre que no es mostra diferència clara entre gèneres.

S'identifiquen com a predictors de satisfacció en primer lloc la sensació d'estar en bones mans, que aporta gairebé el 49% de la importància global, seguit del tracte i de la disposició del personal d'infermeria per escoltar i fer-se càrrec del que li passa.

Per tant, es podria dir que les ÀREES DE MILLORA són:
  1. El menjar.
  2. El procés continuat i més ampli d'informació de la malaltia.

Destaquen com a ÀREES D'EXCEL·LÈNCIA:
  1. Tracte personal, especialment del personal d'infermeria.
  2. Confiança en l'equip tècnic.
  3. Suport a les necessitats.

IMPRIMIR