En general, tant en el global de Catalunya com en les regions sanitàries i en els centres que s’han estudiat, la majoria de preguntes obtenen bons resultats i, tret d'aspectes concrets, en la majoria de preguntes s'assoleix l'estàndard pretès del 75% de valoracions positives. (27 de 30)

Un fet destacable que ens indica una capacitat raonable dels enquestats a l'hora d’opinar, és la distribució de respostes i la diferenciació entre els valors extrems en la majoria de preguntes.

Els aspectes més ben valorats, que presenten un percentatge d’assegurats satisfets superior al 90%, són: el fet de no rebre el pacient informació contradictòria, el tracte personal del infermer/a, no parlar davant del pacient com si no hi fos, la sensació d’estar en bones mans i que als pacients no els hi afectin el canvis de personal per qüestions d’horari, etc.

Els aspectes menys valorats, és a dir, que no arriben al 75%, són: la gestió del temps lliure , ja que un 36% dels enquestats s’avorreixen en algun moment de l’estada , el menjar de l'hospital i el fet de no demanar permís al pacient per informar la família. Tot i que solament el 11,5% recorden que se'ls ha demanat quina informació volen que es doni a la família, el 94.2% estan satisfets amb la informació donada. Les explicacions de part del metge sobre la evolució de la malaltia són un aspecte encara millorable (78,5%), el 85,8% creuen que el metge els dedica prou temps.

Hi ha un elevat nombre de valors no contestats en relació amb l'accessibilitat al centre (temps d’espera per ingressar) i la relació amb els professionals del treball social, com ja passava en estudis anteriors però és un fet completament explicable ja que són aspectes que habitualment gestiona la família.

Pel que fa al confort, les valoracions són bones i semblen raonablement coberts els aspectes de suport emocional i personal del metge, però sobretot per part del infermer, que té un paper molt important en la cura diària d'aquests pacients.

La nota mitjana de satisfacció global és d'un 8,2 sobre 10 amb una desviació estàndard d'1,7 i una mediana de 8.

En quant a la fidelització el 83,1% d’entrevistats diuen que tornarien al mateix hospital en cas de poder triar.

Pel que fa a la influència de les variables sociodemogràfiques, el gènere, l’edat i el nivell d’estudis no te una tendència clara.

Per contra les característiques relacionades amb la salut tenen mes pes. En general les persones que porten menys temps ingressades i les que tenen una percepció de salut bona expressen millors valoracions de l’atenció en general i d’altres aspectes el menjar o la comoditat del llit. També la salut percebuda sembla que afavoreix la satisfacció.

S'identifiquen com a predictors de satisfacció en primer lloc que l’hospital s’adapti a les necessitats, que s’entenguin les explicacions i la confiança, seguit del tracte i de la disposició del personal d'infermeria per escoltar i fer-se càrrec del que li passa.

Per tant, es podria dir que les ÀREES DE MILLORA són:

1. Demanar permís al pacient per informar a la família.
2. El menjar.
3. La gestió del temps lliure.
4. El procés continuat i més ampli d'informació de la malaltia, tot demanant permís.

Destaquen com a ÀREES D'EXCEL·LÈNCIA:

1. Tracte personal, especialment del personal d'infermeria.
   
2. Confiança en l'equip tècnic.
   
3. Suport a les necessitats.

IMPRIMIR