L'Antàrtida

Característiques generals de l'Antàrtida

L'Antàrtida es troba situada a la zona més austral del Planeta, per sota dels 60° de Latitud Sud. Té una superfície aproximada de 12.400.000 de quilòmetres quadrats, que si li sumem les barreres de gel soldades a les costes arriba als 14.000.000 quilòmetres quadrats. És un continent que formava part fa uns 200 milions d'anys del continent Gondwana conjuntament amb l'actual Sudamèrica, Àfrica, l'Índia i Austràlia. Fa uns 70 milions d'anys es va separar definitivament de la resta dels continents i va quedar parcialment aïllada des del moment que es va obrir el pas de Drake i es va formar el corrent circumpolar fa aproximadament uns 45 milions d'anys. També conegut com el sisè continent apareix dividit geogràficament per les Muntanyes Transantàrtiques, a l'Antàrtida Oriental -més antiga geològicament- i l'Antàrtida Occidental. Vist des d'un satèl·lit, aquest vast continent s'aprecia cobert d'una gruixuda capa de gel, acumulat allí durant mil·lennis; el gel cobreix el 98% de la superfície i representa uns 32.4 Km3. La cobertura de gel té de mitjana un espessor de 2.7 Km d'alçada i arriba a quasi els 4 Km al centre del continent.

L'Antàrtida manté en el seu àmbit el 70 per cent de l'aigua del planeta, o dit d'una altra forma, el 90 per cent de tot el gel; constitueix la reserva més important d'aigua dolça. Òbviament, el gel constitueix l'element més típic del paisatge antàrtic. La pel·lícula blanca que representa l'Antàrtida reflecteix entre el 80 i el 90 % de tota la radiació lumínica del món. Aquest gruix i pesat mantell llisca amb lentitud des del centre de l'altiplà cap a la perifèria. Més enllà de la costa, la massa gelada forma extenses barreres o bé es desprèn de les glaceres transformant-se en grans icebergs que suren gràcies als corrents marins i forts vents. El mar que circumda l'Antàrtida, conegut com oceà Austral, es congela entre març i setembre, aproximadament. La seva plataforma rocosa continental és estreta -amb 30 quilometres de mitjana- i quatre vegades més profunda que en altres continents, degut potser a l'enorme pes del gel costaner.

El continent antàrtic s'ha convertit en el destí final de molts aventurers i altres expedicions humanes per extreure'n els recursos. Des de fa uns anys, el que va ser una caça indiscriminada de foques, balenes i krill s'ha reduït pel tractat internacional de la protecció de l'Antàrtida i per la reducció de les poblacions explotades. Avui en dia, l'Antàrtida conté importants reserves de petroli, gas, coure i altres metalls i minerals. La situació política internacional preserva actualment l'Antàrtida de l'explotació humana tot i que la pesca no s'ha acabat i la presencia humana s'ha reduït a gairebé només a les activitats d'investigació científica i al turisme que s'incrementa any rere any.

El Clima

En quant a l'aspecte climàtic, es pot afirmar que Antàrtica és el continent més fred, més ventós i més sec de la Terra. La temperatura mitjana anual en el gran altiplà interior és de -50ºC. Tot i això, prop de la costa, rares vegades s'arriba a l'hivern a -40ºC. A l'estiu, en canvi, en zones costaneres i illes la temperatura és de pocs graus sota zero encara que, fa poc, màximes de 8ºC no solen ser temperatures excepcionals. El vent és un altre fet singular del continent sud-polar. Cap a l'Antàrtida es dirigeixen, des de l'Equador, els anomenats vents catabàtics, amb una velocitat de fins a 300 Km per hora, cosa que provoca que el vent fort sigui un constant al continent. Temporals d'aquest tipus poden durar diversos dies o setmanes. En el gran altiplà interior, les precipitacions són tan esporàdiques com en un desert. Per això, els escassos llacs i rierols romanen gairebé sempre coberts de gel. Els llacs subglacials -com el de Vostok- localitzats via satèl·lit, sota gairebé 4 quilòmetres de gel, són característics d'aquest continent i el seu contingut constitueix encara un misteri per a la ciència.

El seu paisatge

En aquest paisatge d'esglaiadora bellesa, i fred, no ha existit vida humana autòctona. Només s'observa una escassa diversitat d'espècies faunístiques, les quals al costat d'una vida marina abundant, donen forma a un ecosistema excepcional. Una característica és la relativa pobresa en espècies, però una gran riquesa. Envoltats d'aquests éssers, avui protegits en el seu entorn per la comunitat mundial, un miler de científics romanen durant l'any distribuïts en el mig centenar de bases científiques que hi ha per conèixer millor la que segles endarrere es va anomenar "Terra Australis Incognita".

Una altra curiositat: Els Pols

Una de les peculiaritats antàrtiques, és l'existència de cinc Pols ben diferenciats:

1. Pol Sud Geogràfic o Vertader: és el punt en el qual l'eix teòric de la Terra intercepta la seva superfície i on convergeixen els meridians. Hi ha el dia i la nit que tenen una duració de sis mesos cada una.
2. Pol Sud Magnètic: és un àrea on s'apunta una agulla imantada que pot moure's lliurement sobre un pla horitzontal adaptant la posició vertical. Situat a més de 2000 quilòmetres del pol vertader, la seva posició varia anualment desplaçant-se aproximadament uns 13 km.
3. Pol Sud Geomagnètic: correspon al pol magnètic; si la Terra sigues una esfera amb magnetisme homogeni. Es troba als 78° Sud , 111° Est.
4. Pol Fred: lloc on es va registrar la temperatura més baixa del planeta. 89° sota zero, en les proximitats del pol geomagnètic.
5. Pol d'inaccessibilitat: és el punt més allunyat de qualsevol costa del continent Antàrtic, es troba als 82°06' Sud i 54°58' Est.