Amb aquest missatge comencem el que esperem que sigui una sèrie de missatges amb les opinions dels nostres companys de bord. El primer que ens ha explicat la seva feina i com s'ha dedicat a la investigació antàrtica és el Dr. Artin Rauchert, un gran coneixedor dels amfípodes marins i de les comunitats bentòniques antàrtiques. Es tracta d'una persona amb una gran experiència i molt amable amb tots. Esperem que el seu missatge sigui del vostre interès. Podeu contactar amb ell a través de la nostre web o amb el correu electrònic: hmrauschert@aol.com. Actualment està retirat però segueix treballant en el seu camp. De fet és una persona quasi imprescindible en una expedició com la que estem realitzant en aquest moment.

A l'antiga República Democràtica d'Alemanya (Deutsche Demokratische Republik, DDR) era molt difícil pels ciutadans normals viatjar fora del bloc de l'est. Cap a finals dels anys seixanta, a Budapest, vaig trobar un llibre de fotografia sobre immersió a l'Antàrtida. Un autor rus hi havia publicat fotografies fantàstiques de la seva trobada amb el món subaquàtic de l'Antàrtida. Les fotografies em van captivar. De totes les maneres, volia per una vegada fer immersió a l'Antàrtida. Aproximadament 10 anys més tard, un conegut em preguntà si volia viatjar a l'Antàrtida amb ell, per tal de fotografiar pingüins nedant sota l'aigua. En aquell instant estava radiant d'alegria. Hagués pogut fer qualsevol treball per poder-hi anar. I per això hauria de fer immersió!

L'any 1980 va arribar. La travessa amb un vaixell rus va durar unes 4 setmanes, fins arribar a l'estació polar russa "Bellingshausen". Amb una màscara senzilla i un vestit d'immersió normal vaig saltar per primer cop dins l'aigua en el mes de desembre. Mai havia pensat que l'aigua podia ser encara més freda que l'aigua de casa durant l'hivern sota el gel. Amb una temperatura de l'aigua a menys 1.9 graus Celsius vaig tenir l'impressió que un gabinet em tallava la cara al voltant de la màscara. Però el món subaquàtic em va captivar de seguida. Particularment, molts amfípodes anaven caient sobre meu. Estrelles de mar de diferents colors, algues immenses, peixos que podia agafar amb les mans sense escapar-se… De sobte, estava envoltat de pingüins, que nedaven ràpidament per tal d'atrapar els amfípodes que jo havia mogut del fons..

Sense alè i completament congelat vaig nedar cap a la barca de goma. Les botelles estaven buides. El meu company em va allargar la seva mà fora de la barca i em va felicitar per la primera immersió d'un alemany a l'Antàrtida. Però estava equivocat. Ja feia temps que el fuster del vaixell "Grauß" va fer immersió amb un escafandre per inspeccionar el vaixell.

La següent immersió em sentia més calent. Estava en una altra profunditat i vaig trobar novament milers d'amfípodes. En aquesta localitat es veien diferent. Em va fascinar la gran varietat. Finalment, volia treballar en ecologia. Per tant, havia de conèixer tot allò que hi vivia. D'aquesta manera vaig començar a identificar els amfípodes. Com que sempre n'he anat trobant de nous -molts que no estaven descrits- m'he quedat estudiant aquest grup d'organismes.

Dues vegades vaig "hivernar" durant mig any a l'estació russa. Després de la caiguda del mur també hi he treballat durant un altre mig any. He viscut molts mesos en una tenda a l'estació argentina "Jubany" i he viatjat amb diferents vaixells (espanyols, argentins, xilens, russos i alemanys) majoritàriament al pol sud, però també alguna vegada al pol nord (Spitzbergen, Nowaja Semlja, terra Franz-Josephs).

Freqüentment he viatjat amb el vaixell "Polarstern", on es pot intercanviar de forma excel·lent experiències amb altres científics. Especialment, estic molt agraït amb els científics espanyols per l'ajuda en l'identificació dels organismes bentònics. Encara que desafortunadament existeixen actualment més de mil fotos sense identificar. Aquesta situació també es dóna en els amfípodes, dels quals es troben més de 100 espècies sense nom. Es necessita molt de temps per descriure un petit crustaci. Les espècies que tenen més centímetres són més fàcils de reconèixer i la majoria ja estan descrites. Petites espècies (1-3 mm) s'escapen freqüentment a través de les xarxes de pesca o desapareixen en mig de les captures. Per tal de reconèixer els caràcters morfològics s'han de conservar els amfípodes i posteriorment observar-los sota un binocular. Hom pot imaginar-se com de petit pot arribar a ser l'aparell bucal d'un crustaci d'una grandària d'1 mm!!! En total es necessiten més o menys 30 caràcters morfològics per a la descripció d'una espècie. Tot necessita molt de temps. Però, molt més ràpid s'ha de ser per fotografiar els organismes bentònics que arriben a coberta on moriran aviat i perdran el seu color natural. Els amfípodes també perden freqüentment les seves potes i la postura natural del cos.

Existeixen moltes dificultats en l'estància en l'Antàrtida. Però, malgrat els meus quasi 70 anys, em fascina el treball a tota novetat.

Una cordial salutació dels investigadors.

Dades
Coordenades:

69º 11 S
8º 6,7 E

Temperatura de l'aire: -3,3º C

Velocitat del vent: 3,3 m/s

Velocitat del vaixell: 0 nusos

Imatges

El Dr. Martín Rauschert en el seu laboratori del Polarstern

El Dr. Martín Rauschert sortint de l'aigua

Una imatge dels fons marins

Fotografia d'un amfípode

Una fotografia del conegut fotògraf submarí Norbert Wu

Aquí teniu el missatge original en Alemany que ha escrit el Dr. Martín Rauscher per a tots vosaltres.  

Data última actualització: 22 de desembre de 2003