Generalitat de Catalunya

Relacions laborals són uns estudis de cicle curt (diplomatura a cursar en tres anys) que proporcionen una titulació que permet desenvolupar una activitat professional en l'àmbit de la prestació i organització del treball per compte propi o aliè, tant en empreses com en institucions privades o públiques.

Es tracta d'una titulació recent. Comença a impartir-se per primera vegada en el curs 1991-1992, encara que té una llarga tradició en ésser hereva d'altres estudis anteriors: des de 1925 existien les escoles socials i, posteriorment, des de 1980 les escoles de graduats socials, tot dedicant el nucli de la formació impartida a l'estudi dels temes laborals.

La reforma universitària dels plans d'estudis de 1987 va permetre la creació del títol universitari de diplomat en relacions laborals, amb una nova estructura acadèmica que millora i amplia els continguts formatius propis de les escoles de graduats socials, amb la finalitat d'adaptar-se a les noves necessitats socials i del mercat de treball, que reclamen un autèntic expert coneixedor de les múltiples facetes que envolten les relacions laborals en una societat com l'actual, de continus canvis en la gestió del treball.

Accés a estudis de 2n cicle amb aquesta titulació

Competències que es desenvolupen amb l'estudi 

Quina feina fan els titulats i titulades en aquest estudi? 

Sortides professionals 

Àmbits de treball 

Perspectives 

Observacions 

La diplomatura de relacions laborals es caracteritza per una aprehensió conjunta des de diverses àrees de coneixement sobre un mateix objecte social, que és el treball o, més exactament, les diverses relacions socials, econòmiques i jurídiques que configuren les relacions laborals en la societat. És una integració de coneixements diferents sobre el mateix objecte d'anàlisi (el que es denomina "interdisciplinarietat"). Això proporciona a aquests estudis una clara riquesa formativa, en constituir la reunió de diferents punts de vista científics sobre un únic objecte d'estudi, que és el fet social del treball. Per aquest motiu, en proporcionar una formació integrada i diversa, encara que especialitzada, sobre el món del treball, no resulta, de fet, necessari per accedir en aquesta diplomatura una formació prèvia especial en matèries socials o econòmiques, ni tampoc especials habilitats personals o tècniques. No obstant això, sí que és convenient que es posseeixi ja una mínima formació (per LOGSE, FP, etc.) en història, ciències socials o informàtica, disciplines que permetran completar i reafirmar la formació dels estudiants de relacions laborals.

Així mateix, resulta també aconsellable el domini d'un idioma, com l'anglès, a fi d'aconseguir posteriorment una millor posició de cara al mercat de treball, especialment per a poder-se incorporar com a expert en els departaments de recursos humans o de personal en grans empreses o multinacionals.

La formació que proporcionen els estudis de relacions laborals es dirigeix a aconseguir, per a la societat, uns autèntics tècnics experts en matèria social i laboral, coneixedors de les diferentes tècniques d'organitzar el treball i de gestionar la mà d'obra a les empreses i institucions de la forma més beneficiosa i rendible.

D'ací que es pugui assenyalar, amb caràcter general, que els/les diplomats/ades en relacions laborals són aquells/es professionals que poden no només assessorar, sinó també gestionar directament (planificació, organització i control) tots el temes relacionats amb la prestació de serveis laborals, per a empreses, entitats (tant privades com públiques), institucions, sindicats i particulars.

La sortida més coneguda per a un/a diplomat/ada en relacions laborals és l'exercici lliure de la professió de graduat social (un cop oportunament col·legiat), la qual cosa té, al seu torn, dues vessants que actuen conjunta o separadament.

La primera és l'assessorament extern a empreses en matèria laboral i de seguretat social. Això significa que poden informar i aconsellar-les sobre com organitzar les seves relacions laborals (des del tipus de contracte més aconsellable i beneficiós per a elles fins a l'organització de l'horari de treball, la formalització de contractes laborals, fins i tot les cartes d'acomiadament, així com la gestió de les obligacions laborals de les empreses en matèria de seguretat social: afiliació, altes, baixes, cotització, prestacions, etc.).

La segona de les vessants és la possibilitat que els diplomats i diplomades en relacions laborals col·legiats actuïn en judicis per a la representació dels interessos de les empreses que assessoren i de les quals gestionen els assumptes laborals.

Al mateix temps, aquesta actuació d'assessorament, gestió i representació dels interessos laborals no només és possible en relació als subjectes empresarials, perquè també els graduats socials poden portar la gestió i representació dels interessos laborals dels treballadors enfront dels empresaris.

Així, un/a graduat/ada social pot gestionar-ne qualsevol; fins i tot pot fer-ho conjuntament, sempre que no hi hagi conflicte d'interessos, perquè no es poden assessorar i gestionar els assumptes laborals d'una empresa i alhora assessorar-ne i representar-ne un treballador en un conflicte contra aquesta.

Però, al costat d'aquest perfil professional, els diplomats i deiplamdes en relacions laborals compten amb un ampli ventall de sortides professionals. Entre elles, destaquen les següents:

• Integració en departaments de personal o de recursos humans d'empreses o institucions públiques .

• Accés a determinats cossos de les administracions públiques (a través de la superació de les corresponents proves) que exigeixen un títol mitjà, com és el de diplomat en relacions laborals. Per exemple, controladors laborals (en inspeccions de treball), gestió de l'administració civil de l'estat, gestió de la hisenda pública, gestió de l'ocupació a l'Institut Nacional d'Ocupació, estadístics tècnics diplomats, cos especial d'institucions penitenciàries, inspectors de qualitat del Servei de defensa contra el frau, etc.

• Experts en matèria de salut i seguretat social, o com a integrants dels serveis de prevenció a les empreses, aconsellant com organitzar la prestació de serveis laborals als centres de treball per tal d'evitar accidents o malalties professionals.

La funció bàsica i primordial d'assessorament i gestió de les relacions laborals pot desenvolupar-se, en conseqüència, en un ampli ventall d'àmbits:

• Assessories jurídicolaborals

• Sindicats

• Associacions empresarials

• Mútues d'accidents de treball o malalties professionals

• Empreses (privades o públiques) de qualsevol sector d'activitat, ja sigui de serveis, d'indústria o comerç.

• Centres, institucions i organismes públics, com centres d'ensenyament, de gestió de serveis, entitats gestores de la Seguretat Social, etc.

• Administracions públiques, com ara ajuntaments, diputacions, conselleries, etc.

El/la diplomat/ada en relacions laborals té al seu abast la possibilitat d'ampliar la seva formació acadèmica amb l'objectiu de progressar en la seva activitat professional.
Concretament, pot accedir a:

• Altres estudis universitaris, com ara direcció i administració d'empreses, investigació i tècniques de mercat, periodisme (per a l'especialització en informació laboral) i, més concretament, la llicenciatura de ciències del treball.

• Cursos de postgrau i màster en administració d'empreses, creació d'empreses, recursos humans, dret del treball, dret de la seguretat social, prevenció de riscos laborals, etc.

• D'altra banda, és interessant l'experiència, ja posada en marxa en alguna universitat catalana, d'una doble diplomatura de ciències empresarials - relacions laborals que permet rebre (en menys anys dels que correspondrien si es cursessin ambdós estudis successivament) una formació completa i integrada que situaria aquests diplomats i diplomades en una millor posició de cara al mercat de treball i, més concretament, a l'hora d'accedir a llocs de gestió i direcció de recursos humans a les empreses.

Malgrat l'amplitud d'àmbits d'exercici possible de l'activitat professional, la realitat del mercat de treball porta a la conclusió de les dificultats existents, fins i tot per als diplomats en relacions laborals, per accedir a llocs oferts a les àrees de recursos humans de les empreses, sobretot les de gran dimensió, ja que aquestes exigeixen molts cops la possessió d'una llicenciatura universitària. No obstant això, el progressiu coneixement, des d'aquest sector, de les capacitats i l'alt grau d'especialització que posseeixen els diplomats en relacions laborals està aconseguint anar vencent les inicials i apriorístiques reticències cap a la seva integració en els equips o grups de direcció de personal de les empreses.

Per altra banda, els diplomats i diplomades en relacions laborals estan realitzant la seva activitat professional de forma molt generalitzada en sectors com empreses de treball temporal (selecció de personal i gestió comercial), gestories, mútues i PIMES (petites i mitjanes empreses).

Al costat d'això, és important destacar com les ONGs apareixen recentment com un camp on els diplomats i diplomades en relacions laborals poden assessorar i gestionar les relacions laborals i, fins i tot, auxiliar-los en temes d'interès social i laboral com és el de la immigració.

En conseqüència, pot afirmar-se que els diplomats i diplomades en relacions laborals gaudeixen d'un alt nivell d'inserció professional en finalitzar els estudis, sobretot afavorit per la possibilitat oferta pel pla d'estudis d'aquesta titulació de realitzar, en la fase final de la formació acadèmica, un número d'hores de pràctiques en empreses i institucions. Aquest contacte pràctic amb el mercat de treball propicia, en un alt percentatge, l'accés a un lloc en aquella empresa o institució quan l'alumnat finaliza els estudis.