Aquesta setmana hem començat l'objectiu de la campanya.
Al principi estàvem en una extensió al nord-est de
la bahia d'Atka, coberta per la banquisa, lloc escollit per fer
l'experiment de colonització de llarga escala temporal. Per
desgràcia, no hi havia moltes esperances que la situació
del gel millorés i que la comunitat bentònica correspongués
a les nostres expectatives. Vam enviar llavors un helicòpter
per explorar la situació del gel, detectant una gran àrea
lliure en direcció a Kapp Norveja. I per aquest motiu vam
abandonar el nostre lloc seleccionat inicialment, vam deixar les
trampes i un ancoratge sota el gel i vam canviar la posició
a un nou indret prop del lloc de descans d'icebergs d'Austasen.
Allà vam trobar la comunitat bentònica adequada a
una profunditat acceptable (300 metres) mitjançant l'ús
de la camera subaquàtica i el video-robot subaquàtic
(ROV). Vam trobar en aquell indret una comunitat d'esponges, briozous
ascidies i cnidaris, molt ben desenvolupada i amb una estructura
tridimensional que denotava ja una maduresa considerable, com les
estudiades durant els últims deu anys. Un inconvenient del
lloc és la gran distancia de l'estació de Neumayer,
des d'on volem controlar la colonització del fons marí
en els pròxims anys. Hem estat treballant a Austasen des
del dimarts, amb calma i seguretat, degut als camps extensos de
gel marí que envolten la nostra llacuna. Hem treballat amb
un temps esplèndid d'estiu austral, davant del magnífic
escenari del marge de la plataforma de gel continental, amb icebergs
que s'apilonen en el lloc de repòs i als seus voltants.
L'experiment de pertorbació del bentos (BENDEX) és
l'eix principal d'aquesta expedició. Sabem que les comunitats
bentòniques de la plataforma continental de l'Antàrtida
estan constantment pertorbades pels icebergs. Aquests remouen el
fons del mar mentre deriven al voltant del continent, amb trajectòries
sotmeses als corrents principals i a l'especial topografia. Ara
anomenem aquestes acumulacions d'icebergs "indrets de repòs"
i no "cementiris" com anteriorment, doncs aquests no es
queden permanentment enganxats, són alliberats degut a la
influencia de les tempestes o marees. Quan un iceberg es remou o
es desplaça sobre el fons, tota la fauna del fons queda destrossada
i comença un procés complicat de recolonització
i de successió amb diferents estadis d'assentament, els quals
-sinó produeixen pertorbacions futures- arribaran a la rica
i ben estructurada comunitat que coneixem a tota àrea de
Kapp Norvegia. Fins ara coneixem un ampli rang d'estadis típics
de successió amb diferents anys de desenvolupament que habiten
les marques deixades pels icebergs quan passen pel fons. Però
degut al fet que sempre hem trobat els processos ja iniciats, no
sabem en quin ordre es produeix la seqüència ni quan
temps necessita tota la comunitat bentònica per una recuperació
completa. Aquesta capacitat de recuperació és una
mesura de la vulnerabilitat i resiliència d'un ecosistema.
Com a comparació, els ecosistemes marins simples com les
comunitats de fauna del fons dels mars del Nord i Bàltic
es recuperen ràpidament desprès d'una pertorbació
mentre que sistemes més complexos com els esculls de corall
en els tròpics necessiten més temps. Però també
depèn de la familiaritat per a la recuperació total
després de pertorbacions ( això significa menys resiliència
i per tant necessitaria una atenció especial) però
aquesta hipòtesis ha de ser aprovada.
En el context de BENDEX vam intentar simular el raspat d'un iceberg.
Vam netejar una àrea de 1000x100 m de la seva fauna, la vam
marcar amb una senyalització formada per boies i seguirem
el procés de recolonització des del temps zero durant
els pròxims anys. Abans de la pertorbació el grup
d'en Julian ha seguit la comunitat natural amb la càmera
subaquàtica de vídeo i de fotografia. Després
d'això, en Dieter i companyia van agafar mostres de les àrees
no pertorbades amb el multiboxcorer i el giant boxcorer, fent més
fotografies. Això es va fer sense cap problema, tot i que
el multicorer per la meiofauna es va quedar aturar degut a la capa
espícules d'esponges. El veritable problema va començar
amb la primera xarxa modificada d'arrossegament per remoure la superfície
viva del fons. Després d'alguns minuts la xarxa estava plena
i el seu pes era tan elevat, degut a la pesca d'una gran quantitat
espícules d'esponges, que no podia pujar des del fons. Quan
penjava lliurement a la columna d'aigua es va esquinçar pels
dos costats degut a la gran tensió. En alguns moments l'art
va haver d'aixecar gairebé 36 tones. Un cop alliberada la
xarxa del fons els problemes encara no estaven solucionats, perquè
l'estrip no va obrir totalment la part inferior i encara arribaven
5 tones de material d'esponges compactat a coberta que no podia
buidar-se o classificar-se en un temps acceptable. En el segon llançament
es va incorporar a la xarxa un tipus de vàlvula: es va tallar
la xarxa a la part de baix, tancant amb una corda fina fàcil
de trencar sota pressió. Però tampoc va sortir bé,
perquè les espícules de les esponges estaven com un
bloc al final de la xarxa i per tant, el primer oficial va haver
de tallar l'obertura de "sortida d'emergència"
amb un ganivet en una acció arriscada. Ara en Rainer ha de
pensar com fer perquè la part final de la xarxa pugui obrir-se
directament sota l'aigua, una idea que no troben bé molts
dels participants que esperen el material a la coberta per treballar.
Treballem conjuntament per trobar una solució per aquest
problema, intentant complaure totes les reflexions i interessos
dels diferents membres de la tripulació científica.
Els nostres planctòlegs, l'Anna i en Jan, estan especialment
actius a la nit quan els instrument més pesants no poden
treballar. En l'estudi del "despertar" de la zona pelàgica
en aquesta època de l'any s'estan detectant més i
més algues planctòniques (especialment diatomees cèntriques)
cada dia. Fins ara aquestes algues han colonitzat la capa superior
de l'aigua fins a uns 100 metres de profunditat. Aquest aflorament
inicial ha començat a reunir molts herbívors, els
copèpodes, que han entrat en acció, començant
la seva producció de paquets fecals i el procés de
reproducció. Ous, larves i juvenils de krill del gel també
s'han trobat a la columna d'aigua, però encara no molts,
i els seus depredadors també són escassos. Els planctòlegs
treballen amb molta col·laboració amb diferents grups
de bentòlegs, estudiant en conjunt l'acoblament bento-pelàgic
durant aquesta època de l'any.
Algunes larves ben desenvolupades de la gamba (Nematocarcinus lanceopes),
que viu a uns 4.000 metres de profunditat, han estat benvingudes
com a pesca derivada a les captures pelàgiques de superfície.
Hem estat buscant aquestes larves durant molt anys! L'Sven i el
cap del creuer que han celebrat els seus respectius aniversaris
el 10 de desembre van fer una petició, una "pesca fora
de programa" amb la xarxa AGT a 1.500 metres de profunditat
per capturar femelles amb ous d'aquesta espècie. I va funcionar!
Ara el nostre desig és que moltes larves de gamba es desenvolupin
en diferents estadis dins els contenidors freds. Però la
sorpresa més gran de la AGT profunda va ser la troballa de
crinoideus (lliris de mar) grocs, molt buscats durant molts anys
pels nostres companys. Els animals d'aquest tipus eren molt comuns
en mars del Cretàci, però avui en dia estan limitats
a l'oceà profund i no són comuns. Hem de tornar a
aquest lloc amb el multiboxcorer d'en Dieter i agafar allà
algunes fotografies d'aquesta comunitat.
Com es pot observar no ens deixa de donar sorpreses l'estudi de
l'Antàrtida! Afortunadament, tenim una mica de temps per
admirar el paisatge fantàstic que ens envolta i observar
els petrells Wilson que semblen trobar a la coberta de proa del
Polarstern un bon indret per aparellar-se. Aprofitant el magnífic
temps del diumenge, el capità Domke, ens va cridar per realitzar
una maniobra d'emergència, abandonant el vaixell amb les
llanxes auxiliars, i alguns afortunats van poder navegar enmig dels
icebergs. Qui va voler va anar al bar "Zillertal", decorat
amb un ambient pre-nadalenc, a prendre un cafè irlandès
fet per la Moni mentre s'escoltaven corals de música nadalenca.
Alguns vam poder intentar provar totes dues activitats, el passeig
amb llanxa i el cafè irlandès. El bo del Polarstern
és la seva varietat, cadascú pot gaudir a la seva
manera, produint-se una atmosfera òptima de convivència.
