| |
 |
| |
Trasplantament de cèl·lules
progenitores de l'hemopoesi
L'hemopoesi és la formació o producció de sang,
concretament de les cèl·lules sanguínies; així,
els precursors o cèl·lules mare dels elements sòlids
de la sang (glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes)
s'anomenen cèl·lules progenitores de l'hemopoesi.
El trasplantament de cèl·lules progenitores de l'hemopoesi
és necessari en aquells malalts que pateixen malalties congènites
o adquirides (com ara leucèmies agudes o cròniques,
aplàsies medul·lars, immunodeficiències, determinats
càncers, desenvolupament incomplet o defectuós de les
cèl·lules, problemes en el sistema de defensa de l'organisme...)
en les quals la medul·la òssia esdevé incapaç
de produir les cèl·lules de la sang correctament.
La manca de formació de cèl·lules sanguínies
comporta un perill greu per a la salut (infeccions...) i, en molts
casos, compromet la vida dels malalts. Quan el tractament mèdic
(amb quimioteràpia o radioteràpia, per exemple) és
insuficient, el trasplantament es l'única opció per
a la millora de la salut del malalt o per conservar-li la vida amb
una qualitat acceptable.
El trasplantament es pot fer amb cèl·lules de donant
(trasplantament al·logènic) o amb cèl·lules
del propi malalt (trasplantament autogènic) prèviament
extretes, tractades i tornades a injectar posteriorment.
Per a la pràctica d'un trasplantament al·logènic
hi ha d'haver compatibilitat entre el donant i el receptor per evitar
el rebuig. En primer lloc, es busca un donant compatible entre els
familiars més directes (germans i pares). En cas que no es
trobi, s'inicia una cerca, nacional i/o internacional, d'un donant
voluntari no emparentat. En el nostre àmbit, aquesta cerca
queda a càrrec del Registre Espanyol de Donants de Medul·la
Òssia (REDMO),
creat per la Fundació Carreras l'any 1991 i constituït
com a tal l'any 1994 mitjançant un acord amb el Ministeri de
Sanitat i Consum.
Així doncs, amb el trasplantament es proporcionen al malalt
cèl·lules progenitores de l'hemopoesi sanes que poden
procedir de tres teixits diferents:
· Medul·la òssia (substància que
es troba a la part interna dels ossos i que produeix cèl·lules
sanguínies). Mitjançant múltiples puncions òssies
a la part posterior de la pelvis, sota anestèsia general o
epidural, s'extreu una determinada quantitat de medul·la que
es trasplanta posteriorment al receptor, per via endovenosa, amb l'objectiu
de substituir les cèl·lules malaltes.
· Sang de cordó umbilical. Normalment, després
del part, el cordó umbilical i la sang que conté són
rebutjats. Fa uns anys, però, es va descobrir que aquesta sang
contenia una gran quantitat de cèl·lules especialitzades
en la renovació de cèl·lules sanguínies,
el trasplantament de les quals permetria tractar pacients amb una
medul·la òssia malalta.
Pot fer la donació qualsevol embarassada sana que hagi tingut
un embaràs normal sempre que el part sigui en un centre autoritzat
per a l'obtenció de sang de cordó. La donació
es fa d'acord amb el protocol establert i no representa cap perill
per a la mare ni per al fill. La recollida de la sang del cordó
umbilical es fa en el moment del part. Aquesta donació presenta
l'avantatge que la sang es pot emmagatzemar en bancs de sang i conèixer
immediatament la compatibilitat amb el receptor.
· Sang perifèrica. La utilització de la
sang com a font d'obtenció de progenitors hemopoètics
s'ha generalitzat darrerament. Aquest tractament té l'avantatge,
entre d'altres, de permetre una recuperació més ràpida
del pacient. Cada cop és més freqüent el trasplantament
autòleg de cèl·lules de sang perifèrica,
sobretot per al tractament d'alguns tumors.
Aquesta tècnica comporta l'administració de factors
de creixement de les cèl·lules progenitores i fan que
aquestes es desplacin des de la medul·la òssia cap a
la circulació perifèrica, les quals posteriorment s'han
d'extreure separant-les de la resta d'elements sanguinis.
Un cop obtingudes les cèl·lules progenitores, es congelen
per conservar-les fins que s'utilitzin per al trasplantament.
En tots els casos, abans del trasplantament, el malalt s'ha de sotmetre
a quimioteràpia i/o radioteràpia per tal d'eliminar
les cèl·lules hemopoètiques malaltes (o canceroses),
així com per evitar un posterior rebuig en el cas del trasplantament
al·logènic. Durant aquesta fase, com que també
es destrueixen cèl·lules sanes, cal tenir molta cura
d'evitar situacions de risc d'infecció del malalt, ja que la
capacitat defensiva de l'organisme es troba minvada.
A Catalunya es fan al voltant de 400 trasplantaments de cèl·lules
progenitores de l'hemopoesi cada any.
|
|
 |
 |
 |
|
 |

|
 |