Tarragona. Scientia romanorum
04
Enginyeria militar
Passeig Arqueològic de les Muralles. Segles III-II aC
Accés des del Portal del Roser, al principi de l'av. Catalunya
Lloc:
Museu d'Història de la Ciutat de Tarragona
Horaris:
Des de Semana Santa fins al 30 de setembre:
De dimarts a dissabte de
9 a 21h.
Diumenges i festius de
9 a 15h.
Dilluns tancat.
Des de l'1 d'octubre fins Semana Santa:
De dimarts a dissabte de
9 a 17h.
Diumenges i festius de
10 a 15h.
Dilluns tancat.
Tel.: 977 245 796
www.museutgn.com
Textos i fotografia: Pere Guaita i Yolanda Insa
Horaris:
Des de Semana Santa fins al 30 de setembre:
De dimarts a dissabte de
9 a 21h.
Diumenges i festius de
9 a 15h.
Dilluns tancat.
Des de l'1 d'octubre fins Semana Santa:
De dimarts a dissabte de
9 a 17h.
Diumenges i festius de
10 a 15h.
Dilluns tancat.
Tel.: 977 245 796
www.museutgn.com
Textos i fotografia: Pere Guaita i Yolanda Insa
Els romans ostenten el títol de ser els millors enginyers de l'antiguitat. Cal tenir present que moltes de les seves obres, com muralles, ponts o aqüeductes, encara es mantenen en peu avui dia, i això prova la seva excel·lència en aquesta disciplina.
La fundació d'una ciutat, pràcticament sempre, començava per les seves muralles i l'aixecament d'aquestes era dirigida pels enginyers i arquitectes militars. De fet, part de la instrucció del legionari consistia en l'aprenentatge de les tècniques de construcció.
La muralla romana de Tarragona, amb una amplada propera als 4,5 metres i una alçada que arribava als 6, es caracteritza per tenir un basament megalític, bastit amb grans blocs de pedra. Per contra, la part alta es compon de carreus més petits i escairats.
La fundació d'una ciutat, pràcticament sempre, començava per les seves muralles i l'aixecament d'aquestes era dirigida pels enginyers i arquitectes militars. De fet, part de la instrucció del legionari consistia en l'aprenentatge de les tècniques de construcció.
La muralla romana de Tarragona, amb una amplada propera als 4,5 metres i una alçada que arribava als 6, es caracteritza per tenir un basament megalític, bastit amb grans blocs de pedra. Per contra, la part alta es compon de carreus més petits i escairats.
