Els dies comencen
a passar molt ràpid. El treball diari ens absorbeix i tenim
la sensació que ja ens hem acostumat a la vida en el vaixell.
Una vida plena de curiositats per les persones que no han estat
mai en una expedició com la que vivim. Però no és
res espectacular. La rutina i la vida quotidiana ens envaeix i ens
hi hem acostumat. Hi ha moltes formes d'explicar la sensació
que sentim ara i com explicar-vos la vida al vaixell. Avui us l'explica
en Sergi i un altre dia serà un altre dels nostres companys
amb el títol "Austasen 70 º 51' 40 " A, 10º
33' 60 " W". En Sergi ja és tot un veterà
i el pròxim relat serà d'una persona que participa
per primera vegada en una campanya antàrtica i de la complexitat
de les campanyes internacionals. En Sergi ha escrit una novel·la
que està basada en una campanya anterior. És un text
apassionant que us recomanem. La podeu trobar en aquest mateix web.
Un altre text que ens agradaria recomanar-vos és el llibre
d'un dels nostres companys; en Joandomènec Ros, que va escriure
el seu llibre durant la campanya del 1998 i el va publicar amb el
títol "Objectiu: L'Antàrtida", editat per
l'Editorial Empúries el 1999. Ambdós texts reflecteixen
molt bé el que es viu en una campanya com la nostra, tot
i que la novel·la d'en Sergi és ben diferent, ja que
conté un elevat grau d'imaginació.
Despertar-se al matí no és gens fàcil. Però
quan no hi ha diferència entre el dilluns i el diumenge,
aquesta feina es fa encara més difícil. I és
que en un vaixell científic com és el Polarstern,
degut a l'intens treball i el mostreig continuat, els dies festius
com a tals no existeixen, i arriba un moment que perds la noció
del temps, fent preguntes com: "escolta! avui és dissabte,
oi?". La resposta compassiva transmesa pels ulls del teu company
pot aclarir que aquell dia no és dissabte, sinó dilluns
o dimarts. Et dutxes, et vesteixes i estàs a punt a les 7:30,
doncs a les 8:30 tanquen el menjador, sigui el dia de la setmana
que sigui. Quan seus a la taula, t'adones que tenen el poder del
teu estómac per ingerir la quantitat desorbitada d'aliment
que t'ofereixen: ous ferrats o remenats, un assortit de formatges
abundants, cereals, i altres menjars que estan preparats amb molta
cura per tal d'enfrontar el dia amb molta energia. I és que
el que et pugui esperar fora pot ser que no sigui cap broma: potser
has d'estar molt temps a fora treballant a la coberta a unes temperatures
de sota zero.
Tots els grups es dispersen des de l'acollidor menjador als seus
laboratoris per preparar-se: la recollida de mostres o posar aparells
submarins són a l'ordre del dia. En el cas dels homes i les
dones que recullen organismes pescats en el fons del mar, la protecció
contra el fred i la humitat és una necessitat important.
Tots els vestits de "pingüins" de colors (vermell,
taronja, negre o lila) esperem que sortir de l'aigua un aparell,
l'AGT (Agassiz Trawl) que és com un immens trineu de ferro
que porta una xarxa d'arrossegament per recol·lectar organismes
del fons del mar. Estem una mica inquiets i emocionats. Que sortirà?
Hi haurà suficient material per a mi? El problema amb qualsevol
mostreig a l'atzar és que els diferents especialistes somnien
amb obtenir els seus animals com més intactes millor i amb
una quantitat suficient per poder-los observar, tractar-los, classificar-los
i gairebé mimar-los. La veritat és que la recollida
de material a l'Antàrtida té de tot menys rutina.
Per això molts cops els nervis a la coberta poden convertir-se
en nerviosisme per collir i preservar el material com més
aviat millor. La classificació del material en els diferent
laboratoris dels especialistes (en crustacis, peixos, esponges...)
es una feina difícil. Separar, marcar, fotografiar, congelar
o fixar ha d'ésser una cosa molt ràpida, no pots deixar
el teu material a la deriva. I això pot provocar petites
catàstrofes al principi: pots que cauen, formalina que cau,
rotuladors que no acaben de funcionar, tisores que es perden,...
però la sinergia del grup arriba aviat, com de forma inesperada,
i cada nucli de científics sembla coordinar-se en un ball
sincronitzat que fa tornar eficient al màxim l'esforç
de tots.
Mentre, els geòlegs i físics substitueixen els biòlegs
a coberta. És l'hora de col·locar la trampa de sediment
amb una infinitat d'aparells que ens permetrà saber alguna
cosa més del que passa a l'aigua, de com les partícules
en suspensió afecten segons la seva velocitat, concentració
i qualitat als animals que viuen a grans profunditats. És
una feina molt dura, on l'esmorzar desapareix en poques hores. Per
això passem a menjar a les 11:30h. Una mica aviat, però
alguns ho agraïm quan la feina és tan forta. Una manera
de saber a quin dia exacte ens trobem de la setmana, és referenciar
la " salsitxa flotant": només els dissabtes se
serveix aquest plat tradicional alemany que desconcerta als forasters.
L'horari de menjar també és estricte, de 11:30 a 12:30.
Després del dinar, el cafè ens prepara per la segona
tanda de feina. De fet, els mostrejos no s'aturen per menjar, i
tots hem d'estar alerta i no perdre feina per culpa de l'exercici
de les mandíbules, tot i que pots menjar a deshores en el
menjador dels mariners, on una senyora nevera espera pacientment
que els ressaguers s'atipin. Si no hi ha feina a la coberta, es
pot passar a executar la feina de laboratori: mirar a les lupes
els continguts dels organismes que has capturat per saber què
mengen i en quina quantitat, observar les seves gònades per
determinar el seu estat reproductor o utilitzar aparells que permetin
conèixer la concentració de substàncies com
proteïnes, carbohidrats o lípids en els seus teixits.
El temps en el vaixell és or, or pur que en cap cas s'ha
de menysprear. Però això sí, molts cops veure
un iceberg, un grup de pingüins o una foca lleopard fa que
la feina s'hagi d'esperar. Llavors tots, equipats amb cameres de
fotos, vídeo, digitals, analògiques o el que sigui,
sortim a fora per poder gaudir de l'esdeveniment. Bocabadats per
l'espectacle inimaginable, un cop més recordem el privilegi
de ser aquí, fet que provoca una altra vegada tornar els
nostres pensaments a l'obtenció dels resultats. Alguns han
tingut temps de prendre el cafè a la sala annexa del menjador
o de llegir una mica a la petita però acollidora biblioteca
que hi ha a la part superior del vaixell, plena de novel·les,
llibres científics i alguns regals d'equips científics
invitats que han deixat les seves edicions amb idiomes com l'espanyol,
xinès o indi. Però la tarda en el pol és llarga
a la primavera-estiu, i després de les vuit o les nou de
la nit, l'activitat no baixa. Mentre alguns es dediquen a estudiar
l'estratègia pel dia següent, els més inquiets
físicament baixen a la piscina a desfogar la musculatura
jugant a water-basket. Les afogadetes per part d'algun company entren
dins les regles del joc, un joc que serveix per desconnectar de
la feina diària. Però alguns prefereixen la contemplació
del paisatge a través del gran vidre del pont de comandament
del vaixell, un indret sens dubte singular on el pur plaer de descansar
els ulls sobre el paisatge gelat fa que et sentis bé. La
llum, un altre cop enganyosa, t'invita a quedar-te, doncs el sol
vol acabar de fer feina i es queda suspès sobre la banquisa
fins ben tard. Un dia més de feina, i un dia menys per tornar
a casa.
Una cordial salutació dels investigadors.
Dades
Coordenades:
70º 47' S
11º 24' O
Temperatura de l'aigua: -1,3ºC
Temperatura de l'aire: -3,9º C
Velocitat del vent: 4,8 m/s
Velocitat del vaixell: 0.5 nusos
Imatges
Portada del llibre d'en Joandomènec
Ros "Objectiu: L'Antàrtida" del Polarstern
