20080509

•  L'estudi proposa obrir el debat sobre mesures com: garantir per llei l'accés a la informació institucional i administrativa; establir mecanisme més efectius de rendiment de comptes per part d'institucions i partits o promoure la formació política en l'ensenyament obligatori

 •  El govern obrirà el debat sobre com combatre la desafecció política a partir d'aquest mes de maig amb els partits polítics, les administracions, els ciutadans i els mitjans de comunicació

 •  A principis de 2009, es tancarà un Pla d'Actuacions per combatre la desafecció i una comissió de seguiment vetllarà per la seva aplicació

 •  L'informe sobre la desafecció, encarregat pel govern, parteix dels estudis d'equips investigadors de la Universitat Pompeu Fabra ; la UAB; la Fundació Bofill i la pròpia DG de Participació Ciutadana

El govern de la Generalitat posarà a debat a partir d'aquest mes de maig l'Informe sobre la desafecció política , un estudi encarregat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació per combatre l'abstenció i l'allunyament entre la política i la ciutadania. El document final, presentat avui, proposa que institucions, administracions, partits polítics i mitjans de comunicació adoptin mesures per ser més transparents, participatius i clars, siguin més responsables i retin comptes de les seves actuacions davant la ciutadania. A més, inclou possibles mesures a adoptar com ara garantir per llei la trasparència d'institucions i partits; establir mecanismes per avaluar el rendiment de les lleis del Parlament o els plans de les administracions; elaborar un codi de comportament que comprometi als responsables polítics; reconèixer els drets electorals dels estrangers; rebaixar l'edat del dret al sufragi actiu o promoure la formació política en l'ensenyament obligatori.

L'estudi “ Actituds polítiques i comportament electoral a Catalunya ”, l'han presentat avui e l conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura , i l'ex conseller i catedràtic de Ciència Política, Josep M ª Vallès, coordinador del treball. Saura ha explicat que l'informe dels experts té com a objectiu “ obrir un gran debat socialamb tots els actors implicats ” tenint en compte que “ no hi ha varetes màgiques per acabar amb la desafecció ”. El conseller ha destacat que “ es tracta d'un dels primers estudis que volen fer front a la desafecció política ”, un fenomen que ha definit com a “ estructural, transversal, que interpel.la tota la societat ” i que “ afecta totes les societats ”, un fet que “ no ens pot portar a la inacció ”. Saura ha explicat que a partir d'aquest mes de maig, la Direcció General de Participació Ciutadana obrirà el debat sobre l'informe entre tots els actors implicats: Parlament, partits polítics, govern, ciutadania i mitjans de comunicació. L'objectiu és que a finals d'any es pugui acordar un Pla d'Actuacions per combatre la desafecció política i es nomeni una comissió de seguiment que vetlli per la seva aplicació.

L'informe presentat avui és el resultat del treball de diversos equips investigadors: la Universitat Pompeu Fabra ; la Universitat Autònoma de Barcelona; la Fundació Bofill o la pròpia DG de Participació Ciutadana.

DIAGNÒSTIC

L'Estudi aborda les causes de la desafecció política partint de les dades sobre comportament electoral i opinions polítiques recollides en els darrers anys a Catalunya i del contrast amb la informació facilitada per treballs similars realitzats en altres països.

Pel que fa a l'abstenció electoral, de l'examen de les dades del període 1977-2007 es poden extreure uns elements descriptius :

• La participació mitjana en eleccions generals és similar a la del conjunt de l'Estat, però és inferior tant en les eleccions locals com en les autonòmiques
• La participació disminueix en totes les eleccions a mesura que augmenta la població dels municipis, amb l'excepció de la ciutat de Barcelona
• L'edat, com en molts altres països, és una variable que defineix actitutds polítiques i comportaments electorals: a mensy edat, menys participació política i electoral
• Les actituds ciutadanes sobre la política estan caracteritzades per un baix interès, una dificultat per a la comprensió de la política, una desconfiança notable en la capacitat ciutadana per influir en les decisions o una baixa valoració de les institucions polítiques.
• A més de l'abstenció, cal tenir en compte: la tendència al creixement del vot nul; la baixa afiliació als partits i sindicats, l'aparició de mobilitzacions polítiques alternatives i el declivi en associacions socials, cíviques,..etc.
• Amb tot, aquest sentiment de malestar és compatible amb un molt alt grau d'adhesió a la democràcia com a sistema de govern (80%)

Però a les dades objectives, cal afegir alguns factors estructurals :

• el canvi en els valors dominants de la nostra societat, que accentuen l'individualisme, l'aspiració de més benestar personal i menys preocupació per l'interès general
• la globalització econòmica i social, que limita els marge d'actuació i l'efectivitat dels poders polítics tradicionals
• la inadaptació de les institucions polítiques i dels partits a les condicions de la societat actual i la percepció de la política com un “espectacle”
• el rol dels mitjans de comunicació que alimenten una imatge parcial, banal i negativa de la política

I factors conjunturals :

• La sensació d'inestabilitat provocada per la gestió de l'alternança política a la Generalitat durant la legislatura 2003-2006
• L'impacte del procés estatutari i del debat sobre la relació Catalunya-Espanya
• Les peculiaritats de l'espai comunicatiu espanyol i català

Conclusions. Generalitat i singularitat del cas català

La comparació amb altres democràcies no permet afirmar que Catalunya sigui una “anomalia” singular, perquè comparteix amb aquelles democràcies una sèrie de tendències registrades arreu en el darrer quart de segle. Sembla, per tant, que aquest moviment de fons pesa més sobre la desafecció i l'abstenció que no pas la influència del sentiment de pertinença nacional o l'impacte de la recent gestió de l' alternança política a la Generalitat. La desconfiança política de la ciutadania seria compartida amb altres països com a resultat de factors estructurals, reforçats en una conjuntura política determinada.

PROPOSTES PER AL DEBAT

L'informe inclou una cinquantena de possibles mesures per corregir les tendències de fons i respondre als grans dèficits del sistema polític que els ciutadans perceben com a motius per a distanciar-se'n.

Segons l'estudi, la recuperació de la confiança passa per treballar, de manera persistent i simultània, en tres direccions :

Més intel·ligibilitat , perquè la complexitat dels processos polítics i de les qüestions que aquests processos regulen dificulten la seva comprensió per una part de la ciutadania

Més transparència i participació , perquè sovint aquells processos es desenvolupen de forma innecessàriament obscura i distant de la ciutadania afectada i queden reservats als “professionals de la política”

Més responsabilitat i rendiment de comptes , perquè la resistència dels actors polítics principals a donar comptes de les seves actuacions és una de les causes principals de la desconfiança ciutadana i un incentiu per al comportament desviat o il.lícit d'alguns d'aquells actors

Repertori obert de propostes

El document presenta una cinquantena de mesures concretes que han estat discutides o experimentades en països del nostre entorn, que es presenten per promoure el debat i que no representen la posició ni dels redactors de l'informe ni del govern. Aquestes mesures s'han d'aplicar en el sistema político-administratiu i en les relacions i mecanismes d'intermediació entre institucions i ciutadania.

SOBRE EL SISTEMA POLÍTICO-ADMINISTRATIU

Exemples :

Més intel.ligibilitat:

• Adequar el llenguatge legal i administratiu, tants en els textos normatius com en les seves comunicacions directes a la ciutadania, a la normalitat dels usos del llenguatge.
• Simplificar els procediments administratius

Més transparència i participació:

• Impulsar la desconcentració territorial de les competències de la Generalitat que no siguin de caràcter estratègic o avaluador.
• Aprovació de la Llei d'accés a la informació pública, que asseguraria el dret d'accés del ciutadà a tota la informació acumulada per les administracions
• Facilitar la publicitat de les decisions político-administratives: sobre contractes, subvencions, adjudicacions, selecció de personal, etc.

• Difondre el coneixement del dret d'iniciativa legislativa per a facilitar-ne l'exercici
• Instituir el referèndum abrogatiu, que possibilita abolir lleis
• Instituir el referèndum consultiu amb possibilitat de resposta múltiple
• Fomentar la introducció experimental de pressupostos participatius
• Garantir que l'elaboració dels avantprojectes de llei, plans o programa vingui acompanyada de processos previs de participació ciutadana
• Ordenar i garantir la transparència i el bon funcionament d'espais estables de participació (consells, comissions, taules)

Més responsabilitat i rendiment de comptes:

• Establir l'avaluació obligatòria del rendiment de les lleis aprovades pel Parlament
• Establir el rendiment de comptes i l'avaluació periòdics dels plans i programes implementats pel Govern i per les administracions
• Establir el rendiment de comptes i l'avaluació obligatoris de l'aplicació de concerts i subvencions públiques acordades a entitats externes a l'administració
• Constituir bancs de “bones pràctiques” identificades com a resultat de les avaluacions practicades i difondre-les

SOBRE PARTITS I MITJANS DE COMUNICACIÓ (Instruments de relació ciutadania-institucions):

Exemples :

Més intel.ligibilitat:

• Potenciar la formació cívica i el coneixement del sistema institucional durant el període d'ensenyament obligatori
• Fomentar experiències de participació democràtica als centres educatius (simulacions electorals, consells de centre, participació en decisions internes, etc.) com a mètode formatiu per a la ciutadania
• Establir la formació especialitzada dels professionals de la comunicació dedicats a la informació política.

Més transparència i participació:

• Fer públiques auditories externes obligatòries de les finances dels partits i limitar més les despeses per campanya electoral
• Fer fàcilment accessible el coneixement de la composició accionarial de les societats beneficiàries de concessions administratives, especialment en el camp dels mitjans de comunicació.

• Reconèixer els drets electorals als estrangers –comunitaris i no comunitaris- amb el requisit d'un temps mínim de residència

• Rebaixar l'edat per gaudir del dret al sufragi actiu
• Establir en els partits la celebració d'eleccions primàries obligatòries per seleccionar candidats electorals i establir candidatures de llista no bloquejada
• Ampliar dies, horaris i instruments tècnics de votació en les convocatòries electorals

Més responsabilitat i rendiment de comptes:

• Elaborar i fer públic un codi de comportament que comprometi els responsables polítics més enllà de les seves estrictes obligacions legals
• Establir la carrera directiva professional en les administracions públiques, amb criteris de selecció oberta i avaluació objectiva
• Establir de manera pactada instruments efectius de responsabilització dels mitjans i dels seus professionals, completant les insuficiències manifestes de l'autorregulació i de la legislació vigent.

PROCÉS DE DEBAT SOCIAL

Les propostes incloses en el document “ Actituds Polítiques i Comportament Electoral a Catalunya ” exigeixen una discussió individualitzada. El govern estudiarà l'informe per concretar quines mesures s'implementen, en quin termini i amb quins instruments. Però, més enllà del govern, és imprescindible que aquest sigui un document sotmès al debat social més ampli en el qual es discuteixi el diagnòstic i les idees que s'apunten per millorar la democràcia.

El debat servirà per recollir les aportacions d'un ampli conjunt d'actors i acordar un pla d'acció per reforçar i millorar la nostra democràcia. Aquest pla s'hauria d'emmarcar en un Acord entre les diferents forces polítiques, econòmiques i socials del país que caldria desplegar sota la supervisió d'una comissió de seguiment.

Àmbits del debat social:

1. El Parlament. Espai privilegiat per al debat, on els partits polítics poden exposar les seves reflexions i discutir les propostes d'acció. És imprescindible debatre sobre el paper del Parlament i dels partits en una eventual política de reforçament de la nostra democràcia.
2. El Governi l'administració també han de propiciar una reflexió interna i valorar totes aquelles iniciatives que podrien contribuir a recuperar la confiança i reforçar la democràcia. La comissió interdepartamental de participació pot liderar aquesta reflexió.
3. Els ens locals , a través de les seves associacions i federacions, també han de formar part del debat.
4. Caldrà escoltar els diferents actors econòmics i socials per recollir tant les seves demandes al sistema polític democràtic com per propiciar una reflexió sobre quina contribució poden fer al seu millor funcionament.
5. Els mitjans de comunicació, principals intermediaris entre la política i la ciutadania, han de tenir un paper central en el debat.
6. Els experts i els acadèmics, també intervindran en el debat a través de les Universitats, fundacions i altres centres de recerca
7. El procés recollirà les opinions dels ciutadans , protagonistes de qualsevol intent de recuperar la confiança amb el sistema polític

Per a cadascun d'aquests àmbits s'impulsaran actuacions com ara jornades, comissions, fòrums de debat, espais de participació electrònica, etc. El debat social es produirà entre maig i setembre de 2008, de manera que el període setembre – gener de 2009 serveixi per concretar un pla d'actuacions i per constituir la comissió de seguiment que vetllarà per la seva adequada posada en pràctica.

Per a més informació, podeu posar-vos en contacte amb el gabinet de comunicació del DIREP:93 552 61 08/09