Generalitat de Catalunya: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació  @      
  Recerca: Expedicions científiques: L'Antàrtida
[antàrtida 2000]     

      Missatge 7: El vent


Ens trobem a 54º latitud sud. El vent comença a bufar amb força i unes grans onades fan gronxar de manera violenta i inesperada el Polarstern.

Ens trobem en una zona de fort gradient en la pressió atmosfèrica, amb vents forts i pluges, per la qual cosa la gent s'ha començat a marejar. Avui, potser per primera vegada, hem pres consciència de com depenem del temps. El fet d'estar dalt un vaixell com el Polarstern et permet estar més tranquil; però en aquests moments és quan valores aquells mariners de principis de segle, que amb uns vaixells molt més fràgils i amb menys instruments per preveure el temps aconseguien arribar allí on es proposaven.

Primer ens hem trobat en una zona de baixa pressió. Nosaltres ens trobem al sud, però per sort el nucli de la tempesta s'ha desplaçat cap a l'est. Tot i això, no hem pogut escapar-nos del tot i hem tingut vents de 9 Bft (l'escala de mesura del vent sobre la superfície del mar que s'utilitza és l'escala Beaufort (Bft). Aquesta escala va de 0 a 12; per tant, vent de 9 Bft significa vent de fins a 88 km/h i molt mala mar. Un cop semblava que tot ja s'havia acabat, ens hem trobat amb un nou temporal. Aquest cop un huracà. Però gràcies als meteoròlegs que tenim al vaixell hem tingut temps de refugiar-nos darrere les illes de Geòrgia del Sud, i només hem rebut la cua de l'huracà. Aquesta cua ha provocat que tinguéssim onades de 10 m. El vaixell s'ha arribat a inclinar uns 20 o 25 graus, però segons el capità, la inclinació no ha estat excessiva tenint en compte l'alçada de les ones laterals però, això sí! n'hi ha hagut prou per tirar pel terra tot el que hi havia sobre les taules i trencar algunes coses.

El vent és la causa principal d'aquesta situació. El clima Antàrtic és imprevisible. Un huracà pot bufar durant setmanes i només parar-se unes hores.

L'Antàrtida té un clima més fred que l'Àrtic. La raó d'aquesta diferència es troba principalment en les seves distribucions invertides de terra i mar. L'Àrtic és un oceà envoltat de terra, mentre que l'Antàrtida és un continent envoltat per un oceà. Les temperatures quasi mai arriben als 0ºC, a excepció de les regions de la península Antàrtica, on molt cops hi ha temperatures elevades, però que no duren massa hores, fet que fa imprevisible el temps. Però quan les temperatures són inferiors als 0ºC i no fa vent es genera una sensació tèrmica agradable. Molts cops les temperatures reals no són molt baixes però el vent provoca un efecte de fred.

Però, que és exactament el vent?

El vent és el moviment de l'aire des d'àrees de pressió alta a unes altres amb la pressió més baixa. Aquestes diferències de pressió són causades per les diferències de temperatura. Normalment, les temperatures fredes generen pressions altes, degut a que l'aire fresc es desplaça cap a la superfície de la Terra. En canvi, les baixes pressions es formen perquè l'aire calent es dilata i s'eleva des de la superfície de la Terra.

En el Pol Sud es formen contínuament baixes pressions, que generen fluxos d'aire molt fred en direcció a la costa, provocant vents gairebé constants. Molts cops el vent arriba a bufar a 320 km per hora. Aquests vents forts provocats per l'aire sec accelerat per la gravetat s'anomenen catabàtics. Són temuts i creen problemes a les expedicions que es fan al continent Antàrtic. El fred causat pel vent és un factor format per la combinació de vent i temperatura. Aquest fenomen es veu fàcilment utilitzant dos termòmetres: un humit i al vent, i l'altre normal. Aquests marcaran temperatures diferents. Aquest fet i l'aparició de vents imprevisibles, encara que hi hagi un cel net i clar, són factors que limiten les activitats que es poden fer allí.

L'Antàrtida és el continent amb els vents més forts de la terra. Com hem dit abans, pot bufar durant tot l'any i a velocitats de 320 km hora. Si aquest vent bufés en algun territori habitat ens semblaria impossible que algú pogués sobreviure-hi. I com ja havíem explicat abans , tot i que hi ha una gran quantitat d'aigua acumulada en forma de neu, l'Antàrtida és un dels deserts més grans del món; quina paradoxa, oi? La precipitació mitjana a l'interior del continent és de tan sols 50 mm (més baixa que en molts deserts), tot i que a la part de la costa és una mica superior. Les tempestes a l'hivern són molt freqüents.

Una abraçada i fins al proper missatge,

Els investigadors dalt del Polarstern

 

Dades
Coordenades:

53° 24,01 ´S
42° 39,41 'W
Temperatura: -1,3ºC

Imatges


  Tempesta
 

Escala de vents Beaufort:

Força del vent Descripció Condicions de la mar Efectes a l'interior (terra) Efectes a la mar Corresponent valor a l'escala marítima m/s
0 Calma Mar calma Calma. El fum puja. Mar calma. 0 0
1 Corrent d'aire suau Marejol La direcció del vent s'observa per la direcció del fum, però no per les banderes. Petites crestes al mar, onades arrissades sense espuma. 1 0,0-0,1
2 Brisa dèbil Marejol El vent es nota a la cara. Les fulles s'ajunten, les banderes comencen a moure's. El vent es nota a la cara. Les fulles s'ajunten, les banderes comencen a moure's. 2 0,2-0,6
3 Brisa suau Marejol Les fulles i branques fines es mouen. El vent allarga unes flames. Les fulles i branques fines es mouen. El vent allarga unes flames. 2 0,7-1,8
4 Brisa notable Mar de fons La pols i paper es mouen, branquetes i branques es mouen pel vent. La pols i paper es mouen, branquetes i branques es mouen pel vent. 3 1,9-3,9
5 Brisa fresca Mar de fons El arbres petits comencen a moure's, s'observen crestes blanques a la superfície de l'aigua. Els arbres petits comencen a moure's, en els llacs es veuen crestes blanques a la superfície de l'aigua. 4 4,0-7,2
6 Vent fort Forta maror Branques gruixudes en moviment. El vent xiula en els cables de telègraf. Difícil utilitzar paraigües. Branques grosses en moviment. El vent xiula en els cables del telègraf. Difícil utilitzar el paraigües. 5 7,3-11,9
7 Vent constant Mar desfeta Arbres en moviment, resistència forta quan es camina en direcció contrària a la que porta el vent. Arbres en moviment, forta resistència quan es camina en direcció contraria a la que porta el vent. 6 12,0-18,3
8 Vent de tempesta Mar grossa Algunes branques són trencades per l'efecte del vent, difícil estar en el sentit contrari al que bufa el vent. Hi ha branques que es trenquen per l'efecte del vent. Difícil estar en el sentit contrari d'on bufa el vent. 7 18,4-26,8
9 Tempesta Mar enorme Petits danys a les cases, xemeneies i teulades són arrencades per l'efecte del vent. Grans onades, línies d'escuma denses en la direcció del vent. L'espral disminueix la visibilitat 7 26,9-37,3
10 Tempesta forta   Arbres arrencats de l'arrel, danys greus a les cases. Onades molt grans amb crestes d'escuma trencant. El mar comença a semblar d'un color blanquinós per efecte de l'escuma. L'esprai disminueix molt la visibilitat. . 8 37,4-50,5
11 Tempesta huracanada   Danys grans ( poc freqüents a l'interior) Onades de dimensions fora del normal. 9 50,6-66,5
12 Huracà     Aire amb escuma i aigua. Mar contínuament blanc. Visibilitat nul·la. 9 66,6-85,3


Data última actualització: 17 de gener de 2003