Aquesta última setmana ha passat molt ràpida. El
treball que quedava era acabar amb el segon relleu batimètric
prop de l'illa Elefant, i després navegar cap al Banc Burdwood
per recuperar les trampes que vam perdre els primers dies del viatge.
Gràcies a la reparació del dispositiu de recuperació
feta per en Harald, va ser tot un èxit. El contingut de les
trampes (dos peixos) podria haver estat més ric. Llavors
vam començar cap a l'oest fins a Terra de Foc, per arribar
a la protecció de la costa el més aviat possible.
Al sud-oest del Passatge del Drake, alguns centres de tempesta van
intentar d'unir-se en un remolí gegant, però amb el
temps van perdre força i vam poder escapar amb un vent de
8 Bft. Navegant per aigües sense icebergs vam poder utilitzar
els estabilitzadors, i el mal temps va passar desapercebut. Però,
de tota manera, gràcies novament als nostres meteoròlegs.
El dissabte va fer un sol brillant i vam poder fer la fotografia
del grup a la coberta dels helicòpters. Una gran quantitat
de taques d'algues flotants documentaven la nostra proximitat amb
la Terra de Foc, algunes d'elles flotant a cents de quilòmetres
de la costa. En relació als objectius de la nostra expedició,
podem dir que els habitants d'aquestes aigües deuen utilitzar
aquestes algues flotants per a la seva dispersió al llarg
de l'Arc d'Escòcia. Menys excitant és el concepte
que les espècies saltarien d'una illa a una altra, en aquestes
zones caracteritzades per diferents tipus de substrats i fons, que
es troben separats per àrees de grans profunditats, forts
corrents i gradients de temperatura. Aquest elevat grau d'heterogeneïtat
de la fauna al llarg de l'Arc d' Escòcia es dirigeix en aquesta
direcció, la qual cosa permet formular més preguntes
evolutives.
Lentament comencem a veure que tornem cap a casa. Aquestes últimes
hores que ens queden tractem de pensar i escriure el reportatge
preliminar del creuer. Ahir a la nit es va celebrar la festa de
comiat en el buit laboratori humit, il·luminat per 21 vaixells
pesquers de calamars que atrauen les preses amb els seus potents
llums. Aquesta nit seran les flames de les plataformes petroleres
de Terra de Foc les que ens guiaran fins a l'estret de Magallanes.
Gràcies al capità Martin Boche i a la seva tripulació
per haver fet d'aquest creuer tot un èxit i una estada meravellosa.
Una última salutació des de l'Atlàntic Sud.
Ens veurem aviat !
