Quina setmana plena de successos hem tingut! El dilluns al vespre
vam arribar a les illes Orcades del Sud i hi vam treballar fins
a la tarda del dimarts. El dijous al matí estàvem
prop de l'Illa Elefant. Durant aquesta nit vam navegar cap a les
illes Shetland del Sud, on vam romandre part de la setmana als afores
de Caleta Potter i Badia Almirantazgo, a l'Estret de Bransfield.
Ahir a la nit vam navegar cap a l'est, on aquest diumenge al migdia
vam començar el segon relleu batimètric.
El temps es va comportar durant aquesta setmana; vam alternar dies
de sol i de cel clar amb més pluja que neu i amb temperatures
al voltant de 0°C, massa altes per a aquesta època de
l'any. El mar estava encalmat i en alguns moments semblava una llacuna
de cignes. Només el dissabte el vent va augmentar fins a
9 Bft, però nosaltres vam romandre a recer de l'Estret de
Bransfield. Avui, diumenge al capvespre, hem recorregut tranquil·lament
la resta del curs de la matriu batimètrica i hem esperat
que els nostres meteoròlegs l'encertessin una altra vegada,
ja que van anunciar que no hi hauria més problemes ni inconvenients
per als pròxims dies.
Les illes del sud de l'Arc d'Escòcia no són acollidores,
són gairebé inhòspites, amb excepció
de les illes Shetland del Sud, les quals es tornen progressivament
menys nevades, gelades i cada vegada més verdes a causa de
l'escalfament global. Les altres illes consisteixen en graons i
riscos escarpats, penya-segats gairebé verticals de les glaceres
que arriben fins al mar -no hi ha una sola planura a terra-. Veient
aquest ambient, la resistència dels homes de Shackleton es
torna cada vegada més increïble: sobreviure durant mesos
en una petita plataforma a la costa, sense gens de terra darrere
d'ells.
Amb aquests voltants es comprèn per què els abundants
pingüins papúa i barbijo i els llops marins passen la
major part del seu temps a les gelades aigües, que semblen
més acollidores en comparació de la terra. Des de
la seguretat de la nostra plataforma "Polarstern" vam
poder veure icebergs, que cada vegada eren més nombrosos
a mesura que ens dirigíem cap a l'oest i els quals ens mostraven
aquí, lluny del continent antàrtic, les més
aventurades formes: arcs, catedrals, la "Lange Anna" (una
formació rocosa molt coneguda de l'illa alemanya Helgoland),…
Però més fantàstics encara eren els seus colors:
el dimecres vam passar diversos icebergs molt descongelats amb colors
verds, negres i blaus en un mar gris. En aquesta situació,
fins els vells veterans antàrtics van treure les seves càmeres!
.
Les nostres tasques aquesta setmana es van desenvolupar d'acord
al programa de treball. Després d'haver treballat en la pedra
volcànica i fons de lava de les illes Sandwich del Sud i
en els escombrats i compactes sediments dels bancs, els fins sediments
que envolten les illes Orcades del Sud i Elefant van donar una gran
alegria als que treballaven amb mostrejadors corer o buscaven petits
animals. Entre les restes volcàniques aquests petits animals
eren gairebé completament rentats de les xarxes, en el llarg
camí cap a la superfície. Però aquí
vam recollir una xarxa plena de fang, que la vam passar curosament
pel tamís a través de tres tamisos de diferent malla
(el de malla més petita sota la més gran) abans que
la fauna pogués ser vista. Després, van aparèixer
a la llum els habitants de fons tous: estrelles fràgils,
aranyes de potes llargues, grossos cogombres de mar, fràgils
eriçons de mar irregulars, poliquets en els seus tubs "plàstics"
i de fang, delicats bivalves i escafòpodes semblants, a petita
escala, a ullals d'elefants. Fins i tot algunes de les captures
de peixos van ser sorprenents, amb peixos gel amb grans brànquies
blanques, nototènids d'aletes groguenques (Gobionotothen
gibberifrons) i moltes altres espècies de peixos antàrtics.
Els nostres paranys per a peixos i anfípodes van demostrar
ser realment efectius a la Badia Almirantazgo, i van atrapar més
de 200 zoàrcids a 400 metres de profunditat, per als nostres
ecofisiòlegs, i de 700 metres, alguns centenars de anfípodes
gegants i vermells de l'espècie cosmopolita Eurythenes grylus,
per a la màfia que envolta en Claude De Broyer.
En aquests fons tous hem pogut llançar les nostres xarxes
sense previ escombratge hidroacústic, el qual, al sud dels
60°S, podria tenir problemes amb les regulacions de la UBA (Agència
Federal de l'Ambient). Per a l'últim llançament a
les proximitats d'Illa Elefant vam tractar de treballar d'acord
amb aquestes regulacions. El resultat pot ser descrit com un entrenament
si s'analitza d'una manera amigable: per atzar, dues balenes es
trobaven en les proximitats del vaixell, i això va fer que
l'escombratge hidroacústic de les 14:00 hores a les 16:30
hores s'hagués de suspendre en reiterades oportunitats, fins
que es va fer fosc. En la foscor, el desenvolupament d'escombratges
hidroacústics està prohibit, ja que les balenes no
poden ser vistes… Amb aquestes regulacions no hi pot haver
investigacions decents -sense esmentar, a més, les burles
que aquestes regulacions impliquen al nostre país per part
de les contraparts internacionals.
Aquesta setmana també va destacar pels seus esdeveniments
socials. El dimarts a la nit es va celebrar l'aniversari de quatre
participants del creuer amb una festa col·lectiva memorable
en el Zillertal, amb el lideratge de la Steffi Deus. Mentre alguns
de nosaltres estàvem molt ocupats amb els paranys, transport
de càrrega i reparacions, vam aprofitar el divendres per
visitar la base argentina Jubany i el laboratori Dallmann, que vam
compartir amb els argentins. L'escenari no podia ser millor per
a la vista: alguns núvols amb formes d'OVNIs sobre les glaceres,
alguns centenars de trossos de gel en les aigües blaves de
Caleta Potter i l'estructura vertical columnar dels "Tres Germans"
en un bell, assolellat i irreal paisatge verd, amb una agradable
temperatura una mica per sobre els zero graus. Els nostres companys
argentins ens van donar la benvinguda amb els braços oberts
i van servir menjar i cafè al nostre gran grup.
Al vespre, onze argentins, dirigits pel comandant de la base, van
visitar el "Polarstern" per celebrar amb nosaltres la
nostra "Festa de mitja campanya", que s'havia suspès
la setmana anterior pel mal temps. En el seu equipatge portaven
dos grans altaveus i un equip estèreo complet, que va ser
connectat amb l'ajuda dels nostres tècnics. Després
del rostit a la coberta va començar el gran ball, com havia
de ser, amb ritmes llatins. El DJ, comandant Alfonso, va girar-se
la gorra cap endarrere i va fer ressonar els baixos i, acompanyats
de sons de cumbia, el nostre equip multinacional d'investigadors,
completat amb membres de la tripulació amb ganes de ballaruga,
vam ballar plens d'alegria fins a l'albada en el magatzem de la
coberta. I, sorprenent-nos a tots, els nostres hostes van arribar
a l'esmorzar abans de tancar el menjador… però aquesta
vegada la Petra Dinse va repartir gràcies en lloc de regles.
Ara les nostres responsabilitats ens capturen novament. Mentre
la segona part del relleu batimètric es desenvolupa, els
primers resultats biològics preliminars es reuneixen i s'exposen.
Ens queda menys d'una setmana per discutir aspectes científics
i per incloure aquesta discussió dels resultats en el report
preliminar de creuer.
Tota la gent de bord envien les seves salutacions des del pacífic
sector de l'Atlàntic a l'Oceà Sud.
