La investigació biològica a l'Antàrtida va
començar fa uns 100 anys. Els treballs de les diferents expedicions
que han anat a l'Antàrtida han permès conèixer
la biologia marina d'aquest continent. No tan sols ha estat l'estudi
de les diferents espècies d'animals i vegetals, sinó
els estudis de l'oceà, els que han permès identificar
la cadena tròfica marina. L'ecosistema en el continent és
simple, poques plantes i animals hi sobreviuen, però l'ecosistema
marí és divers. Les temperatures varien menys i hi
ha més diversitat d'espècies. Tot i que no podem oblidar
que hi ha una connexió entre els dos ecosistemes per part
dels pingüins, foques i ocells.
El suspensívors bentònics són animals sèssils
(fixats a un substrat). S'alimenten de les partícules que
porten els corrents i, per tant, depenen de les partícules
i dels organismes que es troben suspesos a l'aigua. Malgrat aquesta
dependència són dels organismes més abundants
i comuns en tots els fons marins del món. A l'Antàrtida
aquests organismes ocupen, en molts llocs, tot el fons marí,
cobrint extensions de milers de metres quadrats. Les esponges, coralls,
gorgònies, actínies, briozous, tunicats, poliquets,
etc. són suspensívors bentònics.
A l'Antàrtida, les comunitats de suspensívors bentònics
presenten una gran varietat d'espècies, amb formes diferents
d'alimentar-se, grandàries, etc. Per exemple, hi ha les gorgònies,
que tenen forma d'arbre, o les esponges, que bombegen aigua constantment
per captar partícules alimentàries.
Com us hem dit, aquests animals són sèssils i aquesta
situació tan passiva davant l'aliment podria fer pensar que
són animals que escassegen, però en realitat representen
el 50% de la biomassa de les comunitats litorals i de les plataformes
continentals. Les poblacions de suspensívors bentònics
basen la seva alimentació en la captura de preses i partícules
transportades pels corrents prop dels fons.
Tot i que es pot pensar que durant el període d'inactivitat
en els fons antàrtics (l'hivern austral), aquests organismes
haurien de tenir taxes baixes de creixement i de captura, no és
així, com es va veure en un estudi realitzat per membres
de l'equip a partir dels resultats obtinguts a la campanya del 2000,
en el qual van poder demostrar que, durant l'hivern antàrtic,
la vida continua prop del fons gairebé activa, tot i la cobertura
de gel i les baixes temperatures. Això es creu que és
degut a que les partícules alimentaries dipositades al fons
durant l'estiu (estació productiva) no es descomponen immediatament,
sinó que degut a les baixes temperatures, el seu valor nutritiu
es manté i els corrents fan que el material quedi en resuspensió
i hagi transport d'aquest material, tot i que la superfície
estigui coberta de gel.
Amb tots aquests estudis sobre el paper dels suspensívors
bentònics s'ha pogut observar la importància d'aquests
organismes i, comparant-los amb els boscos terrestres, s'ha hipotetitzat
la seva influència en la regulació de la matèria
i l'energia en els ecosistemes marins; tal i com els boscos influeixen
sobre la biosfera.
Tot i que el nucli de l'huracà ja ens ha passat, la tranquil·litat
s'ha acabat cap al vespre, mentre continuàvem el nostre viatge
cap a les illes Sandwich a Geòrgia del Sud. Hi ha vents del
nord i el mar és mogut, amb onades laterals de fins a 10
metres; i el Polarstern ha tornat a moure's. Aquest cop no ha passat
massa res, però no podem negar que tots tornem a estar una
mica marejats.
