Estem treballant
en un lloc de l'Antártida en la qual no hi ha platges ni
costes. Les glaceres i el gel continental penetren en el mar i ofereixen
una imatge extraordinària i blanca de la línia que
separa el mar del continent. El fil arriba a gairebé els
cinquanta metres de profunditat a tot arreu. Això fa que
els organismes que habiten el fons marí no ho puguin fer
a menys d'aquesta profunditat ja que si no serien literalment aixafats
pel gel. En algunes zones de l'Antàrtida es poden fer immersions
i observar els fons de manera directa com el podem fer en el nostre
Mediterrani. A partir d'uns 50 metres l'única manera de conèixer
els organismes i les comunitats que habiten el fons del mar és
mitjançant l'extracció de mostres amb xarxes o dragues.
Aquest manera de prospecció ha permès desenvolupar
els coneixements sobre la vida marina durant dècades, però
en l'actualitat es disposa de tecnologia per a poder prospectar
els fons marins sense haver de destruir-los per a recol·lectar
els organismes. Aquests mètodes no destructius tenen, a més,
l'avantatge de conèixer les comunitats que habiten el fons
marí realment com són. Abans, amb el que es va recollir
una xarxa d'arrossegament o amb una draga, era un conjunt d'informació
que calia recompondre com un trencaclosques.
Els avantatges que ofereix la utilització de càmeres
de vídeo o de fotografia submarina per a l'estudi de les
comunitats bentòniques marines són immensos i òbvis.
Però encara queda molt camí per recórrer. Cada
dia els mètodes d'observació milloren i les tècniques
per tractar la informació que generen són cada vegada
més sofisticades. En aquesta línia treballa el nostre
company Julian Gutt, de l'Alfred Wegener Institut de Bremerhaven,
Alemanya. Al llarg dels últims anys ha participat en moltes
expedicions a l'Antàrtida i coneix molt bé les comunitats
biològiques dels fons marins d'aquest continent. Esperem
que el seu relat sigui del vostre interès i per als qui en
desitgeu llegir la versió original en alemany us la adjuntem
en aquest missatge.
"Involuntàriament el humans pensem sovint que les pertorbacions
naturals, per exemple els huracans o el foc, tenen conseqüències
negatives pels ecosistemes. Però aquestes pertorbacions formen
part de la pròpia dinàmica dels ecosistemes. Les espècies
s'han adaptat a les pertorbacions i la tasca dels científics
és investigar les reaccions de comunitats vegetals i animals
afectats per aquestes pertorbacions. Aquest coneixement sobre la
relació entre organismes i el seu entorn es pot inferir a
una utilitat pràctica, com per exemple la utilització
de recursos o de reserves naturals.
Fa temps que els biòlegs marins han observat que la fauna
que viu en el fons del mar, és a dir el bentos, pot arribar
a uns nivells de diversitat elevats degut majoritàriament
a l'estabilitat dels paràmetres ambientals sense quasi pertorbacions.
Un exemple destacat d'aquesta relació entre baixes pertorbacions
i l'elevada complexitat en general les podem trobar en les plataformes
continentals de l'Antàrtica o en l'oceà profund. Per
a l'estudi d'aquests hàbitats disposem avui dia de noves
tecnologies, com són els vehicles submarins equipats amb
càmeres de vídeo o fotogràfiques.
La utilització continuada de vídeo i fotografia subaquàtica
han demostrat que les comunitats bentòniques molt riques
i diverses de l'Antàrtida són alterades per les pertorbacions
causades pel fregament dels icebergs. Entenem com a fregament l'efecte
que causen sobre el fons marí els icebergs quan xoquen i
llauren el fons marí. En aquests llocs es poden observar
pujols submarins, com si hagués llaurat un tractor el sòl,
i al costat apareixen parets o solcs profunds que poden tenir uns
20 m de profunditat. El vaixell d'investigació "Polarstern"
representa una excel·lent plataforma per observar aquests
fenòmens sobre la base de plantejar hipòtesis de treball
relacionades amb els processos de colonització dels fons
marins després d'una pertorbació. Aquesta hipòtesi
sosté que la diversitat més elevada i el seu manteniment
es troben en zones amb nivells mitjans de pertorbació. La
comunitat es compon, abans de la devastació, d'una barreja
d'espècies colonitzadores inicials, pioneres i oportunistes,
i d'espècies més tardanes que competeixen millor per
l'espai. Al llarg d'un procés de colonització i de
recolonització les comunitats s'aniran modificant i al final
dominaran en els estadis finals només algunes de les espècies
amb una alta capacitat de competir i monopolitzar el substrat.
Per als estudis de la biodiversitat de les comunitats bentòniques
és important conèixer la presència, la distribució
i l'abundància de les distintes espècies. Amb aquesta
finalitat s'observa el fons del mar amb un robot submarí
amb el qual es fan vídeo-transectes d'uns quants quilòmetres
de llargària. A més, s'extreuen exemplars, per a reconèixer
les espècies, mitjançant la recol·lecció
d'animals amb xarxes i dragues. Els primers estadis de recolonització
estan caracteritzats majoritàriament per animals mòbils,
com ofiures, crinoideus o peixos. Després els segueixen les
espècies pioneres, que poden créixer i es distribueixen
ràpidament de manera gairebé explosiva, com els briozous
o gorgònies, que arriben a ocupar gairebé tot l'espai.
Al final, després de probablement centenars d'anys, creixen
les esponges sílices conegudes com esponges de "cristall",
amb forma bóta, que poden arribar a una altura de fins 2
metres d'altura.
Sorprenentment, els estudis recents han revelat que les conseqüències
de la fricció dels icebergs en el bentos antàrtic
són una de les tres pertorbacions més duradores que
pateix un dels més grans ecosistemes del món. Això
és a causa del creixement excepcionalment lent dels organismes
i de la poca capacitat de recuperació dels ecosistemes en
els mars del pol sud, i no tant a l'alta intensitat de pertorbació.
Un primer resultat dels estudis quantitatius realitzats en el Mar
de Weddell sobre la diversitat dels fons marins va ser, al principi,
un poc decebedor. La hipòtesi inicial no seria confirmada
fins més tard. El més gran nombre d'espècies
es va observar en les àrees no pertorbades. Com es pot explicar?
Una resposta clara a aquesta pregunta no la tenim, però sí
que hi ha moltes possibilitats d'interpretar el fet: existeix un
altre fenomen superposat, la influència sobre la composició
de les espècies de la comunitat per la reducció d'espècies
durant l'augment de la competència per l'espai. Les esponges
grans mostren a través de la seva tridimensionalitat una
fauna associada que facilita l'increment del nombre d'espècies.
També podria ser que els estadis classificats com a no pertorbats
fossin realment un estadi intermedi amb un màxim de nombre
d'espècies. Per tant, l'estadi final no pertorbat gairebé
no es desenvoluparà perquè abans de la seva formació
la comunitat serà pertorbada una altra vegada pel pròxim
iceberg.
Els estudis de biodiversitat del bentos antàrtic deuen tenir
en compte els diferents estadis de colonització, des dels
recentment colonitzats fins els que duen dècades o centenars
d'anys sense ser pertorbats. Si es consideren totes les zones en
conjunt s'observa clarament que el més gran nombre d'espècies
no es troba mai en les zones que no han rebut cap pertorbació.
El nombre d'espècies d'aquest mosaic és clarament
superior a la situació individual no pertorbada. Amb això
es comprova que almenys a una escala relativament gran la destrucció
del fregament dels icebergs augmenta la diversitat. S`ha, doncs,
de rebutjar la importància de les condicions estables ambientals
per al desenvolupament d'un elevat nombre d'espècies? No!
L'origen de les espècies al llarg de l'evolució s'ha
desenvolupat durant una escala temporal molt llarga, com la recolonització
d'una àrea destruïda. En el transcurs de l'evolució
les comunitats segueixen processos molt llargs, de milions d'anys,
per arribar a tenir un conjunt d'espècies elevat. Aquestes
espècies s'han anat generant al llarg de períodes
més curts de centenars d'anys fruit d'una combinació
entre l'estabilitat ambiental i l'assimilació de canvis a
escala curta de temps.
Desgraciadament, el lloc del nostre estudi és a la zona
coberta de gel de l'Antàrtida i és molt difícil
l'observació directa de la recolonització d'àrees
devastades. Això es deu, en part, a la baixa taxa de creixement
dels animals i a la dificultat d'arribar a aquests llocs. No obstant
el modelatge ecològic ofereix una possibilitat per respondre
a la multitud de preguntes que encara tenim. Amb aquest modelatge
se simularan fregaments d'icebergs i la reacció de la fauna.
Per tant, es podran identificar els factors biològics o indicadors
de règims de pertorbació que són importants
per a la recolonització i poder discriminar altres factors
que són de menor importància per recompondre la llarga
història de la colonització d'aquests fons. Aquesta
aproximació exigeix dades d'observació i de mostres,
sistemes informàtics i ordinadors amb una alta potència
de càlcul. No cal oblidar que la investigació en biodiversitat
és una les disciplines més complexes dintre de les
ciències naturals. Si les pertorbacions estan relacionades
amb el despreniment dels icebergs del continent, i si aquest fet
està relacionat amb canvis en el clima, els estudis del seu
efecte sobre el fons marí permetran aproximacions fins ara
no estudiades sobre l'efecte del canvi climàtic que comença
a afectar les comunitats naturals.
Una de les preguntes més importants que tenim en l'actualitat
és saber quan comença la recolonització d'una
àrea pertorbada. Per a respondre aquesta pregunta s'ha dissenyat
un experiment que es basa en la instal·lació de sensors
en els grans icebergs tubulars amb l'ajuda d'helicòpters.
Aquests sensors enviaran regularment la posició mitjançant
un sistema de satèl·lits (GPS) i aquesta informació
es rebrà mitjançant els satèl·lits ARGOS
a l'Institut Alfred Wegener de Bremerhaven, Alemanya. Després
d'uns anys i recollida de dades es podrà tornar al mateix
lloc amb el vaixell d'investigació i estudiar els estadis
inicials i posteriorment els diferents estadis de recolonització."
Una cordial salutació dels investigadors.
Dades
Coordenades:
69º 31' S
8º 4,9' O
Temperatura de l'aigua: -1,1ºC
Temperatura de l'aire: -0,15ºC
Velocitat del vent: 3,2 m/s
Velocitat del vaixell: 12,4 nusos
Imatges
Julian Gutt
El vehicle submarí Cherokee
Equip de control en el vaixell del
vehicle Cherokee
Imatge d'un iceberg ancorat en el fons
en el Mar de Ross
