Com us dèiem
a l'anterior missatge, hi ha alguns estudis que només es
poden fer a l'Antàrtida, com per exemple estudiar com viuen,
mengen i es reprodueixen alguns els animals que es troben en zones
com aquesta. En l'anterior missatge us explicàvem una mica
dels pingüins. En aquest us explicarem l'aventura d'un equip
alemany que va romandre quatre setmanes a la península per
observar des de prop la vida de les foques de Weddell. Aquests animals,
com els pingüins, estan perfectament adaptats a les temperatures
de l'Antàrtida i formen colònies de molts individus.
A més d'aprendre una mica sobre la vida de les foques també
us fareu una idea de què significa anar fins a l'Antàrtida
per estudiar-les, ja que per bonic que sigui el paisatge, certes
comoditats són inaccessibles.
L'aventura de l'equip alemany ens l'explica Mandana Mirhaj, que
treballa a la universitat de Bremen, a Alemanya. L'equip va estar
preparant la seva investigació en el vaixell fins que se'ls
va deixar a l'estuari de Drescher. Encara que van passar les quatre
setmanes en el campament, sempre van mantenir el contacte amb el
vaixell, ja que per a qualsevol emergència hi havia un helicòpter
preparat per a un eventual rescat. És evident que és
molt important que part de l'equip es traslladi a terra per breus
períodes, d'aquesta manera, o sigui incloent estudis etològics
fets a terra, les investigacions que es fan són molt més
completes. Com sempre, us adjuntem el missatge original a peu de
pàgina. També us enviem un informe per a la premsa
alemanya que va escriure el cap de l'equip, Joachim Plötz,
on trobareu qualsevol altre detall sobre l'expedició. En
Plötz explica que el moviment de les foques per sota el gel
-de dia solen estar-hi més al fons i de nit pugen prop del
gel- està clarament relacionat amb el desplaçament
de l'aliment, o sigui de la zona d'acumulació dels peixos
i del krill. Esperem que us agradi molt, i que llegint aquestes
pàgines pugueu viure de més prop l'aventura d'aquests
científics.
"En general, viure a la naturalesa més pura és
difícil per a qualsevol que estigui acostumat a les comoditats
de la vida que avui en dia ens proporciona la civilització.
Al desembre 2003 el nostre equip (en total cinc persones) va tenir
l'oportunitat de viure i treballar a l'Antàrtida durant un
mes. Arribem al nostre destí, l'estuari de Drescher (S72º50',
WO19º16), en helicòpter i amb l'ajuda dels nostres companys
muntem un campament de cinc iglús (tres servien per a dormir,
un era la cuina i un altre s'utilitzava per guardar el material).
Quan els nostres companys ens van deixar sols, o sigui a l'hora
de començar la nostra aventura, ens vam adonar que érem
molt afortunats, ja que ens trobàvem davant d'una tranquil·litat
i una bellesa que la majoria de les persones mai no tindria l'oportunitat
de veure. Ocells blancs volaven per sobre del campament i el sol
brillava d'una manera tan intensa que la sensació s'apropava
a la que es pot viure a l'estiu. De fet, era el principi de l'estació
estival a l'Antàrtida.
Després dels primers dies, ens vam adonar que havíem
de preocupar-nos fins i tot, de les coses més simples, aquelles
que semblen tan òbvies quan ets a casa. Per a posar-vos un
exemple, si necessitàvem aigua per beure o per rentar o netejar,
havíem de preparar grans pots en els quals dissoldre el gel.
Els iglús es van convertir en l'única zona protegida
de les intempèries del clima, o sigui dels forts vents, tempestes
de neu i també raigs de sol. Tota una aventura després
d'haver provat el confort del vaixell que ens va dur fins a l'Antàrtida
des de Cape Town! Esperàvem amb ganes poder començar
la nostra investigació. Però només un dia després
d'haver arribat, l'Antàrtida ens va rebre amb la primera
tempesta de neu, que va durar tres dies. Passem gairebé tota
l'estona a l'iglú-cuina, que era l'únic lloc que aconseguíem
mantenir suficientment calent en aquell moment, utilitzant bombones
de gas. En realitat dúiem també generadors elèctrics,
però a causa de la tempesta encara no havíem poguts
posar-los en funcionament. En aquelles condicions, l'única
cosa que podíem fer era parlar, menjar i esperar… Una
vegada passada la tempesta, el cel es va posar clar i vam començar
a tenir un temps esplèndid. El campament sencer, i també
els nostres petits vehicles, estaven coberts per una espessa capa
de neu. Vam estar hores excavant tota la neu, però finalment
vam aconseguir començar a moure'ns i explorar els voltants,
a més de preparar-nos per començar amb els nostres
projectes d'investigació. Cal dir que vam tenir sort amb
el clima: a la tempesta van seguir molts dies assolellats i vam
poder treballar cada dia i gaudir del fred, ja que semblava estar
dintre d'un congelador, però amb l'avantatge d'estar prop
de milers de pingüins cuidant dels seus petits.
Encara que estàvem prop d'una colònia de pingüins,
l'objectiu principal de la nostra investigació era estudiar
les foques de Weddell, que es trobaven en una zona més costanera.
Veure-les era veritablement increïble: hi havia moltes mares
amb els seus petits, que semblaven estar contínuament menjant
i rodant en totes les direccions. Les veus i estan tan sols a un
parell de metres de distància de tu, en el seu hàbitat
totalment primari, i pots quedar-te assegut durant hores observant-les
i veient tot el que fan. En aquest indret nosaltres som tan sols
visitants, i cal tenir-ho present a cada moment de la nostra estada
aquí. Tot el que portem haurà de ser guardat en caixes,
separat entre paper, plàstic i vidre, i ens els emportarem
de tornada a casa. Així que des de principi ens preocupem
de mantenir ben separat el material reciclable. A continuació,
perquè tingueu una idea de què és el que fèiem
cada dia, us explicaré una mica com es desenvolupava la nostra
jornada laboral. Cada matí ens despertàvem a les 8:30,
engegàvem els generadors, que serveixen tant perquè
els nostres ordinadors funcionin com per a la calefacció,
si és necessària, o electrodomèstics com la
torradora per exemple (clar, vam intentar que algunes coses no ens
faltin…). A les 9 esmorzàvem i connectàvem amb
el vaixell, perquè sabessin que encara estàvem vius!
Al voltant de les 10-11 del matí estàvem preparats.
Una vegada preparades les eines que necessitàvem, les carregàvem
en els nostres vehicles i ens movíem cap a la Badia, baixant
per una rampa natural. El lloc d'estudi estava situat al voltant
del gel. La baixada des del campament fins a la badia és
molt divertida, ens precipitàvem movent un munt de neu i
gel, sentint vent fred lliscar sobre les nostres cares. El Sol ens
il·luminava les cares i tot estava envoltat per una gran
pau. Cap a les 6-7 de la tarda tornàvem al campament i preparàvem
una mica de sopar, comprovàvem i discutíem les dades
obtingudes durant el dia fins aproximadament les 2 de la matinada.
Com us he explicat abans, tot l'equip ha vingut a estudiar les
foques, per entendre una mica més com viuen. Sobretot vam
utilitzar càmeres aquàtiques (que hem instal·lat
prèviament sobre les foques) per veure com és el seu
comportament sota l'aigua, i en particular com capturen les seves
preses i què fan al llarg del dia. Degut al fet que se sap
que les foques de Weddell es comuniquen entre elles emetent sons
sota l'aigua, el nostre equip utilitza també micròfons
aquàtics (hidròfons) per estudiar quin tipus de sons
produeixen. També utilitzem càmeres subaquàtiques,
que vam maniobrar a través d'un comandament a distància,
per observar el misteriós món que està sota
el gel. Descobrim així un estrany i increïble món
d'organismes diversos, que ens va ajudar a tenir una visió
més general de la Badia per sota del nivell del gel. Tot
i que ens pugui resultar difícil d'entendre com aquestes
foques poden estar còmodes en l'aigua tan freda durant tantes
hores, tant de dia com de nit, això és el que s'observa.
Les foques tenen un espès revestiment de greix, que és
molt semblat al que tenen les balenes. Gràcies a aquesta
capa, les foques no tenen fred a l'aigua. D'altra banda, degut al
fet que el seu cos està preparat per sobreviure al fred,
per a elles és extremadament difícil aguantar sota
el Sol quan no són a l'aigua. Llavors, què fan per
solucionar aquest problema? Doncs bé, el que fan, com podeu
veure a la foto, és menjar-se un tros de gel perquè
la temperatura del seu cos torni a baixar! Les foques són
molt grans, poden arribar a mesurar fins a 3 metres i a pesar entre
200 i 300 Kg. Movent-se sobre el gel semblen molt pesades i poc
elegants, però quan estan sota aigua és una altra
cosa, el seu moviment és àgil i saben capturar amb
èxit a les seves preses (que solen ser calamars i peixos).
Encara que el nostre principal interès era estudiar les
foques, era impossible no quedar fascinats per altres animals amb
els quals compartíem el territori durant la nostra estada:
els pingüins emperadors. Els seus cossos estan també
dibuixats per viure en condicions extremes de temperatura. Passem
moltes hores només mirant-los i fotografiant les colònies.
Milers d'individus estaven agrupats en grans grups, i no paraven
d'emetre sons molt forts. Els petits començaven a perdre
les seves plomes i el seu aspecte era molt divertit. Encara que
alguns ja eren grandets i tan alts gairebé com els seus pares,
encara volien que se'ls alimentés. Sense gairebé adonar-nos-en
van passar així les 4 setmanes i el vaixell va venir a buscar-nos.
Sense moltes ganes vam haver de deixar aquest meravellós
tros de terra, al qual potser mai més no tornarem, però
del que estic segura és que mai no oblidarem el que vam viure
aquí durant la resta de les nostres vides."
Una cordial salutació dels investigadors.
Dades
Coordenades:
72º 50' S
19º 16' WO
Temperatura de l'aigua: -1,0ºC
Temperatura de l'aire: -0,13ºC
Velocitat del vent: 3,2 m/s
Velocitat del vaixell: 11,6 nusos
