Aquesta setmana hem pres consciència de com som de dependents
del vent i l'onatge en aquest desert d'aigües sud-atlàntiques,
tot i trobar-nos en un vaixell de grans dimensions. El temps en
aquesta regió és determinat normalment pels fronts
de baixa pressió procedents de l'oest o sud-oest, que se
succeeixen l'un després d'un altre, en períodes de
pocs dies. El seu efecte sobre tot l'Arc d'Escòcia, o només
sobre la seva zona sud i el nord del Mar de Weddell, depèn
d'altres centres de pressió que es desplacen en sentit contrari.
Així és que a l'inici d'aquesta setmana ens vam trobar
en el marge d'una zona de baixa pressió, el nucli de la qual,
que estava al sud de la nostra posició, es va desplaçar
cap a l'est, però encara així ens vam veure afectats
per vents de fins 9 Bft, que van provocar un onatge tan intens que
va impedir continuar amb el desenvolupament de les nostres tasques.
Durant el dilluns el vent va disminuir, augmentant a la tarda fins
a força 8. A la nit del dimarts vam tenir una certa calma
que va continuar durant el dia. Això ens va permetre mostrejar
la proximitat de les Roques Cormoran.
El dimecres ens va sorprendre un nou temporal, el qual va augmentar
fins a convertir-se en un veritable huracà el dijous. Mentrestant,
nosaltres ens vam refugiar a l'ombra de la illa Geòrgia del
Sud, on vam trobar una "llacuna d'aigües calmades en un
mar de tempesta", com dirien els nostres meteoròlegs,
i vam poder executar tots els treballs programats. Aquesta tranquil·litat
es va acabar el divendres cap al vespre, ja que vam haver de continuar
el nostre viatge, rumb a les illes Sandwich del Sud. Tot i que el
nucli de l'huracà ja ens havia passat, els vents romanents
del nord i la nova batuda del mar, amb ones laterals de fins a 10
m, van fer que el nostre vell i estimat "POLARSTERN" comencés
a moure's marcadament. Afortunadament, el resultat d'aquests bruscs
moviments va ser tan sols el trencament d'alguns instruments i elements
de cuina i laboratori.
Ahir dissabte, la borrasca es va reduir, s'havia avançat
de tal forma que ens va permetre navegar normalment, i avui ja som
prop de les illes Sandwich, i hem gaudit d'una tranquil·la
tarda de diumenge, amb vents de 5 a 6 Bft. Fa un moment, quan passàvem
pel volcà Zavodovski, cobert de neu i fumejant, sota un sol
crepuscular, en un Atlàntic Sud blau amb corones blanques
d'escuma i envoltats per bandades de pingüins barbijos, la
majoria de nosaltres ja havia oblidat els mals moments que havíem
passat en el furiós mar de la setmana passada.
La majoria de nosaltres sempre teníem una imatge molt diferent
de les illes que formen l'Arc d'Escòcia, potser influenciats
per la literatura sobre Geòrgia del Sud, en la qual sempre
s'emfasitzen les llacunes i turbes. Els illots Shag Rocks (Roques
Cormoran, pels milers de cormorans que viuen allí) són
uns becs rocosos nus amb un pendent pronunciat, envoltats d'un cinturó
d'algues marrons. Geòrgia del Sud, pels seus costats sud
i est, tampoc presenta un aspecte molt acollidor, amb els seus cims
alts i escarpats, que en aquesta època ja tenen una capa
de neu. Finalment, les illes Sandwich del Sud són una cadena
de recents volcans encara actius. Tots els illots són cons
volcànics petits i molt aguts, alguns dels quals afloren
abruptament des d'una profunditat de 2000 m.
Entre aquestes illes que emergeixen del mar vam trobar al llarg
de l'Arc d'Escòcia també una sèrie de muntanyes
i plataformes submarines, aparentment d'origen volcànic.
Per exemple, vam trobar, el dimarts a la nit, entre el Banc Burdwood
i les Roques Cormoran, una plataforma llisa en un cim a 400 m, i
avui, al nord de les illes Sandwich, hi havia un fons pur de pedres
pómex, és a dir, cendra volcànica consolidada,
a 260 m de profunditat. Tot i que aquests fons no són molt
rics biològicament i estan escassament colonitzats, la poca
fauna que apareix és interessant. El hydrosweep ens dóna
serveis inestimables en aquestes zones per identificar les àrees
d'arrossegament i per minimitzar pèrdues d'equips.
La composició de les nostres captures ha canviat molt durant
aquesta setmana. Els colonitzadors de fons durs, com les gorgònies
i hidrocorals, que dominaven el Banc Burdwoo i prop de les Roques
Cormoran, o també colonitzadors de fons tous, tals com els
bivalves i els gorgonocèfalics, entre els ofiures, aparentment
no prefereixen els fons d'origen volcànic. El pómex
és escassament colonitzador. Són els cucs tubícoles
i ofiures gairebé els únics habitants. Prop de Geòrgia
del Sud vam trobar una gran quantitat de peixos, alguns d'ells de
gran grandària, d'entre els quals destaquen els lluços
negres i una nototènia marmolada. La seva alimentació
sembla basar-se en la cadena tròfica del krill -peixos petits,
ja que el ROV va mostrar una enorme concentració de crustacis
en la proximitat del fons-.
Hem capturat cranques només fins a les Roques Cormoran. No
obstant això, sabem que la seva distribució arriba
a les illes Geòrgia i estem molt esperançats de trobar-les
també a illes Sandwich. També davant de Geòrgia
del Sud hem trobat, per primera vegada en aquest creuer, un sector
de fons de sediment tou, amb la qual cosa hem pogut satisfer no
només al grup que estudia quantitativament la macro i meiofauna,
sinó també als amics dels bivalves. Els anfípodes,
isòpodes i altres crustacis, que criden tant l'atenció
en l'alta Antàrtida per la seva varietat de formes i grandàries
inusuals, han estat escassament representats en totes les estacions.
Pel que fa a la nostra pregunta central encara no estem segurs com
avaluar la fauna del sector nord de l'Arc d'Escòcia -fortament
influenciat per la regió magallànica, però
també amb alguns elements antàrtics.
Aquesta setmana vam tenir un petit disgust. Tot i haver sol·licitat
autorització fa molt temps i que ens esperaven els nostres
companys a l'estació científica, no hem pogut desembarcar
a Grytviken, Geòrgia del Sud. La raó argumentada per
no permetre el desembarcament era que no teníem l'autorització
del comandant britànic de les illes Malvines per sobrevolar
el quilòmetre que hi ha entre el vaixell i la costa amb els
nostres helicòpters civils. No vam poder utilitzar les zodiacs
per un problema amb la grua gran, que va ser fixada després
d'un defecte tècnic a Punta Arenas (Xile), i per utilitzar
el moll el "POLARSTERN" té massa calat. Davant
d'aquesta situació, el pla va ser cancel·lat.
Tot i aquesta trista conseqüència de l'enorme grandària
del nostre buc, vam preferir tenir un vaixell d'aquestes dimensions
en aquestes agitades aigües. Segons el capità Boche,
la inclinació màxima del buc de 20 a 25 graus no va
ser excessiva tenint en compte l'altura de les ones laterals, però
va ésser suficient com per a escombrar la taula abans d'acabar
el sopar i trencar algunes coses. Com suportaran els vaixells petits
aquestes aigües? I com, per tots els sants, va aconseguir Shackleton
arribar a les illes Geòrgia en el seu fràgil pot a
rems, suposadament sota condicions meteorològiques semblants
a les nostres? Sembla que tots estiguem ja molt acaronats per la
civilització!
De moment res més, només salutacions a tots a casa
des de les illes Sandwich, que alguns de nosaltres, enfadats per
la decisió negativa dels britànics, voldríen
renomenar-les "Südfriesische Inseln" (illes Frisones
del Sud).
