Durant una expedició científica com la que estem portant a terme es poden programar i fer una gran quantitat d'activitats que són tant per arribar als objectius del nostre projecte científic com per a avançar en altres camps. El fet de poder treballar a bord del vaixell oceanogràfic Polarstern és un autèntic luxe ja que és un dels vaixells mes bé equipats per a la investigació oceanogràfica i polar. L'equipament del vaixell depèn d'una de les grans institucions mundials per a l'estudi polar, l'Alfred Wegener Institut de Bremerhaven, Alemanya. Gràcies a la cooperació del nostre institut i del nostre grup amb els equips alemanys hem gaudit d'un suport tecnològic immillorable i que ha permès sempre poder fer un treball experimental que d'altra manera no hagués estat possible. Però en aquesta ocasió, la nostra contribució científica s'ha vist completada amb una interessant i important contribució tecnològica que us expliquem a continuació.

Avui dia un dels més grans reptes als quals s'enfronta el coneixement humà és aprofundir en la comprensió i gestió adequades dels ecosistemes per a un desenvolupament sostenible, el correcte funcionament del qual permet la vida en el planeta. Per a aquest fi, els científics i enginyers han d'adaptar ràpidament les noves tecnologies amb el propòsit últim de donar respostes fiables als problemes derivats d'una incorrecta gestió dels ecosistemes. El problema es torna més greu quan parlem del mar. Els ecosistemes marins són, amb diferència, els grans desconeguts en molts aspectes. És obvi que no és el mateix l'estudi de la naturalesa i del seu funcionament a terra i en el mar. El mitjà aquàtic no és el nostre mitjà, i abordar estudis sota l'aigua sempre és molt més problemàtic que abordar estudis a terra. Tot i això, les noves tecnologies a poc a poc s'han anat obrint camí per poder arribar allí on abans no es podia, experimentar allí on era impossible, observar allí on abans no era ni tan només imaginable poder fer una anàlisi seriosa a causa dels problemes d'introduir-se en un mitjà del qual encara no tenim el domini. A més, les noves tecnologies tendeixen a ser més selectives i molt menys agressives. Poc a poc s'ha anat substituint la draga i l'arrossegament en el fons del mar -per determinar quants individus i de quines talles són- per imatges proporcionades per ROV (Remote Operated Vehicle = Vehicle Operat per Control Remot). A més, molts d'aquests aparells tenen la capacitat de recol·lectar selectivament (sigui a través de pinça, pala o una altra extensió de l'aparell) organismes que poden ser interessants. Aquesta recol·lecció selectiva permet d'altra banda mantenir-los vius en condicions immillorables, cosa que al seu torn és òptim per a l'estudi de la seva biologia (alimentació, respiració, .) en condicions controlades.

Un dels grans problemes dels ROV utilitzats fins al moment és la seva grandària i poca maniobrabilitat. De fet, la majoria d'ells estan pensats per arribar a grans profunditats de vegades en llocs extrems com l'Antártida, i per això la posada a punt i el seu posterior maneig són molt complexos. No obstant això, una empresa catalana situada a Cerdanyola (PRAESENTIS S.L.) va assumir el repte de crear un ROV (Bleeper) molt més manejable per poder abordar aquella franja en la qual els ROVs més voluminosos i pesants no eren útils. En el cas d'un sistema extrem com l'Antártida, un ROV com Bleeper, capaç de captar imatges submarines que poden ser fàcilment enregistrades en vídeo digital, pot ser molt útil per a equips de treball molt diversos.

El 17 de novembre de 2003 un equip de científics de diferents institucions espanyoles (Institut de Ciències del Mar-CSIC, Facultat de Biologia-UB, Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals-UA, Facultat de Biologia-US) ens embarquem en el vaixell trencagels Polarstern (AWI-Alemanya) en l'expedició ANT/ XXI/2 rumb al mar de Weddell. Era un repte per a nosaltres comprovar si l'aparell podia navegar per les aigües més fredes del planeta (entre els -2.0 i els -0.5 ºC en aquesta època de l'any), sota el gel, amb forts corrents i sotmès a molt baixes temperatures en l'exterior (fins -15ºC en el lapse de temps de campanya transcorregut). Enmig de la travessia cap al Weddell vam fer la primera prova a la piscina que té el vaixell, comprovant no només que l'aparell havia arribat en excel·lents condicions sinó que un nodrit grup de científics i tripulants s'interessaven per ell. Plantegem llavors l'estratègia de treball: nosaltres estàvem interessats a fer transectes sota el gel des del propi vaixell, és a dir, introduir el ROV sota la placa per comprovar si podien fer-se observacions fiables de la vida que alberga la part inferior submergida de la placa. Però a més el grup que estudia les foques, pingüins i balenes, vista l'extrema maniobrabilitat de l'aparell, el seu baix consum i sobretot la seva fàcil càrrega, van decidir endur-se'l al seu campament en el gel (Dresher Inlet) des d'on l'introduirien per les esquerdes per veure si era capaç potencialment de servir-los d'eina en les seves observacions i experiments amb aquests animals. D'altra banda, la visió més pràctica del capità ens va fer entendre que el Bleeper podia ser utilitzat com eina essencial en un vaixell trencagels com el Polarstern, servint d'ulls a la tripulació en el cas que el casc, els filtres o les hèlixs poguessin sofrir algun desperfecte o avaria.

La primera prova a la qual va ser sotmès el Bleeper va ser molt dura. L'equip de Joachim Plötz l'hi va dur en skidoo (trineus motoritzats) a un lloc freqüentat per foques de Weddell per veure si podia maniobrar amb facilitat introduït en una esquerda en el gel. En aquestes condicions els problemes més greus són, d'una banda, la font d'energia (un generador portàtil Fona), el fred exterior, i els forts corrents mareals una vegada submergit l'aparell. La prova va ser àmpliament superada, però per desgràcia no es van poder filmar foques perquè aquell dia no van escollir l'esquerda elegida per fer les seves inmersions habituals. La valoració de l'aparell va ser excel·lent, i l'equip alemany es va interessar de seguida a seguir la trajectòria d'aquesta nova eina d'alta tecnologia catalana. Una vegada passat el cap d'any, l'equip de Pötz va tornar i ens va retornar el Bleeper perquè poguéssim fer transectes sota el gel des del Polarstern. Muntem ràpidament l'equip (en menys de quinze minuts estava a l'aigua), cosa que va sorprendre gratament als experts en robòtica alemanys, que havien d'emprar més de dues hores a muntar el "Cherokee", un ROV pensat per arribar a grans profunditats. Un dels especialistes en plancton, el professor Claude de Broyer, ràpidament va voler provar el petit aparell sota la placa de gel, per poder fer transectes en els quals es veiés la vida sota la làmina gelada. Així doncs, ens hi vam posar i vam aconseguir fer penetrar sense dificultats l'aparell. Els transectes poden servir molt bé per calcular densitats d'animals i fins i tot grandàries, així com analitzar les agregacions sota el gel d'algues de les quals viuen els organismes en aquest peculiar i imprescindible sistema del continent Antàrtic (i Àrtic). Es va poder demostrar que l'aparell era molt versàtil i, per descomptat, molt precís, adaptable llavors per ser utilitzat en aquest tipus d'estudis també. També el capità va decidir fer la prova en la qual el Bleeper era submergit per veure el casc del Polarstern. L'ampli camp de visió abastat i l'òptica van permetre veure al detall una part de l'obra morta de l'embarcació, demostrant la gran versatilitat de l'aparell.

El gran repte en Ciències del Mar és poder avançar en tècniques que permetin una ràpida resposta a problemes concrets. No només la ciència base, sinó la part més aplicada de les distintes disciplines científiques necessiten urgentment un canvi d'enfocament en molts aspectes, essent la teledetecció un camp obert que no ha de quedar restringit a només una part reduïda de l'espectre acadèmic. La construcció de noves tecnologies a l'abast de qualsevol grup de treball científic, ingenierístic o tècnic han de ser objectiu primordial d'empreses com PRAESENTIS S.L., empreses que siguin capaces de donar eines avançades i de fàcil maneig per a resoldre problemes a diferents escales de complexitat (des de revisar la carena d'un vaixell a fer transectes del fons del mar per analitzar l'estructura de les seves comunitats), espai (des d'un treball a microescala espacial observant un o diversos punts concrets fins abastar amplis rangs de profunditat i grans distàncies) i temps (des de treballs puntuals en els quals es busquin analitzar pautes i objectius puntuals o cicles circadiaris d'activitat fins a càmeres fixes que permetin l'anàlisi de llargues sèries temporals) . Així doncs, després de l'indubtable èxit aconseguit per l'aparell en les condicions més extremes, nous reptes esperen al petit Bleeper en el futur, sense oblidar que la seva versatilitat pot permetre una aplicació variada en l'aspecte científic i tècnic a problemes i projectes concrets.

Una cordial salutació dels investigadors.

Dades

Coordenades:

70º 31' S
9º 4,9' O

Temperatura de l'aire: -0,2ºC

Velocitat del vent: 2,2 m/s

Velocitat del vaixell: 6,4 nusos

Imatges

Equip d'estudis en el gel

El petit robot Bleeper operant en superfície

Manejant el robot

El Bleeper és recollit de l'aigua

Conduint el robot des de la coberta del Polarstern

El Bleeper en el moment de submergir-se a l'aigua

Bleeper al gel

Inspecció gel marí

Data última actualització: 21 de gener de 2004