| |
Donació
Què és la donació?
La donació és un acte altruista pel qual una persona,
o la seva família, manifesta la voluntat que, a partir del
moment de la seva mort, qualsevol part del seu cos que sigui apta
per al trasplantament pugui ser utilitzada per ajudar altres persones.
A més del trasplantament procedent de donant cadàver,
un malalt també pot rebre un òrgan o un teixit de donant
viu. La immensa majoria dels trasplantaments són de donant
cadàver, però en determinades circumstàncies
es pot obtenir un òrgan (un ronyó, per exemple) o una
part d'un òrgan (part del fetge) a partir d'un donant viu,
sempre que aquest fet no representi posar en perill la seva vida.
Qui pot ser donant d'òrgans i teixits?
Qualsevol persona és donant potencial, sempre que en vida no
s'hagi manifestat en contra de la donació. Les condicions clíniques
en el moment de la mort determinaran els òrgans i teixits que
són vàlids per al trasplantament.
En el cas de menors d'edat i discapacitats, haurà de respectar-se
la voluntat de les persones que en tinguin la pàtria potestat
(Llei 30/1979).
Pel que fa a la donació de viu, d'acord amb la normativa vigent
que preveu i regula aquesta possibilitat, es limitarà a situacions
en les quals puguin esperar-se grans possibilitats d'èxit del
trasplantament. En principi, pot ser donant viu qualsevol persona
adulta i sana, i que sigui compatible amb el receptor, però
no es pot oblidar que aquesta situació també comporta
una sèrie de riscos, com qualsevol operació quirúrgica.
En quines circumstàncies ha de produir-se la mort per poder donar
els òrgans i teixits?
Per poder donar els òrgans i els teixits, el donant ha de morir
en un hospital (després d'una aturada irreversible de les funcions
cerebrals o de les funcions cardiorespiratòries, sense que
hi hagi possibilitat de recuperació): només d'aquesta
manera podrà mantenir-se el cos artificialment des del moment
de la mort fins al de l'extracció.
En el cas del teixit ocular, no importa el lloc on es produeixi la
mort, ja que l'extracció es pot retardar unes hores.
Què s'ha de fer per ser donant?
Quan una persona es planteja la possibilitat de ser donant i decideix
fer donació dels seus òrgans i teixits amb la finalitat
que siguin trasplantats per ajudar altres persones, la primera cosa
que ha de fer, i la més important, és comunicar la seva
decisió a la família i els amics més íntims.
Ells seran els primers a qui es consultarà la possibilitat
de la donació després de la mort, tot esperant que respectin
la voluntat del donant.
També es pot emplenar un carnet de donant i portar-lo sempre
amb la documentació personal com a testimoni de la decisió
presa.
És un carnet que no et compromet i del qual pots desfer-te
en qualsevol moment si canvies d'opinió.
T'oferim la possibilitat d'obtenir el teu carnet de donant des d'aquest
mateix web a la secció Fes-te
donant.
Com es respectarà la voluntat del donant d'òrgans
i teixits després de la seva mort?
Quan s'ha fet tot el possible, s'han utilitzat tots els mitjans per
salvar la vida d'una persona i els metges no relacionats amb els trasplantaments
confirmen el caràcter irreversible del procés, es certificarà
la mort d'acord amb els criteris mèdics i legals establerts
en aquests casos.
Un cop certificada la mort, l'equip mèdic de trasplantaments
valorarà quins òrgans i teixits poden servir per millorar
la salut o curar altres persones.
Si la donació és possible, el coordinador hospitalari
de trasplantaments comprovarà la voluntat expressada en vida
pel donant amb tots els mitjans al seu abast, però principalment
ho consultarà a la seva família.
Què succeeix després d'extreure els òrgans i teixits?
No hi ha cap diferència amb relació a una altra mort
hospitalària.
L'extracció d'òrgans i teixits, que es fa en condicions
estèrils i en una sala d'operacions apropiada, és una
operació practicada per un equip mèdic i d'infermeria
qualificat. El cos no queda desfigurat i sempre és tractat
amb el màxim respecte.
Quan es pot fer un trasplantament de donant viu?
Es pot trasplantar una part del fetge o també un ronyó
procedents de donants vius. En determinats països, bàsicament
per raons culturals o per manca d'òrgans de donant cadàver,
la majoria de trasplantaments es fan amb òrgans de donant viu.
D'altra banda, alguns trasplantaments de teixits també poden
procedir de donant viu, com el teixit ossi, la membrana amniòtica
i els cultius cel·lulars, i el trasplantament de cèl·lules
progenitores de l'hemopoesi (les cèl·lules mare de les
cèl·lules de la sang) es fa de donant viu
Es pot donar un òrgan per a algú en concret?
La manera més justa i equitativa de distribuir els òrgans
que s'obtenen és seguir l'ordre de la llista d'espera de manera
que, quan hi ha un òrgan disponible, s'adjudica al malalt que
ocupa el primer lloc o al que necessita el trasplantament més
urgentment.
D'altra banda, els òrgans extrets després de la mort
no es poden conservar indefinidament i s'han de trasplantar en un
interval de poques hores. Per tant, no es poden destinar a algú
en concret en el cas de donant cadàver; només en el
trasplantament d'un òrgan de donant viu es pot adjudicar a
algú en concret, generalment un familiar directe (pare o mare,
fill, germà o germana) o un amic.
Hi ha alguna limitació pel que fa a l'edat o algun problema
mèdic que impedeixi la donació?
En principi, no hi ha límit d'edat per ser donant, mentre se
sigui major d'edat.
De fet, durant els darrers anys s'ha constatat un augment de la mitjana
d'edat dels donants.
Es tracta de destinar els òrgans més adients a cada
malalt d'acord amb la seva situació clínica i el seu
estat general. L'equip mèdic valora en cada cas la presència
de qualsevol problema de salut (determinades infeccions, càncers,
envelliment excessiu de l'òrgan...) que pugui invalidar un
òrgan o un teixit per al trasplantament.
Es poden donar els òrgans per a trasplantament i el cos
per a la ciència?
La donació de tot el cos és una opció que només
és possible si no s'és a la vegada donant d'òrgans
i teixits. L'estudi del cos pot proporcionar nous coneixements sobre
les malalties i és molt útil en la formació de
professionals de ciències de la salut, però és
incompatible amb la donació simultània d'altres parts
del cos.
Si una persona desitja donar el seu cos per a la ciència s'ha
de posar en contacte amb les facultats de medicina o centres de recerca
del seu àmbit
Per a més informació sobre el tema i per obtenir les
dades de les diferents institucions d'aquestes característiques
a Catalunya, pots trucar al telèfon d'informació de
l'OCATT, 933 398 303, o bé fer servir el formulari de contacte
que t'oferim: formulari
de contacte
|
|
GLOSSARI
IMPRIMIR
TORNAR