Salutacions des de l'Atlàntic Sudoccidental! Aquí
a 54°Latitud sud i 55°Longitud oest, els "howling fifties"
ens estan mostrant la seva fúria. Ens vam trobar en una regió
de fort gradient de pressió atmosfèrica (970 hPa a
Cap de Forns i 1020 hPa a les Illes Georgies del Sud) per la qual
cosa ahir a la nit vam tenir fortes ratxes de vent i pluges, i avui
diumenge al matí tenim un cel blau i un sol brillant. Durant
aquestes últimes hores hem tingut un vent fort al voltant
de 8 Bft. Actualment ens trobem al límit est del Banc Burdwood.
L'ample POLARSTERN s'enfronta al mogut onatge creuat per popa sense
grans problemes. Tot el personal a bord es troba en perfecte estat
anímic i físic, sense considerar els refredats normals.
Tots es troben molt ocupats amb les anàlisis de les mostres
obtingudes ahir.
L'objectiu del "Latin American POLARSTERN Study" és
estudiar l'intercanvi entre les regions magallànica i antàrtica
al llarg de l'Arc d'Escòcia. Aquest creuer es realitza a
continuació del ANDEEP, el qual es va concentrar en l'estudi
dels processos d'intercanvi a través del mar profund. En
aquesta part ens interessen les espècies que puguin haver
passat d'una illa a una altra utilitzant les àrees de plataforma
continental del voltant i entre elles, com penyals per creuar un
rierol, en els processos antics i actuals de dispersió i
recolonització. Aquestes preguntes són estudiades
per un equip internacional de 50 científics, entre ells 28
no alemanys. Els països adjacents a l'Antàrtida, Argentina
i Xile, en representen els contingents més nombrosos, cadascun
amb 8 investigadors.
Malgrat alguns inconvenients temporals en els estabilitzadors i
la grua principal, que van ser reparats a temps, vam sortir puntualment
el dimecres a la tarda. Durant el curt camí cap a l'àrea
de treball, era necessari desempaquetar les caixes i contenidors,
distribuir els espais de treball en els laboratoris i realitzar
les primeres reunions de coordinació. Per això, la
majoria dels embarcats van oblidar donar l'últim cop d'ull
cap a terra, que quedava enrere, i cap a les flames de les torres
de petroli davant de la Terra del Foc, fet que li dóna un
nou significat al seu nom.
El dijous el vent va disminuir, amb un temps brillant i 4 a 5 Bft.
En canviar el rumb cap a l'est, el vent ens empenyia suaument i
va facilitar l'adaptació dels participants del creuer. Així
mateix, la bona cuina a bord, que ens delecta amb un festival d'exquisits
plats facilita aquesta adaptació. El matí del divendres
va començar el mostreig en el Banc Burdwood, que forma part
de la Plataforma Continental Argentina. Per falta de temps per treballar
un major nombre d'estacions, els mostreigs es concentren al voltant
de profunditats de 300 metres, de les quals tenim referències
per a poder realitzar comparances d'aigües antàrtiques
i magallàniques.
Les primeres tres captures d'arrossegament ens van mostrar un món
multicolor d'organismes de formes molt variades. A causa de la falta
de veritables fons tous, aquesta fauna es troba dominada per la
presència dels celentèrids (gorgònies i hidrocoralls),
esponges i ofiuroides. Especialment els celentèrids són
organismes molt variats, tant en forma com en color i grandària.
Els seus colors varien des de blancs, rosats, vermells intensos,
taronja, verds, fins a negres. Quant a la seva forma, es presenten
com raspalls de llum, ventalls, fuets i arboris (molt ramificats).
El coral fuet, de color taronja fort ,es diu Armadillogorgia, que
significa gorgònia armadillo per la seva semblança
amb aquest petit animal.
A més d'aquestes observacions valuoses des del punt de vista
de la biodiversitat, i de les quals estan gaudint en Pablo i els
seus companys, també hem tingut alguns problemes. La xarxa
d'arrossegament per a decàpodes d'en Gustavo es va destruir
en aquests fons coral·lins, tot i estar reforçada
en els tallers que hi ha a bord. En Boris va perdre un dels seus
paranys per a peixos. El multibox corer d'en Dieters no penetra
al sediment, per la qual cosa ni es va intentar fer-ho amb el multicorer.
Mentrestant hem sortit ja del Banc Burdwood i estem navegant sobre
aigües de 2000 metres de profunditat, cap a l'est, rumb a Shag
Rocks (Roques Cormoran).
Científics i tripulació els envien salutacions cordials
a tots els qui es troben a terra. Fins aviat.