El descens de la natalitat, d'una banda, i la disminució de la morbimortalitat com a resultat de l’increment d’intervencions preventives en salut, de l'altra, tenen com a conseqüència un envelliment progressiu de la població dels països desenvolupats amb el consegüent impacte econòmic, social i sanitari.

Aquest trànsit demogràfic, en especial l’augment dels grups de més edat respecte de la població envellida, obliga a planificar polítiques sanitàries específiques dirigides a aquest segment de població i a replantejar els recursos existents davant el previsible increment de la demanda. La millora de l’atenció sanitària a les persones grans és un del objectius sanitaris primordials del Departament de Salut, concretament el desenvolupament d’una política farmacèutica orientada als resultats de salut i centrada en el pacient.

L'ingrés d’aquest tipus de pacients, amb comorbiditat elevada, dependència i important utilització de recursos sanitaris, en centres residencials assistits permet concentrar els esforços i les intervencions sanitàries amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’assistència i l’eficiència en la utilització dels recursos terapèutics disponibles. Les residències socials per a gent gran es mostren com a elements fonamentals per donar una resposta adequada a les necessitats sanitàries i socials d’aquest grup de població.

Tenint en compte aquestes consideracions, i amb l’objectiu d’afavorir l’ús racional dels medicaments i els resultats de salut en aquest grup vulnerable de població, s’ha considerat necessari implementar estratègies de selecció basades en criteris d’eficàcia, seguretat i experiència d’ús i en altres factors com ara necessitat, adequació i eficiència, tenint en compte així mateix les característiques individuals de cada pacient i les patologies més prevalents.
En aquest sentit, es presenta un document de recomanacions per a l’abordatge terapèutic dels principals trastorns mentals dels pacients institucionalitzats en centres geriàtrics socials.

Aquestes recomanacions no pretenen ser una norma d’estricte compliment en la pràctica mèdica habitual, ja que aquesta està condicionada per les dades clíniques disponibles per a un determinat cas individual i està subjecta a canvis a mesura que avanci el coneixement científic. S’ha de considerar com una eina de consulta que serveixi d'orientació als professionals que treballen en l’atenció sanitària a les persones grans per a la presa de decisions en la selecció d'aquells recursos terapèutics que han demostrat eficàcia, seguretat i que presenten una millor relació benefici/risc d’acord amb esquemes terapèutics adequats.

Iniciem així un projecte de futur que tindrà continuïtat, amb la col·laboració de nous professionals, en l’abordatge de noves patologies així com en les actualitzacions periòdiques dels documents que es vagin consensuant.

Finalment, volem agrair a tots els professionals que han participat en aquest document la seva feina, dedicació i esforç personal en l'elaboració d’aquesta eina que pot ajudar a millorar la qualitat de l’assistència que es dóna a la gent gran institucionalitzada, objectiu que ha guiat en tot moment aquest projecte.