1

El Parlament ha aprovat avui la Llei de Fosses, la primera llei de l'Estat destinada a la recerca i localització de persones desaparegudes i la dignificació, senyalització i exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil

-El conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, assegura que amb la llei "es comença a fer justícia històrica" i "a tancar ferides" i remarca que el text "no fa cap distinció entre víctimes"
 
-La llei preveu que el govern assumirà el cost de les actuacions aprovades per un comitè tècnic
 
-La Generalitat ja ha rebut 18 peticions d'informació de particulars i ajuntaments sobre possibles actuacions un cop aprovada la llei. La majoria estan interessats en la dignificació i senyalització de fosses 
  
 
El Parlament de Catalunya ha aprovat avui la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes per 114 vots a favor, 14 en contra i 3 abstencions. La llei, pionera a tot l'Estat, reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a la dignificació i senyalització del lloc de l'enterrament i, si s'escau, a la recuperació de les restes. L'objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat, evitar que les fosses comunes caiguin en l'oblit i senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments per recuperar-los com a espais de memòria. En la seva intervenció, el conseller Joan Saura ha assegurat que amb aquesta llei "es comença a fer justícia històrica" i "a tancar ferides". Per al conseller, el text aprovat avui "és una contribució a la reconciliació" i "al reforçament de la convivència i de la democràcia". Saura també ha lamentat el retard excessiu, imposat per 40 anys de franquisme, i ha contraposat la llei catalana "amb la situació que es viu a l'Estat, on diferents administracions es van passant la responsabilitat les unes  a les altres i la decisió acaba en mans dels jutges, fent més penosa la travessia de les famílies cap a la justa reparació que demanen".
 
Sobre l'oposició del Partit Popular a la llei, el conseller ha reiterat que el text "no fa cap distinció entre víctimes", i s'ha preguntat "com es poden oposar a que les famílies puguin veure realitzada una voluntat tan natural i humana" i "com els poden negar la dignitat".
 
El text aprovat avui preveu la possibilitat d'exhumar una fossa a petició dels familiars de les persones desaparegudes o d'una institució o entitat sense afany de lucre dedicada a la recerca o a la recuperació de la memòria històrica si ho fa en nom d'un familiar. En cas que la petició comptés amb les proves documentals pertinents, fos aprovada per un comitè tècnic i, en darrer terme, pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, la llei estableix que el govern assumirà el cost de l'actuació, d'acord amb les seves disponibilitats pressupostàries (i sens perjudici de l'aportació d'altres administracions i institucions públiques i privades).
 
Segons el text, podran instar a la recuperació i identificació de persones desaparegudes, a més de l'Administració de la Generalitat i l'Administració local, els seus familiars directes (cònjuges o parelles; descendents directes; parents consanguinis o per adopció fins al tercer grau) i entitats privades sense afany de lucre que tinguin la recerca històrica entre les seves finalitats, quan actuïn en nom de familiars directes de la persona desapareguda.
 
Les peticions, que hauran de comptar amb les proves documentals o amb la relació d'indicis que justifiquin l'existència de la fossa, seran estudiades per un Comitè Tècnic integrat per 5 professionals i acadèmics de prestigi en el camp de l'arqueologia, l'antropologia física, la medicina forense, la història contemporània i el dret; un representant de les entitats de recuperació de la memòria històrica; i dos membres en representació del Consell de Governs Locals.
 
Aquest comitè, presidit per un representant del departament competent en matèria de memòria democràtica, haurà d'emetre un informe preceptiu per a qualsevol actuació. En últim terme, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació analitzarà l'informe preceptiu i decidirà senyalitzar, dignificar o exhumar.  Les restes no reclamades seran inhumades en el cementiri del terme municipal on van ser localitzades.
 
A partir d'ara, la Llei serà objecte de desplegament a través d'un reglament. El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, d'acord amb les entitats municipalistes, també impulsarà ara un protocol d'actuació per a la dignificació de fosses en cementiris municipals. 
 
Tramitació
El projecte de Llei de Fosses va ser aprovat pel govern el març de 2008 i el passat juny va superar el debat a la totalitat.  En el tràmit de compareixences, una vintena d'experts i entitats de recuperació de la memòria històrica han donat la seva opinió sobre el text en tràmit i s'han introduït una trentena d'esmenes.
 
En el procés d'elaboració, l'avantprojecte de llei també va rebre el vist-i-plau d'una Comissió d'Experts integrada per 14 professionals externs a l'administració i de reconegut prestigi ens el àmbits de la història, l'arqueologia, l'antropologia forense, etc. (Paco Etxebarria; Joan Villarroya; Toni Segura; José Ricardo de Prada; Manel Perona; Carlos Jiménez Villarejo; Ponç Feliu; Robert Sala Ramos; Joan Santacana; Joan Sanmartí; Jaume Bertranpetit; Anna Ma. García Rovira; Rafael Grasa). A més, el departament va sotmetre a informació pública l'avantprojecte perquè entitats, particulars, administracions i altres departaments fessin al.legacions.
 

Antecedents
La Llei de Fosses emana de l'article 54 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que disposa que "la Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col.lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques" i, al mateix temps, insta al "reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència".
 
A més, concreta normativament la Moció 217/VI del Parlament de Catalunya aprovada per unanimitat el març de 2003, en què s'instava al Govern a "culminar el mapa de tots els llocs on hi ha fosses comunes a Catalunya", "elaborar ... un cens de les persones desaparegudes a Catalunya durant la Guerra Civil i la postguerra immediata...", "dur a terme els treballs de recuperació per mitjà de l'exhumació de les restes humanes de les fosses comunes" i "dignificar les fosses comunes localitzades... perquè les noves generacions puguin mantenir viva una part de llur memòria".
 
Finalment, la llei dóna cobertura a la tasca iniciada pel govern, a través del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per recuperar la memòria democràtica i complementar els objectius fixats en la Llei del Memorial Democràtic. 
 
Cens de desapareguts i mapa de fosses
La Llei també insta la Generalitat a continuar amb l'elaboració del mapa de fosses de Catalunya i el cens de desapareguts. El 2008, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica) va presentar el primer mapa de fosses de Catalunya, on es podien  comptabilitzar 179 fosses comunes, la majoria no dignificades ni senyalitzades. Des de llavors, el departament treballa en l'actualització del mapa i tracta de  documentar desenes de fosses més que podrien incorporar-se al mapa en els pròxims mesos.
 
La Direcció General de Memòria Democràtica també continua elaborant el cens de persones desaparegudes durant la guerra o sota el règim franquista. Des que es va obrir, el 2003, obeint un mandat del Parlament, la Generalitat ha registrat 3.113 desapareguts. Això vol dir que 3.113 famílies han demanat ajuda per saber on va morir un avantpassat seu desaparegut durant la guerra o la immediata postguerra, les circumstàncies de la seva mort, si va ser enterrat en una fossa comuna, etc. La majoria eren soldats, gairebé tots de l'exèrcit republicà morts als fronts de guerra. La resta són civils morts en diverses circumstàncies durant la guerra o la postguerra: represaliats a la reraguarda republicana, víctimes de bombardejos, represaliats per les tropes franquistes o afusellats després de patir un consell de guerra. Com que Catalunya és l'única comunitat que ofereix aquest servei, arriben peticions de famílies d'altres punts de l'Estat amb familiars de persones desaparegudes a Catalunya.
 
De les 3.113 investigacions iniciades, en 651 casos s'ha trobat documentació sobre els últims dies de la persona desapareguda i s'ha pogut lliurar a la família. En 152 casos s'ha pogut determinar les darreres circumstàncies de la vida de la persona desapareguda i on va ser enterrada. El resultat de la recerca és un informe històric que sempre es lliura a la família, tant si s'ha pogut comprovar el lloc on va morir i va ser enterrat el desaparegut com si no. (Unitat de Fosses i Desapareguts, Av. Diagonal 409 7a de Barcelona (tlf: 93 552 61 23) o fossescomunes@gencat.net. 
 
Prova pilot a la fossa de Gurb i recollida de restes en superfície
Paral·lelament a la tramitació de la Llei, el Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (DG de Memòria Democràtica), va impulsar i coordinar juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona i la col·laboració de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya, l'exhumació de la fossa comuna de Gurb perquè servís per a la redacció d'un protocol per a futures actuacions en fosses.
 
D'altra banda, el novembre de 2008 també es va realitzar una actuació a la serra a ponent del "Mas de la Pila" (Corbera d'Ebre, Terra Alta) amb l'objectiu de recollir les restes òssies de soldats de la Batalla de l'Ebre que es trobaven en superfície, referenciar-les antropològicament i dipositar-les al Memorial de les Camposines. La nova llei també recull en un dels seus articles com s'ha d'actuar en cas de troballes similars.

Més informació al gabinet de comunicació del DIREP: 93 552 61 08/ 09