Generalitat de Catalunya: Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació  @      
  Recerca: Expedicions científiques: L'Antàrtida
[diari antàrtida 2000]    
[diari antàrtida 2002]   

      Missatge 18. Estudiem el "bloom"

En plena activitat de la campanya tots els grups d'investigació s'afanyen a desenvolupar els projectes i experiments que havien plantejat anteriorment i que van ser els que van impulsar a participar-hi. Tots portem suficient material i equips per poder realitzar els nostres experiments tot i que és una pauta general en aquestes campanyes endur-se més material per si algun experiment falla. Una altra raó important per la que sobrecarreguem el nostre equipatge és la possibilitat que sortint esdeveniments inesperats o la possibilitat d'una col·laboració amb altres equips que participen a la mateixa campanya. Una situació d'aquest tipus ha sorgit en aquesta campanya i, per sort, estàvem preparats per poder-ho fer. Degut a que hi havia més gel del previst, el calendari de treball d'altres grups s'ha vist alterat fins que les plaques no es desplacin o es redueixin i deixin maniobrar al vaixell més fàcilment. Sense saber-ho, inicialment i aprofitant l'espera, vam començar el seguiment del que s'anomena un "bloom", ja que vam decidir repetir el mateix mostreig a la mateixa estació cada dia a la nit. Després d'uns tres dies vam observar que passava alguna cosa a les mostres que recol·lectàvem, cada dia la concentració de partícules i organismes en els primers 50 metres de la columna d'aigua s'incrementava ràpidament. Aquest augment tan ràpid d'organismes degut al creixement és una de les característiques que defineixen el que anomenem bloom o explosió de vida. D'aquesta manera un "bloom" és l'instant en què els organismes que habiten en una àrea determinada creixen i es multipliquen ràpidament degut a que sobtadament tenen a la seva disposició molt aliment i les condicions ambientals òptimes per desenvolupar-se. D'aquí pocs dies l'explosió de vida és evident, detectant-se la presencia d'una aroma a "algues o prats d'herbes" a l'aigua que recullen les ampolles del CTD. Per casualitat estem davant la possibilitat de seguir l'evolució en el temps del que passa a la columna d'aigua des del gel de la superfície fins al fons. Ens hem posat d'acord dos equips de bor: el d'uns companys alemanys que estudien el zooplancton i el nostre per poder avaluar totes les variables (característiques) possibles i obtenir una bona descripció del fenòmen que comencem a viure.

Els "blooms" a l'Oceà Antàrtic són ben coneguts. El més important succeeix just a l'inici de la primavera, quan l'ecosistema desperta després del llarg hivern. Al cap de poc temps es produeix un increment molt elevat de la il·luminació i la radiació que incideix sobre el gel i la superfície del mar afavoreix tant el desgel com l'increment de la temperatura. L'increment tèrmic és poc en un oceà on l'aigua de mar sempre està, a la superfície, al voltant dels zero graus, però suficient junt amb la il·luminació i els nutrients (adobs) atrapats en el gel, com per donar lloc a un increment exponencial dels productors primaris (microalgues). Quan es desfà el gel, les algues es desprenen i van caient cap a la columna d'aigua. Al mateix temps també s'alliberen els nutrients i, amb una major superfície per colonitzar, les microalgues arriben a una taxa de creixement espectacular fins al punt que es considera el "bloom" o explosió de la producció primària de la primavera austral una de les més elevades del planeta. A les microalgues les segueixen els herbívors, inicialment copèpodes. Quasi immediatament es desperten les poblacions de krill antàrtic, la densitat d'individus es considerada com una de les més elevades del planeta. El krill és també herbívor i consumeix el 50% de tota la producció primària del "bloom" de primavera. Una femella de krill produeix de 8.000 a 11.000 ous durant les sis setmanes que dura el seu període reproductor. La conjunció d'una elevada taxa d'alimentació amb una reproducció permet explicar que el krill arribi avui en dia a les 1.500 milions de tones i que sigui l'aliment principal de moltes espècies antàrtiques, com ara pingüins i foques, i també de les balenes.

Quan es parla de "bloom" es podria dir que també es parla del despertar d'una cadena tròfica que, en el cas de l'Antàrtida, té d'excepcional la rapidesa i eficàcia per l'elevada biomassa (abundància i pes) d'organismes que arriba a generar. Els primers consumidors que es desperten són els copèpodes que, en alguns casos, pugen de les profunditats cap a la superfície després de passar un llarg hivern austral a la foscor i vivint de les reserves acumulades durant l'estiu anterior. Trobarem les reserves en forma de gotes de lípids que agafen directament de la dieta, o sigui de les microalgues. L'oportunitat de seguir l'evolució d'un "bloom" des del seu inici a l'Antàrtida és un fet excepcional que s'ha de saber aprofitar per aprendre més, tant del funcionament d'aquest meravellós ecosistema com del fet de buscar aspectes poc coneguts o que no s'hagin pogut estudiar anteriorment.

Quan vam iniciar l'estudi del "bloom" recollint mostres tant de l'aigua amb la rossete del CTD (veure missatge 17 del web del 2000) observem que quasi no hi havia fitoplancton (microalgues) i zooplancton (copèpodes) a l'aigua superficial dels primers mostrejos. Només uns quants copèpodes agafats a les aigües profundes prop del fons van manifestar unes baixes taxes metabòliques (una escassa respiració) i quasi no tenien reserves en el seu cos. Només en dos dies, la situació va canviar dràsticament. L'elevada concentració de cadenes de microalgues (sobre tot diatomees) va ser un excel·lent aliment pels copèpodes afamats de tot l'hivern anterior. Els copèpodes es van tornar molt més actius i els mascles es van concentrar indicant l'inici d'un període d'activa reproducció. En el laboratori vam poder comprovar com les femelles produïen després de 4 o 5 dies, uns 150 ous per femelles i per dia. Si bé, una de les espècies dominants de fitoplancton va ser Phaeocystis, moltes espècies de copèpodes les van rebutjar i es van concentrar a més profunditat per evitar-les. Aquestes algues tenen unes llargues espines en els seus extrems i són difícils d'assimilar pels copèpodes. En aquest moment quasi tots els copèpodes es podien observar amb aliment als seus estómacs. Immediatament després d'alimentar-se, els copèpodes generen les plaquetes fecals envoltades d'una membrana peritròfica que evita que aquests paquets es dissolguin o es trenquin fàcilment. Aquest paquets pesen prou com per caure ràpidament a la columna d'aigua i arribar al fons marí. Aquests paquets representen una font molt important d'aliment pels organismes bentònics. Al mateix temps que hem vist créixer i reproduir-se els copèpodes a l'inici del "bloom" també hem observat la presència cada vegada més gran d'estadis larvaris que indiquen que els ous produïts per les femelles ja han eclosionat i comença a créixer una nova població que compartirà la gran quantitat d'aliment disponible amb els seus progenitors.

El seguiment del "bloom" s'ha fet amb diferents estratègies de mostreig. Junt amb els zooplanctòlegs hem seguit una estació fixa durant 15 dies. Per un altre costat, s'han fet dos transectes de 5 estacions cada un, on s'ha buscat una completa descripció de les característiques oceanogràfiques i biològiques de la columna d'aigua abans i uns dies després de l'inici del "bloom". Quan comparem el primer transecte, fet entre el 6 i 7 de desembre, amb el fet entre el dia 19 i 20 del mateix mes hem observat un increment molt marcat de l'estratificació de la columna d'aigua. Entenem per estratificació el fet que la massa d'aigua superficial es diferencia de l'inferior degut a l'increment de la temperatura per la insolació i per un descens de la salinitat com a conseqüència de les aportacions d'aigua dolça del gel. Amb tan sols 12 dies es va generar una zona de discontinuïtat coneguda com termoclina als 25 metres de profunditat. L'increment de la biomassa de fitoplancton avaluada mitjançant la senyal que dóna un sensor de fluorescència (mesura la quantitat de pigment de les algues i el seu valor està relacionat directament amb la seva abundància) es va multiplicar per 6.6 vegades. Les concentracions de partícules es van triplicar com a mínim, així com la matèria orgànica associada a elles. I l'aliment disponible va augmentar la concentració de lípids a l'aigua de fons, que l'aprofiten les esponges o coralls, que pot considerar-se com indicador de l'exportació de material orgànic des de la superfície i que genera més disponibilitat d'aliment per a aquests animals que viuen al fons.

Hi ha una part important de les mostres recollides que estem estudiant a bord i d'altres que haurem d'analitzar en els nostres laboratoris de destí. Però amb els resultats que tenim podem dir que l'explosió de vida durant el "bloom" ha estat excepcional. Un fet molt destacat ha estat observar que una part important de les cadenes de fitoplancton que s'alliberen del gel continuen creixent a la columna i cauen a la columna sense ser consumides pel zooplancton herbívor. El procés de producció és tan ràpid que no dóna lloc a que el zooplancton les consumeixi i es dipositin en el fons marí. Una altra part de l'estudi és el mostreig del sediment marí. Per això s'han deixat 4 trampes de sedimentació i s'ha obtingut sediment per conèixer la composició orgànica (veure el missatge 33 del web del 2000). Amb els dos mètodes podrem saber quan aliment ha caigut al fons durant el "bloom", i en quines condicions nutritives es troba, per avaluar què representa realment com a font d'aliment pel bentos.

El seguiment del "bloom" ha representat una oportunitat única que intentem aprofitar al màxim. I per fi hem pogut fer un estudi integrat de l'evolució de la formació i transferència de material orgànic en l'ecosistema antàrtic des del gel fins al fons, en tota la columna d'aigua. L'objectiu que persegueix aquest experiment multidisciplinar és avaluar el transport d'aliment des del gel i la columna d'aigua, quan és consumit pel zooplancton i quan és tornat pel mateix, quan cau al fons i quan és aprofitat pel bentos, i finalment el temps que triga a caure i a ser incorporat pels organismes bentònics. Però d'aquest tema us en parlarem un altre dia.

Una cordial salutació dels investigadors.

Dades

Coordenades:

72º 52' S
30º 42' O
Temperatura de l'aigua: -1,3ºC

Temperatura de l'aire: 0,3ºC

Velocitat del vent: 6,8 m/s

Velocitat del vaixell
: 0,3 nusos


Imatges

Desenvolupament d'un "bloom" Desenvolupament d'un "bloom" Copèpodes Copèpodes
Alga del gènere Phaeocystis Alga del gènere Phaeocystis 4.	Xarxa de zooplancton Xarxa de zooplancton



Data última actualització: 19 de gener de 2004