Generalitat de Catalunya: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació  @      
  Recerca: Expedicions científiques: L'Antàrtida
[diari antàrtida 2000]    
[diari antàrtida 2002]   

      Missatge 17. El Mar de Ross

Durant l'hivern de 1995-1996, el nostre equip va participar a la primera campanya antàrtica dins el programa internacional EASIZ (Ecology of the Antartic Sea Ice Zone) a bord del vaixell oceanogràfic alemany Polarstern. Des de llavors hem participat en cinc campanyes i hem realitzat estudis tant en el Mar de Weddell com a la zona de la Península Antàrtica. Amb aquesta campanya es tanca un període de 10 anys d'estudis que s'acabarà el mes de setembre d'aquest any en una illa del mar Adriàtic amb la clausura del programa. Per tots nosaltres ha estat una aventura científica i personal inoblidable que ha aportat excel·lents resultats professionals i una gran quantitat d'experiències personals que, tot i que no sempre són bones, donen un balanç final realment positiu. L'Antàrtida és un continent que presenta, al mateix temps, grans semblances amb les diferents zones degut al corrent circumpolar que l'envolta i que l'aïlla parcialment dels oceans que la circumden, i també grans diferencies. Amb aquest missatge us volem parlar d'un dels dos grans mars interiors antàrtics, el Mar de Ross. Nosaltres ara som a l'altre, el Mar de Weddell. Per parlar d'aquest mar, tenim l'ajuda d'un dels grans investigadors antàrtics, el Dr. Paul Dayton de la Institución d'oceanografia Scripps, a California, EUA. En Paul Dayton va ser el director del Programa antàrtic del seu país i és, a més a més, és un dels ecòlegs marins de més prestigi internacional, un gran coneixedor dels ecosistemes antàrtics.

A continuació us escrivim una part de l'escrit que ens va enviar per vosaltres i que ha escrit conjuntament amb el Dr. Simon Thrush. L'escrit complert és en anglès i la podeu trobar com a annex en aquest missatge. La traducció completa del text sortirà publicada a la revista Omnis Cellula, en un volum dedicat a l'Antàrtida que sortirà la propera tardor. Com podeu veure, en molts missatges comptem amb la col·laboració d'especialistes en l'estudi de l'Antàrtida i molts d'ells són de diversos països. Ens considerem molt afortunats de comptar amb la seva col·laboració i oferir-vos-la directament a vosaltres. Per a tots els que hi esteu interessats, no deixeu de consultar el web de la revista Omnis Cellula (http://www.omniscellula.net), on hi trobareu el contingut dels números anteriors, i la introducció dels pròxims, entre ells el dedicat a l'Antàrtida, on podreu trobar traduccions senceres dels textos. El text d'en Paul Dayton que segueix es refereix especialment als fons intactes, sense l'impacte de l'activitat humana, que tenen un valor incalculable des del punt de vista ecològic, com són les comunitats bentòniques del Mar de Ross. Esperem que sigui del vostre interès.

"Una submarinista, per primera vegada a McMurdo Sound, passa per un petit forat en el gel marí, es para per acostumar els ulls a la poca llum i és immediatament sorpresa per l'evident claredat de l'aigua. Durant la major part de l'any, la visibilitat sota l'aigua pot passar dels 200 metres, i fa que canviï la perspectiva de distancia pels submarinistes amb experiència en condicions de més turbidesa. Per tant, quan mires cap a baix el fons sembla molt més a prop.

En els voltants de l'Illa de Ross, el fons serà de roques volcàniques i grava i la vida a sobre estarà clarament determinada per la profunditat. La primera zona serà quasi deserta excepte per la presencia d'estrelles de mar i nemertins gegants i ocasionalment camps d'hidrozous solitaris de color lila. Baixant més avall, trobarà un augment del nombre d'anemones, estrelles, eriçons, alcionaris, ascidies solitàries i colonials i esponges disperses. Normalment al voltant dels 30 m de profunditat, el fons està cobert d'esponges de moltes formes i colors diferents, algunes d'elles impressionantment grans. Si es baixa fins els 50m, trobarà sovint una comunitat dominada per esponges que canvia a una altra dominada per grans agregats de briozous, uns animals colonials semblants als coralls. Per sobre hi ha una capa de gel sòlid que sembla com un cel en una tarda de tempesta, amb taques de llum i foscor marcades per la cobertura de neu en el gel, el creixement d'algues de gel, i el gel fragmentat acumulant-se sota el gel marí. Quan està segura de veure el forat de sortida, es relaxarà i observarà els seus voltants i veurà un peix descansant sobre les seves aletes i mirant-la i, si hi ha sort, veurà una foca per dalt inspeccionant cap avall amb grans ulls de curiositat.

Mentre la majoria de grups d'animals que ella admira es troben a les zones temperades, quan pugi considerarà les diferencies que arriben immediatament a la seva ment: l'absència d'algues, el fet que el peix estigui prop del fons i nedi de cop d'un costat a l'altre, la zonació d'un substrat quasi pelat a una àrea coberta d'anemones, a una d'esponges i després a una de briozous. Ella i la foca de Weddell es miraran mentre estan baixant, i quan es pari sota el gel admirarà per primera vegada l'estructura del món sota el gel marí, un món dominat per grups de grans vidres de gel o platelets, tot sovint coberts de diatomees marrons i petits crustacis amb petits peixos platejats nedant a través dels vidres. I abans que ella pugi finalment pel forat, mirarà al seu voltant i veurà petites papallones de mar (lliris de mar) de color lila volant, petites hidromeduses transparents, i a la llunyania veurà una gran medusa de colors flotant i movent els seus tentacles. Ella mirarà cap avall a través de l'aigua neta i admirarà el fons blau cobert per aquests animals tan interessants. Aquesta submarinista està atrapada i cap immersió serà un altre cop el mateix; per la resta de la seva vida, ell voldrà aprendre més sobre aquest ambient i somniarà per tornar-hi.

L'ecosistema costaner marí en el Mar de Ross està actualment sotmès a un impacte humà directe molt petit. Això és afortunat perquè els diversos sistemes ecològics semblen ser molt vulnerables a les pertorbacions humanes amb uns temps de recuperació de la majoria de poblacions mesurades amb dècades i probablement fins i tot segles. Dos tractats molt prudents, el Tractat Antàrtic (firmat els anys 1950) i el Tractat de l'Oceà del Sud (firmat els anys 1970), han fet molt per protegir aquesta regió. Aquests tractats han destacat la importància de protegir l'ambient, han promogut la cooperació internacional, i els dos es van dissenyar amb la premissa d'una gestió amb precaució. La comunitat internacional d'investigació que treballa a l'Antàrtida representa el més gran exemple mundial de cooperació i col·laboració internacional i d'intercanvi lliure d'idees i informació.

Tot i el fred i diferents pertorbacions imposades pel gel, les comunitats costaneres del fons del Mar de Ross són diverses, i en alguns llocs molt abundants. De fet, de moltes formes el gel ens ha ajudat a comprendre aquests ecosistemes complexos, que creen un evident gradient de profunditat que produeix una força simple d'organització contra la qual els processos biològics actuen per crear patrons a la distribució i abundància. Hi ha molt més que encara necessitem saber sobre aquests ecosistemes i l'Antàrtida ofereix la oportunitat d'integrar el nostre coneixement a través de ciències i escales d'espai i temps que no són factibles en molt indrets. El fred i l'absència humana han fet que molts aspectes històrics s'hagin mantingut intactes oferint la possibilitat de tornar cap enrere en el temps. Testimonis de gel dels glacials i de les plataformes de gel i testimonis de sediment del fons marí han revelat una historia complexa de canvi climàtic en aquestes regions. Aprendre sobre la naturalesa és sempre una aventura, no més que l'Antàrtida, però el coneixement adquirit té el potencial d'oferir més que una millor comprensió d'aquestes comunitats costaneres. Aquest coneixement és fonamental a mesura que creixen les pressions en el continent i a l'oceà del sud, i també ofereix una visió de la naturalesa des d'un ambient quasi intacte."

Una cordial salutació dels investigadors.

Dades

Coordenades:

72º 23' S
19º 12' O
Temperatura de l'aigua: -1,8ºC

Temperatura de l'aire: -5,8ºC

Velocitat del vent: 2,2 m/s

Velocitat del vaixell
: 6,3 nusos


Imatges

Paul Dayton Paul Dayton Grans esponges dels fons del Mar de Ross Grans esponges dels fons del Mar de Ross
Comunitat bentònica Comunitat bentònica Submarinista en el Mar de Ross Submarinista en el Mar de Ross

Aquí teniu el text original en anglès d'en Paul Dayton i Simon Thrush per a tots vosaltres.  



Data última actualització: 16 de gener de 2004