Així com la pràctica musical, per exemple, la interpretació instrumental o vocal, necessita d'uns sòlids fonaments teòrics, la teoria musical facilita un contacte directe amb el coneixement científic i històric que sustenta aquesta pràctica i li permet aprofundir en les obres musicals i el seu entorn. En altres paraules, teoria i pràctica no són aspectes oposats sinó complementaris. La llicenciatura d'història i ciències de la música està estretament lligada al que anomenem musicologia o l'estudi i el coneixement de la música i s'ocupa de tot allò que, sense ser producció sonora musical, també forma part d'aquest art. Per tant, és alhora, un complement insubstituïble per a l'intèrpret musical, una necessitat per a l'estudiant que cerca el coneixement històric i científic de la música i una via excel·lent per qualsevol altra persona que vulgui viure la música i, potser, de la música.
Història i ciències de la música són estudis universitaris de segon cicle als quals s'hi accedeix des d'un primer cicle universitari complet, des d'un títol universitari de primer cicle o bé des del Títol Superior de Conservatori o titulacions equivalents. Per realitzar-los, si no s'està en possessió del Grau Mitjà de Conservatori, és necessària la superació d'una prova de nivell musical. Les assignatures troncals de la carrera, comunes a totes les universitats que ofereixen aquest títol, s'ubiquen en set grans blocs que poden constituir una o diverses assignatures: Etnomusicologia, amb especial atenció als aspectes sociològics i antropològics de la música tradicional d'arreu. Història de la música i de l'evolució dels estils i mitjans d'expressió musical. Història de la notació i tècniques editorials. Història del pensament musical, teòric i filosòfic, a través de tractats i altres fonts. Mètodes i tècniques d'investigació musical per aprofundir científicament en el fet musical. Patrimoni musical espanyol i iberoamericà, amb especial referència a cada comunitat autònoma. Tecnologia musical general, organologia i acústica. Les assignatures obligatòries són determinades per cada universitat i tenen certa relació amb els blocs anteriors. Així, hi podem trobar assignatures directament relacionades amb la música, com: Anàlisi; estètica i filosofia; història i historiografia; iconologia; informàtica musical; música escènica; musicologia aplicada tant en interpretació com en crítica musical; organització i gestió musical; organologia; o paleografia musical. Com assignatures optatives, aquelles que ofereix cada universitat i són de lliure opció per part de l'alumnat fins a completar el número de crèdits necessaris, abasten: Acústica; anàlisi musical; aprofundiment en la història de la música en cultures específiques; art; arxivística musical; comentari de textos de teoria i estètica musical; crítica i gestió musical; darreres tendències del pop; darreres tendències en musicologia; didàctica de la música especialment a l'ESO; edició musical informatitzada i tractament del so; etnomusicologia; gèneres vocals i instrumentals; història de la dansa; història de les idees estètiques i artístiques; història de l'òpera; història i metodologia de l'anàlisi musical; jazz; música i imatge; música i poesia; música escènica; música litúrgica; música i cinema; música i mitjans de comunicació; música popular urbana; organologia; sociologia de la música.
A més de potenciar les habilitats pròpies de la música, durant els estudis i en la mesura del possible, serà interessant preveure la necessitat d'anar-se fent un currículum especialitzat. A més, cal considerar que les universitats poden atorgar una sèrie de crèdits per l'acreditació d'alguns dels aspectes següents: Per exemple, convé establir contactes amb associacions o institucions relacionades amb aquest camp. Segurament, aquesta col·laboració no aportarà cap benefici econòmic però l'experiència adquirida enriquirà el bagatge i currículum personals. Més endavant, si es té l'oportunitat, convindrà realitzar pràctiques en empreses relacionades amb el món de la música o, fins i tot, treballar en qualsevol feina que permeti el contacte directe amb l'espectacle o el producte musical. Per altra banda, dins del món acadèmic, es pot participar en estudis realitzats en el marc de convenis internacionals subscrits per la universitat. Tot això sense oblidar la necessitat de desenvolupar un coneixement suficient d'idiomes, especialment l'anglès, i d'informàtica en el camp de la música.
Aquesta llicenciatura és molt recent. Per aquesta raó, de manera transitòria i fins la seva implantació plena, totes les universitats on es cursa demanen uns complements de formació. En el cas de tenir tres o més cursos complerts del Títol Superior de Conservatori, cal cursar, si no s'ha fet amb anterioritat, 30 crèdits distribuïts en matèries com literatura, llatí, història, història de l'art, història de la filosofia, història de les idees estètiques o paleografia. Estan eximits dels anteriors crèdits els estudiants que hagin superat el primer cicle de ciències de la informació, filologia, filosofia, filosofia i lletres, geografia, geografia i història, història, història de l'art, humanitats o teologia. A més, si no s'està en possessió d'aquests tres primers cursos del Títol Superior de Conservatori, és indispensable cursar o haver cursat 6 crèdits d'estructures del llenguatge musical, on es tracta l'estudi i el reconeixement dels paràmetres tècnics de l'obra musical, i 6 crèdits d'història dels estils musicals que introdueixen a l'estudi dels grans períodes de la història de la música.
Aquesta titulació obre les portes a feines molt diverses que, si bé en l'actualitat la demanda encara no és molt elevada, s'espera que en pocs anys creixi. Una d'aquestes tasques, potser la més evident i immediata, és l'ensenyament de música o de matèries pròpies del terreny de la musicologia. Una altra possibilitat és el treball i l'assessorament a empreses orientades a l'edició musical com discogràfiques, editorials o publicacions especialitzades. O, també, en emissores de ràdio i televisió que, cada cop més, programen canals dedicats exclusivament a la música. Així mateix, poden sortir oportunitats de col·laborar en investigacions relacionades amb els coneixements adquirits a la carrera o de participar en la difusió d'aquestes investigacions mitjançant articles en revistes musicals. El camp de la documentació musical, també té les portes obertes. Aquesta feina permet entrar en contacte amb l'elaboració de guies de recursos o catàlegs de fons musicals i amb l'anàlisi i la classificació de documents diversos com partitures, articles, conferències, publicacions especialitzades o tesis i treballs musicològics en universitats. Tot i així, aquestes tasques, no s'exclouen necessàriament les unes a les altres sinó que, sovint, estan relacionades. La recerca i la investigació estan molt lligades al treball de camp però també a l'elaboració de materials de tot tipus i a la docència, tant a les universitats com a centres d'ensenyament obligatori o escoles de música i conservatoris. La recollida, anàlisi i classificació de documents no dista gens de la recerca i del manteniment, la conservació i la difusió de fons musicals, sobretot en museus, arxius, col·leccions privades o institucions de qualsevol tipus dedicades al món musical. La correcció de textos especialitzats en editorials, tant de partitures com de llibres i articles, pot estar molt relacionat amb l'assessorament musicològic a aquestes empreses i a d'altres pròpies dels mitjans informatius, així com amb l'organització i la gestió d'empreses en l'àmbit de la música. En el terreny editorial, la publicació d'articles també és una altra possibilitat, que no cal veure massa llunyana i està lligada a totes les anteriors.
La llicenciatura d'història i ciències de la música permet incorporar-se a diverses professions relacionades amb la música. Per exemple, de professor de musicologia als conservatoris, de l'àrea de música a l'etapa d'ensenyament secundari en centres públics i privats, o bé, de les diverses àrees de coneixement relacionades a la universitat. Al respecte, cal afegir que, gairebé cada any, es convoquen oposicions de professor de música: des de l'aprovació de la LOGSE, ja fa uns quants anys, es va prescriure la presència de l'àrea de música a l'ensenyament obligatori. De manera semblant, l'entrada de la reforma educativa, va ordenar l'ensenyament de la música en escoles de música i conservatoris. Així mateix, també és possible accedir a d'altres professions relacionades amb l'empresa discogràfica i editorial especialitzada, els mitjans informatius (audiovisuals i escrits) o els arxius, biblioteques i museus especialitzats. Algunes d'aquestes sortides poden ser: Assessor en editorials especialitzades; assessor musical extern; corrector de textos; crític musical; elaboració d'inventaris; realització d'informes i valoració de béns musicals; tècnic de conservació i restauració del patrimoni artístico-musical; tècnic en organització i classificació d'obres musicals; tècnic i col·laborador en gestió i conservació del patrimoni musical; tècnic i assessor de la gestió de la política musical de l'administració pública i d'entitats privades com palaus de música, teatres o auditoris.
De moment, perquè cal suposar que els àmbits han d'augmentar, podem estipular una sèrie de sectors professionals que abasta aquesta llicenciatura. Alguns acostumen a tenir caràcter públic com: el treball en l'administració, en arxius, en biblioteques, en centres educatius, en conservatoris, en escoles de música, o en museus. D'altres, habitualment, es mouen en el terreny de l'empresa privada com, per exemple: cases discogràfiques, centres d'informació musical, centres educatius, editorials especialitzades, empreses de gestió musical, escoles de música, estudis de gravació, fundacions culturals, premsa, promocions musicals, ràdio, serveis de publicacions, o televisió.
La música estarà cada cop més present en la vida de les persones perquè, entre altres raons, l'accés a tot tipus de música es fa des de casa. A més dels canals temàtics sobre música, radiofònics i televisius, l'ordinador permet llegir revistes musicals electròniques, comprar-les, vendre-les, aprendre, conèixer el lloc i moment de celebració d'un concert, accedir a formats exclusivament musicals que caldrà saber tractar. L'educació farà un paper molt important en aquesta tasca. Actualment, gràcies a la regulació de l'aprenentatge de la música, ha aparegut un professorat especialitzat en diferents camps d'actuació. Així mateix, la documentació musical de molts centres o institucions no serà únicament conservada sinó que caldrà personal que la divulgui, que sàpiga com i on trobar documents musicals determinats, que sàpiga tractar-los, que pugui coordinar diferents institucions, que estableixi lligams professionals amb intèrprets i compositors. La documentació musical també serà cada cop més necessària per a camps propers i aliens a la música com el cinema, el teatre, la dansa, etc. I, possiblement, tota orquestra i auditori, tindran un fons musical que caldrà mantenir per servir als seus objectius.
Com en tota carrera d'aquestes característiques, cal preocupar-se per aconseguir una formació que abasti el màxim de camps i, al mateix temps, que sigui el més especialitzada possible. Aquesta segona apreciació, la certesa de l'especialització o el saber en quin tema o temes volem dedicar la major part dels nostres esforços perquè ens agrada més o hi veiem més possibilitats en ser un camp menys llaurat, no és de fàcil decisió però, poc a poc durant els estudis, s'anirà veient quines són les portes que, segons les nostres preferències o habilitats, estaran més obertes. Per aquesta raó i perquè no podem saber com evolucionarà la demanda social sobre les múltiples tasques relacionades amb la música que poden sorgir en el futur, cal aprofitar cadascuna de les assignatures i veure-la com una possibilitat d'especialització. No ens podem permetre, ni tan sols pensar que allò que estem aprenent no ens pugui interessar. Així doncs, considerem que és important no quedar-se únicament amb la bibliografia, la discografia o els consells acadèmics sinó anar més enllà formant-se com un professional des del primer dia i qüestionant-se qualsevol idea prefixada.