Després d'unes setmanes de campanya anem descobrint la riquesa tan ambiental com humana que ens ofereix l'Antàrtida i les persones que la visiten regularment. A les tripulacions dels vaixells, i molt especialment al Polarsten, hem conegut una persona realment singular. Es tracta d'en Martin Fröb, enginyer electrònic i al mateix temps un excel·lent especialista en ocells. Ell ens escriu sobre la seva historia i la seva gran afició a observar aquests meravellosos animals. Un descobreix amb persones com ell, l'importància del treball dels "no professionals" en la documentació i coneixement de la naturalesa. Nosaltres hem estat sempre molt respectuosos amb les persones que estudien la naturalesa sense ser la seva professió, però que molts cops ens poden ensenyar a tots, inclosos als que fem d'aquest estudi la nostra professió. Hem volgut que abans que us expliquin la seva feina i els seus coneixements autèntics experts en ciència, sigui un altre tipus d'expert el que us expliqui la seva historia. Esperem que sigui del vostre interès i pels que sabeu l'alemany us n'enviem també el text original.
"Després de 10 anys a l'escola a l'anomenada anteriorment RDA (República Democràtica Alemanya), vaig acabar el 1974 -amb la selectivitat alemanya feta- un aprenentatge de 3 anys com a electrònic al VEB Carl Zeiss Jena. Com que tenia moltes ganes de conèixer el món, vaig estudiar electrònica de vaixells a l'Escola d'Enginyers Navals de Warnemünde/Wustrow. D'aquesta manera, vaig iniciar els meus viatges com a nou llicenciat amb enginyeria a bord de diversos vaixells mercants. El nom de la meva professió va canviar amb el temps "d'oficial per a tasques electrònica" a "electrònic de vaixell", un canvi que va ser paral·lel als canvis notables en les activitat que havia de realitzar. Vaig trepitjar més de 150 ports del món, a bord de vaixells de càrregues convencionals, la gran majoria dels quals viatjaven pels tròpics, i més tard vaig anar a parar a un vaixell trencagels d'investigació que treballa a les regions polars del planeta. Com a electrònic, m'encarrego - dins el vaixell oceanogràfic Polarsten- dels aparells del Pont, comunicacions i previsió meteorològica a bord. La tècnica del vaixell és renovada constantment, la qual cosa m'obliga a un reciclatge en la matèria i a aprenentatge de les noves tècniques.
Ja en el primer viatge a bord del Polarsten, a ANTX72, el 1992,
em van fascinar els ocells dels oceans del sud, que són molt
més fàcils de veure que els que viuen en mars tropicals.
Des de Punta Arenas, a la part sud de l'estret de Magallanes, vam
viatjar cap a Atka bay, a l'Antàrtida, on s'acabava de construir
la base alemanya de Neumayer. A Drescher Inlet, com també
s'ha fet en aquest viatge, vam deixar a un grup de científics
que tenien que desenvolupar el seu treball de camp estudiant pingüins
i foques. Amb ells vaig parlar sobre el tema dels animals de sang
calenta, perquè tampoc es poden estudiar aquests animals
sense fer un gran esforç.
Durant el trajecte de tornada a ciutat del Cap, l'ornitòleg
Achim Ulbricht em va donar la primera guia per identificar els albatros
i els petrells de tempesta, les gavines. Quan s'observa un albatros
viatger, amb els seus 3,5 metres d'envergadura, volar sobre el mar
silenciosament i sense moure les ales, en mig de vents de força
7, un pot assegurar que mai se li esborrarà aquesta màgica
imatge del seu cap. A la biblioteca que hi ha a bord vaig trobar
suficients llibres sobre el tema, i així vaig poder anar
ampliant poc a poc de forma autodidacta els meus coneixements. La
feina en el pont, la coberta sobre el pont de comandament o el pal
han ajudat sens dubte a alimentar el meu interès per tot
allò que vola. En el pont sempre hi han prismàtics
a mà, perquè un es pugui informar encara més
sobre allò que veu.
Un dels membres de l'expedició cap al sud va ser Jan van
Franeker, un ornitòleg holandès. Els seus mètodes
de treball ens van sorprendre a tots, doncs passava moltes hores
-fes el temps que fes- a la seva cabana a la coberta de sobre el
pont de comandament, i així aconseguir una bona quantificació
dels ocells marins. Quan tornava a dins el vaixell li fèiem
sempre moltes preguntes. Gràcies a la seva paciència
i al seu coneixement, i a la seva col·laboració en
altres campanyes, hi ha ara a bord algunes persones capaces d'observar
alguna cosa més que les gavines. El següent esdeveniment
important va ser la idea del professor Wolf Arntz, a la campanya
ANT XIX/5, de posar totes les observacions que jo feia durant el
viatge per escrit, indicant el lloc i l'hora del dia que s'havien
fet. Dels avistaments que vaig fer, es va fer un petit informe.
Alguns dels biòlegs a bord em van ajudar a la determinació
dels ocells i altres a posar els resultats de les observacions,
d'aquesta manera al final del viatge, els resultats van ser bastants
correctes sobre la distribució dels ocells marins i es van
recollir i mencionar a l'informe final de la campanya.
Per una bona comprensió dels resultats que s'obtenen, he
de fer algunes constatacions sobre l'art de l'observació.
No puc dedicar-me sempre a l'observació dels ocells, per
això només puc captar una determinada part del que
es veu. Algunes espècies són difícils de diferenciar
en el mar, com per exemple els prions i els coloms de tempesta,
amb 6 espècies diferents, i també el petrell capbussador,
amb 4 espècies, que només es poden diferenciar a partir
de mesures i comparacions del bec. Els ocells més joves són
també els més semblants entre una espècie i
l'altra. El fet de trobar ocells morts -tot i que poques vegades-
a la coberta, ajuda a desfer algunes d'aquestes incògnites.
Els mapes de distribució també són tan sols
una orientació, i cap garantia, perquè canvien constantment.
Altres coses que afecten les observacions són fenòmens
que impedeixen una correcta visió, com la boira o les onades.
Quan el mar està enfadat, per exemple, els pingüins
-que passen la major part del temps a l'aigua- són difícils
de reconèixer, i encara més de determinar. D'aquesta
manera, us podeu imaginar que el que recullo és una llista
del que amb la millor voluntat intento determinar. Per les observacions
diàries s'anota també la posició al migdia
del vaixell. Això fa, finalment, una mitjana poc precisa:
s'anota quina espècie, a quina hora del dia i des de quin
indret del vaixell s'ha observat. Es necessiten moltes d'aquestes
observacions per poder fer un bon mapa de distribució, cicles
de vida i migracions. No em sembla tan important donar cada vegada
resultats perfectes, sinó que el que considero més
important és identificar el més correcte possible
els ocells que veig. A partir d'aquestes observacions, a un li passen
moltes idees pel cap que poden ser utilitzades per a la correcta
interpretació del nostre medi ambient. Això es pot
veure, per exemple, a través de la distribució dels
animals especialistes en termes d'alimentació, que tan sols
es troben aliment en zones molt determinades. Un personatge important
aquí és el petrell de les neus (Pagodoroma nivea),
que normalment cria a l'alta Antàrtida, i viu i fa el seu
niu en el gel, i tan sols es troba en indrets com l'illa de Bouvet
quan les temperatures a l'illa i als seus voltants són molt
baixes. Les més amplia expansió del petrell gegant
(Macronectes giganteus) es pot atribuir a que aquest ocell pot menjar
qualsevol cosa, des de peixos i calamars, a restes de mamífers,
ous i pollets d'altres ocells. A arrel d'aquestes observacions hi
ha coses molt fàcils de relacionar i que el home pot utilitzar
a la vida quotidiana. Per exemple, si es veu un petrell antàrtic
a la ruta cap al sud, significa que hi haurà gel al camí.
Si s'observen grups de petrells gegants, significa que hi ha altres
tipus d'animals en alguna zona propera. Grans grups de prions Pachyptila
ajudaven als caçadors de balenes del segle passat a detectar
les balenes amb gep i per això els anglesos els anomenen
també "whalebirds". Les balenes mengen krill, i
ho porten a la superfície, on els ocells aprofiten l'ocasió
per alimentar-se. Aquesta bandada d'ocells són més fàcils de veure
des de lluny que les balenes en si. Si es veuen fulmar, en el marge
del gel, significa que el camí cap al nord estarà lliure del gel,
doncs aquests ocells volen cap allà on hi hagi aigües obertes. Moltes
d'aquestes observacions les deixo pels experts del tema.
Jan van Franeker va escriure que els ocells i el seu desenvolupament
són un reflex del medi ambient i els seus canvis. És molt bonic
poder explicar a altres persones la bellesa del món dels ocells
i explicar com són; potser això també ajudi a millorar el coneixement
del medi ambient. Per això us envio aquestes boniques fotografies,
com a record".
Una cordial salutació dels investigadors.
Dades
Coordenades:
70º 22' S
9º 19' O
Temperatura de l'aigua: -1,5 ºC
Temperatura de l'aire: -1,8 ºC
Velocitat del vent: 1,1 m/s
Velocitat del vaixell: 2.5 nusos
Video