Avui, en el cinquè diumenge de campanya, just abans de Nadal,
el gel compactat ens ha parat. Durant la nit ens apropem a unes
10 milles del lloc on fa 6 anys vam deixar unes teules de substrat
dur per estudiar l'assentament i recolonització d'organismes
en el fons marí. Encara mig adormits, ens hem adonat que
la capa de gel era molt gruixuda. La proa picava cada vegada amb
més freqüència els trossos de gel. En algun moment
s'ha parat per complert tot i per unes hores el treball en el pont
ha consistit en tractat d'alliberar el vaixell d'aquesta situació,
navegant cap endavant i cap endarrera per sortir d'allà.
Això ha estat tot fins el moment i hem decidit anar navegant
cap Austasen amb l'esperança de trobar menys gel.
Hem passat la major part de la setmana en el lloc de l'experiment
BENDEX que intenta simular i documentar els efectes de l'erosió
del fons pels pas dels icebergs. Com vaig mencionar en els altres
informatius, la xarxa, amb el fons tancat, ha portat càrregues
plenes de sediments intractables, plenes d'espícules. En
Rainer va haver d'obrir el fons de la xarxa, fent que rodés
pel substrat. Després d'alguns arrossegaments el que va quedar
de la càrrega es va dur a coberta i els especialistes van
recollir nombrosos organismes atrapats a la xarxa. En el lloc de
l'experiment es van fer 12 arrossegaments i esperem les primeres
fotos de la camera submarina. Alguns companys tenien por que la
fauna arrossegada pogués tornar a cobrir la zona impactada
degut a l'obertura en el fons de la xarxa. La xarxa va deixar una
amplia marca del seu arrossegament on no van quedar organismes de
grans dimensions. Les portes de la xarxa van deixar canals, mentre
les bobines van deixar senyals menys evidents. Els peixos eren comuns
a les àrees pertorbades, i es van apropar a alimentar-se
de la resta de la fauna. En alguns llocs va quedar una franja sense
pertorbar on hi havia grans esponges, mig cobertes de sediments
i en altres llocs grans pilons de material, cosa que demostra que
la xarxa s'havia desfet de part de la seva captura. Al final, vam
complir l'objectiu de produir una àrea extensa i oberta per
un procés de recolonització amb un temps d'inici conegut.
És important documentar aquest esdeveniment no sols per
mitjans visuals sinó també amb els mostrejos quantitatius
a l'àrea netejada. Per tant, la maquina que treu cilindres
i la draga van tornar a entrar en acció per confirmar les
impressions generades a partir de les fotografies. Amb tot això
es va acabar l'experiment i vam poder dir adéu al nostre
immens llac gris, que el seu paisatge és ara familiar per
nosaltres. Allí vam poder veure, al Sud, la impressionant
estructura del límit de la plataforma de gel; davant seu
hi ha una llacuna de gel generada pels vents de baixa intensitat.
Als costat es veien les fronteres del gel marí canviant constantment
de posició per la marea i el vent. Vam saludar alguns icebergs
que guarnien el paisatge. Els nostres arrossegaments acabaven davant
un gran iceberg amb una caverna plena d'estalactites. Al costat,
sobre el gel marí, hi havia 9 pingüins Adelia que segueixen
el nostre treball amb gran interès. Encara no hem vist balenes;
tan sols des de l'helicòpter, en una inspecció al
límit de la plataforma de gel, es va observar un grup de
5 animals.
El divendres vam decidir, forçats per la condició
de la banquisa, repetir el "transecte Gili" efectuat per
primera vegada el 6-7 de desembre. Sembla que vam arribar en el
moment oportú: la capa superficial, d'uns 50 metres de profunditat,
és més profunda que fa 13 dies. La salinitat va baixar
dues dècimes de punt perquè s'ha desfet gel, mentre
que les temperatures s'han mantingut sense gaires canvis.
Els plantòlegs van acabar amb 10 dies d'investigació
continua a la mateixa estació. L'Anna i en Jan també
van detectar un augment en la concentració de les algues
en aigües superficials, però la majoria han canviat
de cadenes de diatomeas a Phaeocystis, que tapa els filtres. En
els copèpodes herbívors els nauplis s'han intercanviat
per estadis de copepodits.
El dissabte va ser molt silenciós perquè alguns companys,
que treballaven en el "transecte Gili" durant 24 hores
es recuperaven del son. Alguns d'ells es van perdre una meravella
de la naturalesa quan el vaixell va navegar per una mar irreal i
el pla que reflectia cada petit detall d'un grup d'icebergs. L'intent
de recollida de trampes amfípodes i peixos de la primera
estació prop de Atka no va poder ser; l'àrea estava
coberta per una gruixuda capa de gel. L'helicòpter va venir
amb la noticia que les trampes i el lander d'en Marc prop de àrea
BENDEX estaven lliures de gel.
Per la propera setmana els metereòlegs han anunciat forts
vents que podran empitjorar les actuals condicions del gel. Com
que tots dos ja tenen un bateig polar no tenim mitjans per forçar-los
a donar pronòstics més favorables. Només podem
esperar que les extensions lliures de gel, a l'ombra dels icebergs,
aguantin per poder-hi treballar. Els dies amb 24 hores de llum i
sol de mitja nit inhibeixen l'ambient nadalenc. Els menjadors estan
decorats a l'estil nadalenc: nous i massapà hi són
sempre; cuinem galetes de Nadal com fan les nostres mares i alguns
assagem cors nadalencs o com alternativa altres fan una moderna
obra de teatre. Només es troba a faltar un bosc lluminós
i blanc sobre aquest desert de gel però, per un altre costat,
el Nadal blanc està garantit.
Us desitgem a casa una feliç, relaxada i harmònica
celebració!
