Generalitat de Catalunya

Què i per què estudiar a les universitats catalanes?
 
 
 

Què vols estudiar?

On vols estudiar?

Data de l'última actualització 19/04/2012
Banner
 
Detall de l'estudi
Universitats
Lingüística
 
Nom:  Llicenciat/ada en lingüística
Tipus de títol:  Oficial i homologat Àmbit:  Humanitats Cicle:  2n cicle
 
INFORMACIÓ

La lingüística no és ni l'estudi d'una llengua (català, espanyol o la que sigui) ni la seva aplicació. No és tampoc l'estudi de moltes llengües ni l'estudi de la literatura expressada en una llengua determinada. Per un ús equívoc i abusiu del terme en el nostre àmbit cultural, és freqüent referir-se als professionals en aquestes matèries com a lingüistes.

La lingüística, però, és una altra cosa: La lingüística investiga com funciona el llenguatge humà, ni més ni menys.

Vol dir això que no sabem com és? Efectivament, desconeixem encara molts aspectes i propietats del llenguatge. Hi ha una manera trivial de demostrar que això és així: al món es parlen unes sis mil llengües i només un nombre ínfim d'aquestes han estat descrites d'una manera mínimament sistemàtica. És, però, en un sentit més profund i torbador que desconeixem el llenguatge: no coneixem prou a fons ni una sola llengua. Com pot ser, això?, direu. Doncs, per la senzilla raó que ens interessem pel coneixement inconscient que té la persona que parla i entén una llengua i aquest coneixement, malgrat que parlar i entendre la nostra llengua ens sembli el més fàcil del món, és molt complex: penseu sinó en l'estat encara força rudimentari de la interacció amb el llenguatge natural (reconeixement de la parla, per exemple) amb els ordinadors.

Tanmateix, la complexitat de cadascun d'aquests sistemes de coneixement inconscient (o llengües) ha de ser més aparent que no pas real. Actualment són, segurament, majoria els lingüistes que assumeixen que hi ha d'haver una base comuna a totes les llengües i una explicació prou simple a la base de l'aparent complexitat. I es basen en observacions com ara aquestes: el coneixement implícit que té el parlant natiu de la seva llengua constitueix en bona part un automatisme, s'assoleix per a qualsevol llengua a una edat en què altres capacitats complexes encara han de madurar, i no està determinat per la llengua dels progenitors -qualsevol infant pot adquirir com a primera llengua qualsevol llengua.

Els lingüistes estudien aquests sistemes de coneixement (o llengües), les seves semblances i diferències, el seu origen i desenvolupament en l'individu (i en l'espècie), la manera en què els sistemes canvien al llarg del temps i com afecten a aquests sistemes tota una sèrie de factors, des dels psicològics (memòria, atenció, etc.) als culturals i socials.

La lingüística, doncs, estableix relacions molt estretes amb l'antropologia, la sociologia, la psicologia, la història i les neurociències. De fet, la lingüística forma part del que s'anomena ciència cognitiva, és a dir, del conjunt de disciplines que tenen per objecte dil·lucidar com funciona la ment humana. Fer lingüística, doncs, és contribuir a satisfer aquesta inquietud immemorial, la de desvetllar la naturalesa de la ment humana. Els avenços en aquest domini, a més, procuren, ja avui, aplicacions molt diverses, aplicacions que van des de l'àmbit clínic (tractament de patologies congènites i adquirides relacionades amb el llenguatge) a l'àmbit del processament del llenguatge natural (traducció automàtica, creació d'interfícies en llenguatge natural, etc.).

És igualment cert, però, que la lingüística s'adscriu també a l'àmbit de les ciències sòcio-culturals pel fet que el llenguatge és també una activitat social i cultural. La investigació bàsica i aplicada en aquest domini té una sòlida tradició al nostre país.

  CURS
2012-2013
Banner estudi
ESTRUCTURA
Com s'organitzen els estudis? Fletxa dreta Matèries troncals Fletxa dreta Activitats complementàries durant els estudis Fletxa dreta

Com s'organitzen els estudis?

Per entendre les característiques de la Llicenciatura en lingüística ens ajudarà fer un breu apunt de la història de la disciplina.

La lingüística és, alhora, molt antiga i molt nova. És antiga perquè podem trobar-ne precursors remots: fa uns vint-i-cinc segles, a l'Índia, en la descripció del sànscrit; al llarg de la reflexió filosòfica occidental i en la tradició d'elaboració de gramàtiques que s'enceta a l'Europa del Renaixement, per posar-ne uns exemples. Ara bé, no és fins al segle XIX que un grup de savis centreuropeus fan d'un aspecte del llenguatge, el canvi continu a què està sotmès, el centre del seu interès. I així neix, al segle XIX, la lingüística. Al llarg del segle XX ha anat expandint constantment els seus dominis i ha anat inventant maneres productives per estudiar els molts diversos aspectes del seu objecte, el llenguatge. Així, la majoria de les subdisciplines que avui integren la lingüística són disciplines l'origen de les quals es remunta a fa només unes dècades.

Els estudis universitaris es troben, i es trobaran de forma més marcada encara en el futur, en un procés de canvi i adaptació constant provocat per les pròpies dinàmiques dels diferents camps científics i àrees de coneixement, però sobretot pels reptes que marca la societat de la informació i la comunicació. D'altra banda, cada cop més, les empreses, institucions, departaments governamentals, i associacions requeriran persones que a part de ser lingüistes tinguin la capacitat de:
a) gestionar informació, documentació i coneixement en entorns multilingües;
b) compilar, etiquetar, i codificar recursos multilingües;
c) produir, mantenir i gestionar sistemes de traducció automàtica;
d) processar llenguatge natural;
e) generar i aplicar tecnologia de la parla;
f) programar sistemes d'ensenyament assistit per ordinador;
g) generar eines informàtiques d'aplicació general i multimèdia, i
h) aplicar l'anàlisi estadística i multivariant al llenguatge natural.

En aquest sentit, doncs, una oferta d'estudis de lingüística en el segle XXI ha de donar resposta a les necessitats de formació que tenen a veure amb els perfils i camps d'actuació que s'acaben d'esmentar, per tal de poder afrontar els futurs canvis tecnològics i de demanda extremadament ràpids, tot mantenint un nivell de competitivitat acceptable a partir de nous coneixements, noves habilitats i noves motivacions.

Els objectius formatius de la Llicenciatura en lingüística són els de proporcionar els coneixements necessaris per a l'estudi, anàlisi i investigació del llenguatge (fonètica, fonologia, psicolingüística, sociolingüística), i de l'ús de la llengua.

Les matèries obligatòries en l'estudi de la lingüística:
Fonètica i Fonologia Generals, Lingüística Aplicada, Lingüística Computacional, Lingüística Històrica, Lògica i Filosofia del Llenguatge, Morfologia General, Pragmàtica, Psicolingüística, Semàntica Lingüística, Sociolingüística i Teoria Sintàctica.

Matèries troncals
 

2n cicle

Matèries Crèdits
Fonètica i fonologia 6
Lingüística aplicada 6
Lingüística computacional 6
Lingüística històrica 6
Lògica i filosofia del llenguatge 6
Morfologia 6
Pragmàtica 6
Psicolingüística 6
Semàntica 6
Sintaxi 6
Sociolingüística 6
Activitats complementàries durant els estudis

A més d'un bon domini de l'anglès, escrit i parlat, i d'un coneixement profund d'una determinada llengua, és recomanable l'estudi d'altres llengües. És especialment interessant sortir de l'àmbit de les llengües indoeuropees: tenir coneixements d'una llengua no indoeuropea (o més) permet copsar d'una manera molt més vívida i profunda la diversitat lingüística, factor que un lingüista no pot perdre mai de vista.

Les altres activitats complementàries varien d'acord amb l'orientació concreta que l'estudiant vulgui donar als seus estudis (de llicenciatura i tercer cicle):

Per a fer lingüística teòrica, per exemple, és recomanable tenir coneixements de lògica formal; per a fer lingüística computacional, calen uns mínims d'informàtica; per a fer sòcio-lingüística, és molt útil tenir nocions d'estadística i metodologia de l'enquesta; per a fer psico-lingüística, caldria familiaritzar-se amb la tècnica experimental i per dedicar-se a la síntesi o reconeixement de la parla, seria imprescindible estar familiaritzat amb el funcionament dels aparells d'un laboratori de fonètica.

Cal recalcar, tanmateix, que aquestes activitats complementàries van adreçades als estudiants que tinguin intenció de seguir estudis de tercer cicle (doctorat o postgrau) en cadascun d'aquests àmbits. El seguiment de les assignatures obligatòries corresponents a aquests àmbits no pressuposa tenir assolides les capacitats complementàries citades.

  CURS
2012-2013
Banner estudi
VIES D'ACCÉS

Vies d'accés al segon cicle


Estudi Complements de formació    
Publicitat i relacions públiques 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria aeronàutica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica aeronàutica, especialitat en equips i materials aeroespacials 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en indústries agràries i alimentàries 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria agronòmica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia àrab No
Arquitectura 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Comunicació audiovisual 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia basca No
Biologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Biotecnologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Administració i direcció d'empreses 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Ciències empresarials 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia catalana No
Enginyeria química 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica industrial, especialitat en química industrial 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Química 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria de camins, canals i ports 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica d'obres públiques, especialitat en construccions civils 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia clàssica No
Enginyeria en informàtica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica en informàtica de gestió 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica en informàtica de sistemes 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en explotacions agropecuàries 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Odontologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Economia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica industrial, especialitat en electricitat 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de telecomunicació, especialitat en sistemes electrònics 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia anglesa No
Ciències ambientals 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Belles arts 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria de forests 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica forestal, especialitat en explotacions forestals 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica forestal, especialitat en indústries forestals 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia francesa No
Filologia gallega No
Geografia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyer geòleg 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Geologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia alemanya No
Filologia hebrea No
Filologia hispànica No
Història 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Història de l'art 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en hortofructicultura i jardineria 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Humanitats 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Nutrició humana i dietètica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica d'obres públiques, especialitat en hidrologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica en disseny industrial 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica industrial, especialitat en electrònica industrial 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria industrial 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia italiana No
Periodisme 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Relacions laborals 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Dret 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Biblioteconomia i documentació 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Navegació marítima 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Ciències del mar 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Matemàtiques 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica industrial, especialitat en mecànica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Medicina 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria de mines 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de mines, especialitat en explotació de mines 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria naval i oceànica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Màquines navals (dipl.) 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Radioelectrònica naval (dipl.) 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Radioelectrònica naval (llic.) 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Infermeria 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Teràpia ocupacional 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Òptica i optometria 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Pedagogia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Farmàcia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filosofia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Ciències de l'activitat física i de l'esport 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Física 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Fisioteràpia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Podologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Ciències polítiques i de l'Administració 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia portuguesa No
Psicologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Gestió i Administració pública 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia romànica No
Enginyeria tècnica agrícola, especialitat en mecanització i construccions rurals 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica naval, especialitat en propulsió i serveis del vaixell 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Filologia eslava No
Educació social 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Treball social 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Sociologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de telecomunicació, especialitat en so i imatge 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Logopèdia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Estadística 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica en topografia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat d'audició i llenguatge 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat d'educació infantil 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat d'educació primària 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat de llengua estrangera 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat d'educació musical 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat d'educació física 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Mestre, especialitat d'educació especial 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica aeronàutica, especialitat en aeronavegació 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica aeronàutica, especialitat en aeromotors 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica aeronàutica, especialitat en aeronaus 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica aeronàutica, especialitat en aeroports 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Arquitectura tècnica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de mines, especialitat en instal·lacions electromecàniques mineres 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de mines, especialitat en recursos energètics, combustibles i explosius 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de mines, especialitat en mineralúrgia i metal·lúrgica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de mines, especialitat en sondeigs i prospeccions mineres 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria de telecomunicació 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de telecomunicació, especialitat en sistemes de telecomunicació 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica de telecomunicació, especialitat en telemàtica 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica industrial, especialitat tèxtil 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Teologia 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Turisme 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Traducció i interpretació 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Enginyeria tècnica d'obres públiques, especialitat en transports i serveis urbans 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
Veterinària 8 crèdits en lingüística; 8 crèdits en llengua
  CURS
2012-2013
Banner estudi
MÓN LABORAL
Competències que es desenvolupen amb l'estudi Fletxa dreta Quina feina fan els titulats i titulades en aquest estudi? Fletxa dreta Sortides professionals Fletxa dreta Àmbits de treball Fletxa dreta Perspectives Fletxa dreta Observacions Fletxa dreta

Competències que es desenvolupen amb l'estudi

Per estudiar lingüística amb èxit, aprenent-ne i gaudint-ne, el més important és la disposició intel·lectual. La lingüística demana, i alhora cultiva, certes qualitats del pensament: l'observació acurada i minuciosa, el raonament analític, la lògica i la predisposició a desenvolupar hipòtesis i a contrastar-les.

Els coneixements de què es disposi a l'hora de començar aquesta llicenciatura de Lingüística són molt secundaris respecte d'aquestes aptituds. L'experiència ens demostra que no són necessàriament els estudiants procedents dels primers cicles de Filologia els que segueixen amb més profit i interès els estudis de Lingüística.

Això no treu, és clar, que constitueixi un bon rerefons per a aquesta llicenciatura el coneixement de llengües i les ganes d'aprendre'n, encara que no necessàriament per a un ús instrumental.

Es dóna per descomptat que l'estudiant és capaç de llegir en anglès: gran part de la bibliografia és només en aquesta llengua.


Quina feina fan els titulats i titulades en aquest estudi?

Tot i que no es disposa d'una informació prou fidedigna per contestar aquesta pregunta amb tota l'exactitud desitjable, sabem que aquells estudiants que opten per completar la llicenciatura amb estudis de tercer cicle aconsegueixen col·locar-se més fàcilment i d'acord amb el seu perfil. Aquesta especialització posterior a la llicenciatura, per exemple, sembla requerida per dedicar-se a les aplicacions clíniques de la lingüística (logopèdia, afasiologia, etc.) i és també desitjable per entrar a treballar en empreses relacionades amb l'enginyeria lingüística (vg. secció Comentaris), l'especialitat que sens dubte més llocs de treball proporciona avui als lingüistes, tant aquí com internacionalment. I és que el seu domini és molt ampli. Cobreix àrees com la traducció automàtica, la gestió de la informació -gestió de continguts (extracció i recuperació), telecomunicacions, internet-, l'aprenentatge assistit per ordinador, els sistemes d'integració text-veu, el reconeixement i la síntesi de la parla, etc.

Com podrà comprovar el lector a les seccions següents, hi ha moltes altres sortides professionals possibles, en principi, per a un lingüista. Ara bé, el nombre de llocs de treball que proporcionen és molt inferior al nombre proporcionat per l'àrea de l'enginyeria lingüística.


Sortides professionals

A més de l'enginyeria lingüística i de les aplicacions clíniques de la lingüística citades a l'apartat anterior (vg. també la secció següent), hi ha altres sortides professionals. Així, a banda de la docència d'una llengua (o més), fan falta professionals en planificació i política lingüístiques per a treballar a les institucions (vg. també seccions de Comentaris i Perspectives de Futur). Els lingüistes també són adequats per al món editorial i els mitjans de comunicació en tasques de correcció, assessorament, etc.

Si bé aquestes sortides són les més naturals, cal destacar i donar a conèixer que la capacitat d'anàlisi i les altres competències bàsiques que es cultiven estudiant Lingüística (vg. secció Competències bàsiques) són fàcilment aplicables i útils en qualsevol domini.

Sobre les sortides professionals, que haurien de ser la investigació bàsica en els diversos àmbits de la lingüística i els serveis lingüístics institucionals, vegeu les seccions de Àmbits de Treball i Perspectives de Futur.


Àmbits de treball

La professió, a més d'exercir-se en les àrees establertes en la secció anterior, pot desenvolupar-se i hauria de fer-ho en dues àrees bàsiques i no contemplades actualment. L'àrea de serveis institucionals a la societat i l'àrea de la investigació bàsica.

Quant a la primera, és prou evident que les nostres institucions, actualment, contemplen la política i planificació lingüística sense prendre gairebé en consideració els canvis que el procés d'immigració creixent està introduint a la nostra societat. Doncs bé, és evident que per enfrontar-nos, amb possibilitats d'èxit, a aquesta situació caldrà la participació de lingüistes amb una formació sòlida en tipologia lingüística (sistematització de la variació estructural possible entre les llengües), en antropologia lingüística i en les tècniques de la lingüística de camp (la descripció sistemàtica de llengües). Aquests, segurament, hauran de treballar en col·laboració amb altres lingüistes experts en adquisició de segones llengües per tal d'elaborar programes a la carta per a l'aprenentatge del català (i altres llengües) en virtut de la llengua originària del grup que es consideri. Són perfils d'aquesta mena els que constituirien l'àrea dels serveis lingüístics institucionals.

Hi ha, però, més serveis lingüístics institucionals que s'haurien de cobrir. I és que els programes de formació no han de ser només per als immigrants. També cal formar la població autòctona, totalment ignorant, en general, de la diversitat lingüística i cultural.

Un altre perfil que té una vessant clara de servei social és el de la docència de les llengües de signes. També en aquesta àrea seria força útil la sistematització, encara pendent per al català (i l'espanyol), que se n'obtindria si es portés a terme una investigació detinguda i aprofundida de les seves propietats formals (vg. secció Perspectives de Futur).

Quant a la investigació bàsica, s'ha de dir que rep molt poc suport institucional (i empresarial); i al nostre país encara molt menys que a la resta de països que ens són comparables en nivell de desenvolupament. I cal denunciar-ho. Sembla mentida que sabent que els resultats de la investigació bàsica d'avui són l'aliment de la investigació aplicada de demà, siguem tots plegats tan curts de vista. Si a més hi afegim que la investigació bàsica en lingüística consisteix en analitzar les propietats de la ment i, al capdavall, contribuir a l'avenç de la ciència cognitiva, l'oblit institucional encara sembla més greu.


Perspectives

Les perspectives de futur de la Lingüística depenen en bona part de la manera com es resolguin els dèficits citats a les dues seccions anteriors. Per part nostra, és a dir, dels responsables de l'ensenyament, es fa el que es pot. Volem fer saber, per exemple, que, a més de seguir les línies ja encetades, ens estem movent també en la línia del que aquí hem anomenat de serveis lingüístics institucionals. Amb dos exemples, es veurà prou clar: el GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades) té entre els seus projectes més immediats el de comptabilitzar les llengües que es parlen a Barcelona; i el Departament de Lingüística General acull des de començaments d'any un investigador de l'ICREA (Institut Català de la Recerca i Estudis Avançats) que té entre mans, com a primer projecte, la investigació de les propietats formals de la llengua catalana de signes.


Observacions

Quant a les sortides professionals existents o potencials, s'ha de tenir en compte que, dissortadament, el lingüista que tenim en ment és una persona que a més de fer la llicenciatura de Lingüística, haurà hagut d'especialitzar-se d'alguna altra manera (vg. el motiu a la secció Els estudis). Tanmateix, i com que som molt conscients de la principal deficiència de la nostra llicenciatura, hem enginyat algunes estratègies per tal que els estudiants que tinguin clar que volen començar a especialitzar-se en certes àrees puguin fer-ho. Així, els interessats en l'enginyeria lingüística, per exemple, sovint tenen l'oportunitat de fer estades de pràctiques en empreses externes amb les quals s'ha signat un conveni de cooperació educativa o a la quasi-empresa lligada al nostre departament (CLIC: Centre de Llenguatge i Computació). Els estudiants que, en canvi, volen treballar en l'àrea de l'atenció a la diversitat lingüística poden entrar tant al GELA (Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades) com al Grup de Sòcio-lingüística i Pragmàtica (un grup d'investigació consolidat per la UB). També els interessats en la lingüística teòrica poden seguir aprenent: tenen les portes obertes a la participació en els seminaris d'investigació que en aquest àmbit es realitzen periòdicament tant a la nostra universitat com a la UPF i a la UAB.

Aquesta estratègia podria, naturalment, ampliar-se a altres àmbits. Pensem, però, que no és el voluntarisme del professorat el que ha de suplir uns dèficits que són estructurals. En definitiva, formar lingüistes mínimament especialitzats requereix o bé la instauració d'unes vies estables de formació en el tercer cicle o bé la consecució d'una llicenciatura completa (de primer i segon cicle), de manera que els continguts de l'actual llicenciatura fossin els d'un primer cicle (o diplomatura), i el segon cicle servís per a l'especialització. La primera opció no requereix tocar l'ordenament actual. La segona, sí. La segona, però, té un avantatge molt clar sobre la primera. Una carrera sencera de Lingüística resoldria un error, a parer nostre, gravíssim en el nostre sistema universitari -i som al segle XXI!-, la de la inexistència d'una llicenciatura completa de caràcter purament lingüístic i no literari.


  CURS
2012-2013
Banner estudi
INSTITUCIONS D'INTERÈS
 
CLIC - Centre de Llengatge i Computació
http://www.pcb.ub.es/homePCB/live/es/p616.asp
 
CUSC - Centre Universitari de Sòcio-lingüística i Comunicació
http://www.ub.es/cusc
 
GELA - Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades
http://www.gela.cat
 
GILCUB - Grup d'Investigació en Lingüística Computacional
http://www.ub.es/gilcub/
 
Laboratori de Fonètica
http://www.ub.es/labfon/princip.htm
 
Linguistlist
(Informació exhaustiva en lingüística)
http://www.linguistlist.org
 
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya
http://www.cdl.cat
 
Porta 22
Espai de noves ocupacions
Telèfon:93 401 98 99 Fax:93 401 98 97
Correu electrònic:porta22@barcelonactiva.es
http://www.porta22.com
  CURS
2012-2013
Banner estudi
Avís legal | Sobre el web | © 1995-2008 Generalitat de Catalunya