| |
Trasplantament de teixit
vascular: vàlvules cardíaques
Certes malalties produeixen lesions i disfuncions greus de les vàlvules
cardíaques (mitral, tricúspide, aòrtica i pulmonar) principalment,
les anomalies congènites en nens de curta edat i algunes infeccions
greus en adults que fan necessària una substitució de la vàlvula malalta
per una altra de tipus biològic o sintètic a fi d'aconseguir un bon
funcionament cardíac i evitar lesions secundàries de la resta del
cor.
Quan s'ha de fer un recanvi valvular hi ha dos tipus de possibilitats
per a restablir la funció valvular, una d'elles es l'aplicació
de pròtesis sintètiques i l'altra es el recanvi valvular
amb teixit biològic. L'aplicació d'un o altre tipus
de vàlvula depèn de diversos factors, entre els quals
els més importants són: la malaltia que motiva el recanvi
y les característiques del receptor. Els avantatges que ofereixen
les vàlvules d'origen humà envers les sintètiques
són fonamentalment la resistència del teixit humà
a les infeccions i el fet que no cal administrar tractament anticoagulant
al malalt que rep el trasplantament. Ambdós fets suposen una
disminució dels efectes secundaris que comporta aquest tipus
de tractament quirúrgic.
Atès que el cor és un òrgan vital, el trasplantament
valvular és, en molts casos, l'única opció terapèutica,
tant en nens com en adults, per prolongar la vida amb una qualitat
acceptable.
A Catalunya es fan al voltant de 30 trasplantaments de vàlvules
cardíaques cada any.
IMPRIMIR |
|
GLOSSARI
TORNAR
