Andreu Capdevila, 28 anys - Tortosa 
 
 
a meva nòvia m'estava esperant. Estava cansat. Havia sortit de la feina molt tard i sabia que arribava tard a la meva cita. Havíem quedat per veure uns mobles pel dormitori. Quedava un mes pel nostre casament.
 
Anava en moto, una 500cc pràcticament nova. Des dels 16 anys que vaig en moto, i tots diuen que condueixo bé. Aquell dia, però, les presses, l'angoixa, els nervis del casament ja tant proper em van jugar una mala passada.
 
Em quedaven tres carrers per arribar a on m'esperava la Marta, la meva nòvia. Era un carrer de doble sentit, poc transitat, amb semàfors... i amb un Stop que no vaig veure bé.
 
Un cotxe va sortir del no res per la meva dreta.Vaig sentir un cop sec i vaig sortir volant uns quatre metres... La moto no sé ni a on va parar de rodar. Els que van veure l'escena van quedar horroritzats.

 
 
L'Andreu amb la Marta, la seva nòvia, i el seu nebot Eric.

Vaig veure passar tota la meva vida en un segon. La gent va avisar de seguida al 061 i diuen que una ambulància va arribar en menys de cinc minuts. Jo estava inconscient.
 
Van atrendre'm allà mateix, al carrer. El cor se'm parava però els professionals d'urgències de l'ambulància van salvar-me la vida.
 
A l'hospital, ja podeu imaginar: operacions, espera... no recordo res de tot allò. Només recordo el despertar i veure el ulls d'un metge que em cridava pel meu nom. La Marta al seu costat, i els meus pares...
 
Vull donar les gràcies a tot l'equip mèdic i a les infermeres per cuidar-me en aquells moments tan durs i per cuidar de la meva família, animant-los i responent a les seves preguntes amb la veritat sobre la gravetat del meu estat.
 
Ara m'estic recuperant de les ferides. Hem retrasat el casament i queden per davant mesos de rehabilitació... però no tinc por, perquè el Dr. Palacios, l'Antoni, la Cinta, la Rosa i el Manel, entre molts d'altres professionals, treballen de valent per que recuperi la salut.


IMPRIMIR