1

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha destacat que amb el mapa de fosses “es dóna resposta a un mandat polític i a un compromís ètic”

L’elaboració del mapa respon al compromís del govern per recuperar la memòria democràtica i emana de l’article 54 de l’Estatut i de la moció del Parlament aprovada per unanimitat el 2003

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) ha comptabilitzat 179 fosses comunes a tot Catalunya després d’una investigació iniciada fa 5 anys i que continua encara oberta. El mapa, presentat avui per primer cop, identifica 88 fosses certificades a través de documentació municipal, registres dels cementiris, llistats de difunts dels hospitals militars, etc. La resta (91) no estan certificades de forma documental però sí que es consideren molt probables per la coincidència dels testimonis orals i les dades historiogràfiques. La majoria no estan dignificades ni senyalitzades.

En la presentació, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha recordat que l’elaboració del mapa emana d’una moció del Parlament aprovada per unanimitat i “dóna resposta a un mandat polític i també a un compromís ètic”. 

Per la seva part, la responsable de la unitat de Desapareguts i Fosses comunes de la DG de Memòria Democràtica, Queralt Soler, ha destacat que el mapa presentat avui “és un mapa que continua obert i pot continuar sent enriquit per persones que aportin noves informacions”. També ha explicat que, a Catalunya, la majoria de les fosses són de soldats anònims i estan dins de cementiris. Geogràficament, les fosses se situen majoritàriament al llarg del front estabilitzat (Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) i sobretot en els punts en què es va establir un cap de pont i a la zona de la Batalla de l’Ebre. El mapa no inclou desenes de fosses situades en les zones de front (il·localitzables) ni tampoc les fosses desaparegudes, que van existir però van ser  exhumades.

Les investigacions per elaborar el mapa de fosses de Catalunya es basen en les informacions d’arxius històrics municipals, comarcals i provincials; documentaciód’ajuntaments i consells comarcals; arxius militars; buidatge bibliogràfic de llibres sobre el període de la guerra tant d’història general com local i testimonis orals.

Amb l’elaboració del mapa de fosses de Catalunya i d’un cens de desapareguts, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) vol contribuir a la recuperació de la memòria històrica i evitar que les fosses de la Guerra Civil i el franquisme caiguin en l’oblit. Les dues accions obeeixenal compromís del govern per recuperar la memòria democràtica i també a la moció aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya l’any 2003.

Amb el mateix objectiu d’evitar que les fosses caiguin en l’oblit, el govern va aprovar el passat 25 de març el Projecte de Llei de Fosses,que promourà la seva dignificació i senyalització. L’objectiu prioritari és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, fer efectiu el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, a la senyalització del lloc de l’enterrament i, si s’escau, a la recuperació de les restes. Quan el Parlament hi doni el vist-i-plau, previsiblement després de l’estiu, Catalunya serà la primera comunitat de l’Estat a dotar-se d’una llei com aquesta.

Mapa de fosses de Catalunya

Fosses per vegueries i comarques 

Alt Pirineu i Aran

Barcelona

Camp de Tarragona

Catalunya Central

Girona

Lleida

Terres de l’Ebre

*Si bé no hi ha fosses localitzades, a la Terra Alta es té constància de molts enterraments, individuals i col·lectius, dispersos (sobretot a la zona de les Serres de cavalls i de Pàndols, així com al voltant de la Fatarella)

Tipus de fosses

Cal diferenciar fins a 5 tipus de fosses comunes:
 

1)    Fosses de soldats

Són les majoritàries a Catalunya. En la major part dels casos són soldats morts al front o, en el cas dels soldats republicans, també en la seva retirada cap a la frontera amb França. En aquesta tipologia destaquen sobretot les zones de front: els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. En aquestes zones, tenint en compte la xifra de soldats morts en batalles com la de l’Ebre, és més que probable l’existència de desenes de fosses comunes, tot i que avui no podem conèixer la seva ubicació concreta. En la majoria dels casos, no se sap la identitat dels soldats inhumats. (Ex: Seròs, Corbera d’Ebre, Gurb)

2)    Fosses d’hospitals militars 

Al llarg del conflicte es van habilitar per tot Catalunya gran quantiat d’Hospitals Militars, sovint instal·lats en grans edificis (balnearis, escoles, convents... ). Els difunts d’aquests hospitals acostumaven a ser enterrats o bé al cementiri de la població on s’ubicaven, o bé en una fossa propera a l’edifici habilitat com a hospital. Els centres havien de fer un registre de material emprat, operacions realitzades i defuncions, però en pocs casos es conserva la documentació. (Ex: Cambrils, Vallfogona de Riucorb, Cervera, Manresa)

3)     Fosses de civils represaliats per l’exèrcit franquista
Són una minoria a Catalunya, la major part al Pallars Sobirà i a la zona central de Catalunya.  Tot i això, no es pot descartar que se’n localitzin més, sobretot en les zones ocupades l’abril de 1938 i que es van mantenir en situació de guerra i amb les tropes franquistes al propi territori fins a desembre de 1938. A diferència de la resta de l’Estat, a Catalunya hi ha poques fosses de civils. Per la mateixa cronologia de la guerra, quan arriben les tropes franquistes el règim ja controla el seu propi sistema repressiu i la majoria dels acusats són jutjats per un consell de guerra. (Ex: Esterri d’Àneu, Llavorsí, Súria, Abrera)

4)    Fosses nascudes de la repressió republicana, accions d’”incontrolats”
Són les fosses dels represaliats pels anomenats “incontrolats”, persones que sota les sigles d’un partit polític o sindicat van perpetrar accions violentes contra altres que no professaven la seva mateixa ideologia o opció política. Van actuar principalment des de juliol de 1936 a maig de 1937. La majoria van ser descobertes i exhumades primer per la pròpia Generalitat republicana a través de les actuacions del jutge Bertran de Quintana a partir del maig de 1937 i posteriorment pel règim franquista, a partir de 1939. (Ex: Montcada i Reixac, Cerdanyola)

5)    Fosses dels camps de treball republicans
Són fosses creades en els camps de treball gestionats pel Servicio de Información Militar. Aquests camps els va crear a finals de 1936 el ministeri de Justícia del Govern de la República amb l’objectiu que els presos complissin condemna al mateix temps que “eren útils a la societat”. Part de la seva feina era construir trinxeres, defenses, rases... tot allò que pogués ser útil a les forces militars republicanes. El tracte en alguns d’aquests camps (a Catalunya n’hi va haver fins a 6), va provocar la mort d’alguns presos que van ser inhumats en fosses comunes. (Ex: Omells de Na Gaia, Concabella..)

Per últim, s’han de tenir en compte les fosses existents a les quatre capitals de província, amb persones inhumades durant tota la guerra: repressió republicana, malalties, bombardeigs, repressió franquista... (Ex: fossa del cementiri de Tarragona, fossar de La Pedrera de Barcelona..etc)

2.171 inscrits en el cens de desapareguts

La Direcció General de Memòria Democràtica (Dep Interior, Relacions Insitucionals i Participació) també continua elaborant el cens de persones desaparegudes durant la guerra o sota el règim franquista. Des que es va obrir, el 2003, obeint un mandat del Parlament, la Generalitat ha registrat 2.171 desapareguts. Això vol dir que 2.171 famílies han demanat ajuda per saber on va morir un avantpassat seu desaparegut durant la guerra o la immediata postguerra, com el van matar, si va ser enterrat en una fossa comuna, etc. La majoria eren soldats, gairebé tots de l’exèrcit republicà morts al front. La resta són civils morts en diverses circumstàncies durant la guerra o la postguerra: represaliats a la reraguarda republicana, víctimes de bombardejos, represaliats per les tropes franquistes o afusellats després de patir un consell de guerra. Com que Catalunya és l’única comunitat que ofereix aquest servei, arriben peticions de famílies d’altres punts de l’Estat amb familiars de persones desaparegudes a Catalunya (352).

De les 2.171 investigacions iniciades, en 303 casos s’ha trobat documentació sobre els últims dies de la persona desapareguda i s’ha pogut lliurar a la família. En 72 casos s’ha pogut determinar les darreres circumstàncies de la vida de la persona desapareguda i on va ser enterrada. Més de 1.800 expedients continuen oberts.

La recerca per aconseguir informació i documentació acostuma a durar més d’un any i passa pels padrons, els certificats de naixement; la documentació de l’Archivo  Histórico General de la Guerra Civil de Salamanca; la filiació militar; els llistats de quintes, etc. A més, es fan consultes a ajuntaments i altres organismes. El resultat de totes  aquestes gestions és un informe històric que sempre es lliura a la família, tant si s’ha pogut comprovar el lloc on va morir i va ser enterrat el desaparegut com si no. Per sol·licitar el servei, cal posar-se en contacte amb la Unitat de Fosses i Desapareguts, a l’ Av. Diagonal 409 7a de Barcelona (tlf: 93 552 61 23) o bé per mail: fossescomunes@gencat.net. 

*Podeu trobar les imatges en alta resolució a www.gencat.net/direp. Més informació al gabinet de comunicació del DIREP:93 552 61 08 /09