Ens trobem a 54º latitud sud. El vent comença a bufar
amb força i unes grans onades fan gronxar de manera violenta
i inesperada el Polarstern.
Ens trobem en una zona de fort gradient en la pressió atmosfèrica,
amb vents forts i pluges, per la qual cosa la gent s'ha començat
a marejar. Avui, potser per primera vegada, hem pres consciència
de com depenem del temps. El fet d'estar dalt un vaixell com el
Polarstern et permet estar més tranquil; però en aquests
moments és quan valores aquells mariners de principis de
segle, que amb uns vaixells molt més fràgils i amb
menys instruments per preveure el temps aconseguien arribar allí
on es proposaven.
Primer ens hem trobat en una zona de baixa pressió. Nosaltres
ens trobem al sud, però per sort el nucli de la tempesta
s'ha desplaçat cap a l'est. Tot i això, no hem pogut
escapar-nos del tot i hem tingut vents de 9 Bft (l'escala de mesura
del vent sobre la superfície del mar que s'utilitza és
l'escala Beaufort (Bft). Aquesta escala va de 0 a 12; per tant,
vent de 9 Bft significa vent de fins a 88 km/h i molt mala mar.
Un cop semblava que tot ja s'havia acabat, ens hem trobat amb un
nou temporal. Aquest cop un huracà. Però gràcies
als meteoròlegs que tenim al vaixell hem tingut temps de
refugiar-nos darrere les illes de Geòrgia del Sud, i només
hem rebut la cua de l'huracà. Aquesta cua ha provocat que
tinguéssim onades de 10 m. El vaixell s'ha arribat a inclinar
uns 20 o 25 graus, però segons el capità, la inclinació
no ha estat excessiva tenint en compte l'alçada de les ones
laterals però, això sí! n'hi ha hagut prou
per tirar pel terra tot el que hi havia sobre les taules i trencar
algunes coses.
El vent és la causa principal d'aquesta situació.
El clima Antàrtic és imprevisible. Un huracà
pot bufar durant setmanes i només parar-se unes hores.
L'Antàrtida té un clima més fred que l'Àrtic.
La raó d'aquesta diferència es troba principalment
en les seves distribucions invertides de terra i mar. L'Àrtic
és un oceà envoltat de terra, mentre que l'Antàrtida
és un continent envoltat per un oceà. Les temperatures
quasi mai arriben als 0ºC, a excepció de les regions
de la península Antàrtica, on molt cops hi ha temperatures
elevades, però que no duren massa hores, fet que fa imprevisible
el temps. Però quan les temperatures són inferiors
als 0ºC i no fa vent es genera una sensació tèrmica
agradable. Molts cops les temperatures reals no són molt
baixes però el vent provoca un efecte de fred.
Però, que és exactament el vent?
El vent és el moviment de l'aire des d'àrees de pressió
alta a unes altres amb la pressió més baixa. Aquestes
diferències de pressió són causades per les
diferències de temperatura. Normalment, les temperatures
fredes generen pressions altes, degut a que l'aire fresc es desplaça
cap a la superfície de la Terra. En canvi, les baixes pressions
es formen perquè l'aire calent es dilata i s'eleva des de
la superfície de la Terra.
En el Pol Sud es formen contínuament baixes pressions, que
generen fluxos d'aire molt fred en direcció a la costa, provocant
vents gairebé constants. Molts cops el vent arriba a bufar
a 320 km per hora. Aquests vents forts provocats per l'aire sec
accelerat per la gravetat s'anomenen catabàtics. Són
temuts i creen problemes a les expedicions que es fan al continent
Antàrtic. El fred causat pel vent és un factor format
per la combinació de vent i temperatura. Aquest fenomen es
veu fàcilment utilitzant dos termòmetres: un humit
i al vent, i l'altre normal. Aquests marcaran temperatures diferents.
Aquest fet i l'aparició de vents imprevisibles, encara que
hi hagi un cel net i clar, són factors que limiten les activitats
que es poden fer allí.
L'Antàrtida és el continent amb els vents més
forts de la terra. Com hem dit abans, pot bufar durant tot l'any
i a velocitats de 320 km hora. Si aquest vent bufés en algun
territori habitat ens semblaria impossible que algú pogués
sobreviure-hi. I com ja havíem explicat abans , tot i que
hi ha una gran quantitat d'aigua acumulada en forma de neu, l'Antàrtida
és un dels deserts més grans del món; quina
paradoxa, oi? La precipitació mitjana a l'interior del continent
és de tan sols 50 mm (més baixa que en molts deserts),
tot i que a la part de la costa és una mica superior. Les
tempestes a l'hivern són molt freqüents.
Una abraçada i fins al proper missatge,
Els investigadors dalt del Polarstern
Dades Coordenades:
53° 24,01 ´S
42° 39,41 'W
Temperatura: -1,3ºC
Imatges
Tempesta
Escala de vents Beaufort:
Força
del vent
Descripció
Condicions
de la mar
Efectes
a l'interior (terra)
Efectes
a la mar
Corresponent
valor a l'escala marítima
m/s
0
Calma
Mar calma
Calma. El fum puja.
Mar calma.
0
0
1
Corrent d'aire
suau
Marejol
La direcció
del vent s'observa per la direcció del fum, però
no per les banderes.
Petites crestes
al mar, onades arrissades sense espuma.
1
0,0-0,1
2
Brisa dèbil
Marejol
El vent es nota
a la cara. Les fulles s'ajunten, les banderes comencen a moure's.
El vent es nota
a la cara. Les fulles s'ajunten, les banderes comencen a moure's.
2
0,2-0,6
3
Brisa suau
Marejol
Les fulles i branques
fines es mouen. El vent allarga unes flames.
Les fulles i branques
fines es mouen. El vent allarga unes flames.
2
0,7-1,8
4
Brisa notable
Mar de fons
La pols i paper
es mouen, branquetes i branques es mouen pel vent.
La pols i paper
es mouen, branquetes i branques es mouen pel vent.
3
1,9-3,9
5
Brisa fresca
Mar de fons
El arbres petits
comencen a moure's, s'observen crestes blanques a la superfície
de l'aigua.
Els arbres petits
comencen a moure's, en els llacs es veuen crestes blanques a
la superfície de l'aigua.
4
4,0-7,2
6
Vent fort
Forta maror
Branques gruixudes
en moviment. El vent xiula en els cables de telègraf.
Difícil utilitzar paraigües.
Branques grosses
en moviment. El vent xiula en els cables del telègraf.
Difícil utilitzar el paraigües.
5
7,3-11,9
7
Vent constant
Mar desfeta
Arbres en moviment,
resistència forta quan es camina en direcció contrària
a la que porta el vent.
Arbres en moviment,
forta resistència quan es camina en direcció contraria
a la que porta el vent.
6
12,0-18,3
8
Vent de tempesta
Mar grossa
Algunes branques
són trencades per l'efecte del vent, difícil estar en
el sentit contrari al que bufa el vent.
Hi ha branques
que es trenquen per l'efecte del vent. Difícil estar
en el sentit contrari d'on bufa el vent.
7
18,4-26,8
9
Tempesta
Mar enorme
Petits danys a
les cases, xemeneies i teulades són arrencades per l'efecte
del vent.
Grans onades, línies
d'escuma denses en la direcció del vent. L'espral disminueix
la visibilitat
7
26,9-37,3
10
Tempesta forta
Arbres arrencats
de l'arrel, danys greus a les cases.
Onades molt grans
amb crestes d'escuma trencant. El mar comença a semblar
d'un color blanquinós per efecte de l'escuma. L'esprai
disminueix molt la visibilitat. .
8
37,4-50,5
11
Tempesta huracanada
Danys grans ( poc
freqüents a l'interior)
Onades de dimensions
fora del normal.
9
50,6-66,5
12
Huracà
Aire amb escuma
i aigua. Mar contínuament blanc. Visibilitat nul·la.