| |
Trasplantament renal
En els malalts amb insuficiència renal crònica avançada
és imprescindible instaurar un tractament substitutiu per recuperar
la funció del ronyó. En general, el primer pas és
la diàlisi, però quan l'estat general del malalt és
bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta
qualsevol operació quirúrgica, està indicat practicar
un trasplantament de ronyó.
Per a aquests malalts el trasplantament suposa, d'una banda, una millora
important pel que fa a qualitat de vida i autonomia, ja que deixen
de dependre de la màquina de diàlisi i, de l'altra,
un augment de la supervivència, perquè eviten moltes
de les complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini.
A Catalunya es fan al voltant de 380 trasplantaments renals cada any.
Funcions del ronyó
· Filtra la sang i extreu les substàncies tòxiques
de l'organisme: a través de l'orina s'eliminen els elements
nocius, així com l'aigua i les sals minerals en excés.
· Manté l'equilibri intern de forma constant,
la qual cosa permet el correcte funcionament de totes les cèl·lules
del cos.
· Fabrica substàncies que actuen com a hormones
que estimulen la producció de glòbuls vermells, regulen
la pressió arterial i mineralitzen l'esquelet.
Malalties que produeixen una insuficiència renal crònica
Actualment, a Catalunya, la hipertensió arterial i la diabetis
són les dues causes més freqüents d'insuficiència
renal crònica que requereix tractament substitutiu, però
també hi ha altres problemes de salut que afecten el funcionament
del ronyó: malalties immunològiques, alteracions de
les artèries del ronyó, infeccions, abús d'analgèsics,
obstrucció de les vies urinàries, processos hereditaris
(quists al ronyó…).
Mesures de prevenció
Tot i que la insuficiència renal crònica es pot tractar
amb diàlisi o amb un trasplantament, el millor és que
no s'arribi a donar aquesta situació.
Hi ha una sèrie de mesures de prevenció que poden contribuir
a evitar, o si més no retardar, l'aparició de la malaltia:
· Control de les causes d'insuficiència renal crònica
(hipertensió arterial, diabetis...).
· Detecció i tractament de les infeccions que
afecten directament les vies urinàries i totes aquelles que
secundàriament poden afectar els ronyons.
· Control mèdic estricte en el cas de patir gota
o còlics nefrítics freqüents (pedres al ronyó).
· No abusar dels analgèsics i els antiinflamatoris.
· Evitar les situacions de risc que poden conduir a
infeccions víriques com l'hepatitis i la sida: mesures higièniques
(utilitzar xeringues d'un sol ús) en l'administració
de substàncies injectades, protecció en les relacions
sexuals de risc (fer servir el preservatiu), etcètera.
· Adoptar un estil de vida saludable, amb la pràctica
d'exercici regular i una dieta equilibrada.
|
|
GLOSSARI
IMPRIMIR
TORNAR
