Som de camí. Més precisament, som a 53ºS, 10ºE,
a les proximitats de l'illa de Bouvet, on demà prendrem les
nostres primeres mostres.
El dilluns, el comiat de Ciutat del Cap no va ser fàcil:
deixàvem enrera un meravellós clima primaveral amb
temperatures de fins a 25ºC, suaus brises marines i el càlid
sol africà. Fins a l'últim dia, el "Polarstern"
va haver d'esperar l'arribada d'una sèrie de trampes argentines
per a les cabres. Finalment van arribar, gairebé al mateix
temps que el grup que venia en un mateix vol des d'Alemanya, i vam
engegar el vaixell a les 20 h. Estarem navegant durant dos mesos,
veurem terra només durant dos dies a l'Illa de Bouvet, i
després només la costa gelada de la plataforma del
continent antàrtic.
"Nosaltres" som 49 científics marins d'11 països
diferents, i 44 tripulants, acompanyats per 2 meteoròlegs,
4 pilots i mecànics d'helicòpter, i 4 convidats del
departament de logística de l'AWI, que mantenen els aparells
que seran descarregats a la base de Neumayer; en total, som 103
persones. El vaixell va molt carregat, ja que duu a més el
material per a treballar sobre la plataforma de gel. Les cobertes
de babord i de proa, així com també els magatzems,
estan plens de contenidors, tancs de combustible, tractors i motos
de neu, innombrables caixes i paquets. Resulta difícil entrar
en el laboratori humit que es troba a la popa, a causa de l'acumulació
de caixes d'alumini, trampes i el "lander" o ancoratge
dels Països Baixos, i més material dels encara mig buits
contenidors, que es van afegint constantment. Tots caminem molt
ocupats entre caixes i paquets, carregant bosses amb roba polar
a les cabines, posant a punt aparells, provant els estris electrònics…
Els laboratoris, que fa uns dies eren enormes caixes buides, s'estan
ja omplint de microscopis, aparells per a anàlisis químiques
i equipament electrònic….El "Polarstern" s'està
equipant per al seu viatge al pol!
Durant els primers dos dies molts col·legues van patir marejos
a causa de les grans ones induïdes per una ventada que havia
passat amb anterioritat; una combinació d'ensopegades i tombs
va tenir influència sobre les capacitats estomacals i cerebrals
de molts de nosaltres! Amb el temps, un es va acostumant als moviments
del vaixell, els peus "rodons" -com diuen les bromes marineres-
es tornen plans, i la mensa -bastant deserta durant els primers
dies- és ara freqüentment visitada a les hores de ranxo.
El gran Atlàntic Sud va estar afablement calmat entre la
tarda del dimecres i el migdia del divendres, sense onadetes a la
vista, amb un mar de llargues i planeres onades, que gairebé
no movien el vaixell. Les temperatures del mar, que havien estat
d'uns agradables 20ºC al sud del Cap - influenciades per l'Oceà
Índic -, van baixar avui (diumenge) a menys de 0 graus, i
les temperatures de l'aire van seguir aquest descens. En contrast
al capdavant subtropical, el front polar va ser bastant difús;
la temperatura va baixar gradualment de +5º a -0,8º aquí
a Bouvet.
Al Sud del Cap de Bona Esperança vam trobar algunes balenes,
i després el vaixell va navegar solitari fins que ens vam
unir als albatros i petrels de tempesta en aigües més
fredes. El divendres a la tarda, la tempesta amb força 8,
i després 9, que ja havia estat anunciada alguns dies abans,
ens va arribar, i l'altura de les onades va incrementar fins a uns
7 m. Va començar a ser tot inestable de nou, i ens vam veure
forçats a posar el vaixell a mesura que els objectes van
començar a moure's per si sols a les cabines. El dissabte,
el mar es va calmar de nou, i els científics van ser felicitats
per l'eficient tasca que van ocupar al subjectar tan bé els
seus equips en els laboratoris -un fet bastant inusual-. Fins ara
el temps ens ha estat favorable, si tenim en compte les latituds
a les quals ens trobem.
L'únic canvi en la rutina diària d'aquesta setmana
va ser la recerca, durant el matí del diumenge, d'un ancoratge
errant que pertany al departament de física de l'AWI. Per
aquest motiu vam haver de canviar la nostra ruta cap a l'est. La
recerca en si només va durar unes dues hores, encara que
les dues petites boies flotants i el localitzador Argos que s'havien
desenganxat de l'ancoratge ens semblaven a priori difícils
de localitzar en el mar.
Ara ens acostem a Bouvet i podem començar a interessar-nos
per les condicions del gel a les proximitats de Neumayer.
Us enviem, des del solitari Atlàntic Sud, molts records.
