1

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha destacat que amb el mapa de fosses “es dóna resposta a un mandat polític i a un compromís ètic”

L’elaboració del mapa respon al compromís del govern per recuperar la memòria democràtica i emana de l’article 54 de l’Estatut i de la moció del Parlament aprovada per unanimitat el 2003

El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) ha comptabilitzat 179 fosses comunes a tot Catalunya després d’una investigació iniciada fa 5 anys i que continua encara oberta. El mapa, presentat avui per primer cop, identifica 88 fosses certificades a través de documentació municipal, registres dels cementiris, llistats de difunts dels hospitals militars, etc. La resta (91) no estan certificades de forma documental però sí que es consideren molt probables per la coincidència dels testimonis orals i les dades historiogràfiques. La majoria no estan dignificades ni senyalitzades.

En la presentació, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, ha recordat que l’elaboració del mapa emana d’una moció del Parlament aprovada per unanimitat i “dóna resposta a un mandat polític i també a un compromís ètic”. 

Per la seva part, la responsable de la unitat de Desapareguts i Fosses comunes de la DG de Memòria Democràtica, Queralt Soler, ha destacat que el mapa presentat avui “és un mapa que continua obert i pot continuar sent enriquit per persones que aportin noves informacions”. També ha explicat que, a Catalunya, la majoria de les fosses són de soldats anònims i estan dins de cementiris. Geogràficament, les fosses se situen majoritàriament al llarg del front estabilitzat (Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) i sobretot en els punts en què es va establir un cap de pont i a la zona de la Batalla de l’Ebre. El mapa no inclou desenes de fosses situades en les zones de front (il·localitzables) ni tampoc les fosses desaparegudes, que van existir però van ser  exhumades.

Les investigacions per elaborar el mapa de fosses de Catalunya es basen en les informacions d’arxius històrics municipals, comarcals i provincials; documentaciód’ajuntaments i consells comarcals; arxius militars; buidatge bibliogràfic de llibres sobre el període de la guerra tant d’història general com local i testimonis orals.

Amb l’elaboració del mapa de fosses de Catalunya i d’un cens de desapareguts, el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) vol contribuir a la recuperació de la memòria històrica i evitar que les fosses de la Guerra Civil i el franquisme caiguin en l’oblit. Les dues accions obeeixenal compromís del govern per recuperar la memòria democràtica i també a la moció aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya l’any 2003.

Amb el mateix objectiu d’evitar que les fosses caiguin en l’oblit, el govern va aprovar el passat 25 de març el Projecte de Llei de Fosses,que promourà la seva dignificació i senyalització. L’objectiu prioritari és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura, fer efectiu el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents, a la senyalització del lloc de l’enterrament i, si s’escau, a la recuperació de les restes. Quan el Parlament hi doni el vist-i-plau, previsiblement després de l’estiu, Catalunya serà la primera comunitat de l’Estat a dotar-se d’una llei com aquesta.

Mapa de fosses de Catalunya

Fosses per vegueries i comarques 

Alt Pirineu i Aran

Barcelona

Camp de Tarragona

Catalunya Central

Girona

Lleida