Deixem una setmana molt ocupada. Després d'un trajecte ràpid
i ple d'èxits a través de la banquisa, el Polarstern
es va descarregar el dilluns i el dimarts en el port gèlid
d'Atka. Més tard, tres iglús de color vermell (els
tomàquets) amb els vivers, aparells especials i uns altres
utensilis que van ésser utilitzats pel grup de mamífers
marins van ésser carregats abans de sortir pel camí
més ràpid a través de la polynya costanera
cap a Drescher Inlet. Estava permès un dia de transport i
el muntatge abans que el vaixell es transformés des d'un
vaixell d'abastament a un d'investigació, començant
d'una vegada per totes el veritable treball científic.
Mirant cap enrere amb la vista fixada a la banquisa, sembla un
miracle que el pla hagi funcionat. Un temps molt bo a Neumayer ens
va ajudar a descarregar una gran quantitat de material des de la
coberta de proa cap a la plataforma del gel continental i emplenar
els contenidors de combustible, recollint els contenidors buits
a bord. Aquest procés, durant el qual mariners, personal
de logística, hivernants de l'estació i ajudants de
la part científica han hagut de treballar conjuntament, no
és fàcil, ja que el vaixell necessita posicionar-se
contínuament el més pròxim possible al límit
de la plataforma de gel. Tenint en compte el bon humor dels participants,
un té la impressió que estan gaudint del treball en
aquest fabulós paisatge de gel. Aquí el límit
d'aquest gel marí està molt avançant; durant
el treball vam trobar sempre nous trossos de gel flotant anant cap
a nosaltres. També es va descarregar un contenidor-biblioteca
de color verd, el del Sr.Fritsch, que ara pot començar la
seva idea de fer un oasi de relaxació al gel. A més
a més, els últims esdeveniments a Neumayer, importants
per tots, han estat l'aero-taxi cap a l'estació pels acabats
d'arribar, la visita a la colònia de pingüins emperadors
per part dels fotògrafs (que han posat a disposició
les fotos digitals al servidor públic), el memorable partit
de futbol dels investigadors contra la tripulació (FC Polarstern)
(els científics van perdre de forma desafortunada 2:4) i
el comiat dels hivernants amb vi calent sobre la plataforma de gel.
Molt més lleugers que abans de marxar, la nit del dimecres,
amb direcció al sud-oest en direcció a Drescher Inlet.
Una ampla polynya ens va ajudar a la nostra feina. Tenia una àrea
grisa d'aigua oberta que arribava fins a l'horitzó. Els meteoròlegs
havien pronosticat la seva existència amb l'ajuda d'imatges
de satèl·lits però la seva grandària
ens va sorprendre a tots. El gel marí cobria tan sols una
franja prop del marge de la plataforma de gel i s'acumulava en els
indrets de descans dels icebergs, que vam envoltar sense que ens
afectés en cap cas. Durant el trajecte, vam limitar el treball
al llançament de l'anclatge d'en Dieter en el lloc on vam
voler fer la feina experimental la propera setmana. La nit del dijous
el vent es va calmar, el sol de mitjanit es reflectia com en un
llac d'ànecs i tot semblava perfecte per a l'acció
a partir de les 4.00 A.M. a Drescher Inlet.
Però que ràpid pot canviar el temps aquí al
Sud! Quan vam arribar a les 3.30 a.m. era molt difícil de
veure el marge del gel continental per causa de la boira, i el gel
marí es va fragmentar a l'entrada de la Badia. No hi havia
possibilitat de pensar en començar amb la descarrega perquè
els pilots dels helicòpters no podien veure el lloc de destí.
Amb la boira darrera de nosaltres un iceberg gegant derivava prop
de l'entrada de la Badia amb una velocitat de 0.7 nusos; l'oficial
de torn estava observant-lo molt de prop (mitjançant un radar).
I vam esperar ...
Després d'una estona vam començar amb "petits
jocs d'aigua" (CTD, l'ampolla gegant d'aigua) amb el vaixell
parat per aprofitar el temps. Finalment, a les 11.30 a.m., la boira
havia pujat i els pilots transportaven els iglús al gel continental
on s'havia d'aixecar el campament. En aquell indret hi ha una pendent
obrint-se al gel marí de la Badia. Allà es realitzarà
l'investigació ecològica i acústica de mamífers
marins. Amb un increment suau dels vents, però encara amb
bon temps, va volar el carregament restant i el camp va ser aixecat
amb l'ajuda dels companys. Tots els altres estaven ocupats amb l'estudi
dels pingüins emperadors que caminaven en petits grups de 5-10
individus des de la seva colònia a l'interior de la Badia
cap al marge del gel marí per pescar el menjar per ells i
els seus pollets. Quasi tota l'estona estaven patinant sobre el
seu abdomen, tot i que a les curtes distancies també caminaven
en línia un darrera l'altre. Molts cops, un grup de 30 animals
jugaven molt contents a la superfície de l'aigua moguda per
les hèlices del vaixell; el moviment de les hèlices
ha pogut fer fluir el krill i els petits peixos amagats sota el
gel marí. Quan el vaixell estava sortint del gel a les 15.00
p.m. , els pingüins estaven aturats al marge mirant curosament
la maniobra de gir. Alguns van canviar la posició de patinar,
en veure que l'aigua estava bullint pel violent moviment de les
pales, marxant però els més valents es van quedar
mirant tota l'operació sense moure's.
L'iceberg gegant es va col·locar a l'entrada de la Badia,
però va deixar suficient espai perquè poguéssim
sortir. Steffen Spielke ho va mesurar, feia 1,3 milles nàutiques
de llargada i 41 m d'alçada sobre la superfície de
l'aigua. Vistes com aquestes mereixen fa que persones que estan
acostumades a veure icebergs treguin les cameres una vegada més.
El mateix va passar el dia següent amb aquells 4 icebergs ciclòpics
que van xocar segurament un contra l'altre a gran velocitat; una
escena apocalíptica, fruit de la qual es podien observar
penya-segats blaus i grans trossos de gel fragmentat.
A la polynya vam girar cap al nord-est. Fins el divendres el vent
va augmentar constantment a 7-8 Beaufort (Bft) com ho havíem
anunciat els nostres meteoròlegs, però no ens va molestar
després d'aixecar el campament de Drescher. Tot i això,
els del campament van estar obligats a quedar-se als seus "tomàquets"
pel fort vent de 8-9 Bft que feia, i esperant que la tempesta de
neu s'acabés. Cap endavant els camps de gel s'anaven fent
més densos, el gel flotant més gruixut i les barreres
més freqüents. La via directa cap a l'estació
de "Lollipo" (anomenada després de l'aparició
de l'esponja Stylocordvla, que té aquesta forma) estava bloquejada
per una barrera de gel que vam tenir que circumnavegar, però
després ens vam adonar que l'estació on havíem
treballat feia 4 anys estava coberta per 1,7 km de gel estès
al marge continental. Un trencament profund indicava un despreniment
immediat. A la pròxima estació sobre el "Hilltop"
-a 9 Bft, amb tempesta de neu i un mar enfadat-, va aparèixer
la típica fauna d'una zona acabada d'erosionar pel pas d'un
iceberg: una massa densa espícules d'esponges, fràgils
briozous i altres espècies pioneres com també crustacis
mòbils, aranyes de mar i peixos petits.
Al final, durant aquest lapsus de temps, hem trobat l'altra cara
de l'estiu antàrtic. Més i més gel marí
es va desplaçar cap a l'interior de la polynya, perquè
un altre cop el vent ha tornat després d'un breu descans
el dissabte a la nit. Va tornar a nevar i vam lluitar per avançar.
La zona pre-escollida per l'experiment de pertorbació sobre
el bentos, el nostre objectiu prioritari per aquesta expedició,
va resultar poc interessant després d'haver estat prospectada
amb la camera fotogràfica, així com la zona alternativa.
Les primeres captures de zooplancton van mostrar que molts dels
copèpodes es trobaven en el seu descans hivernal prop del
fons del mar. En general la vida a la columna d'aigua va ser pobre,
i això pot explicar l'absència de mamífers
marins a la polynya. Les algues del gel estan ja als voltants i
seran les responsables de l'increment exponencial de fitoplancton,
tot i que de moment la columna d'aigua no ha mostrat cap mena d'estratificació.
Vam decidir acabar el transecte del CTD i la rossette del grup
espanyol de'n Josep Mª abans d'inspeccionar noves zones del
fons per avaluar la seva utilitat com a zona experimental.
Des d'una Antàrtida nevada amb un ambient de pre-nadal,
us envio salutacions a totes les cases,
