Mentre ens movem lentament amb el vaixell, els nostres companys del vaixell ens parlen contínuament de les seves experiències de la vida a l'Antàrtida, i no podem evitar demanar-los que escriguin les seves vivències, perquè així podem compartir-les tots. Els problemes de logística a l'Antàrtida no són pas gens senzills. Combustible, queviures, material d'usar i tirar .. no poden haver-hi errors, per un fet molt senzill: en un vaixell, però sobretot en una base científica com la de Neumayer, no pots anar a la botiga de la cantonada a demanar el que et falta. No hi ha cap "Drugstore Penguins" esperant-te. Per tant, el cap de logística ha de ser una persona molt centrada, eficient, i amb una gran capacitat d'ordre. Això no treu que la persona no pugui ser encantadora. I aquest és el cas d'en Ralf Witt, el cap de logística que venia amb nosaltres en el Polarstern durant la campanya. En Ralf ens va explicar unes quantes coses que després va materialitzar en un text que us presentem aquí. La veritat és que el desplegament de mitjans que hem vist davant els nostres ulls, mentre el vaixell trencagels descarregava el material que anava a hivernar a Neumayer, era impressionant. Intenteu posar-vos a la pell d'un home que és responsable de l'abastament d'una "mini-població" a l'altra punta del món, en un indret de difícil accés i que, a més a més, es queda incomunicat físicament durant molts mesos...

Per això us assegurem que aquest missatge us agradarà. Un altre cop també hi afegim el text original en alemany.

"Hola, em dic Ralf Witt, tinc 41 anys i treballo des d'en fa 13 com a logístic a l'Alfred-Wegener Institut für Polar und Meeresforschung d'Alemanya, que es troba ubicat a Bremerhaven.

A la meva feina dins l'Institut pertany la preparació, en el sentit més ampli, d'una campanya en regions polars. Equipaments i recanvis han de ser aconseguits, motos de neu i vehicles amb rodes de cadena han de ser reparats i posats a punt, les caixes de material dels molts participants de les expedicions han de ser rebudes, recopilades i revisades, perquè després, al vaixell o a l'Antàrtida, hom pugui trobar tot el material i sàpiga exactament quin equipament i a quina part dels molts cents de baguls de l'expedició es troba. Tot ha de ser enregistrat i administrat a través d'un ordinador. Ja només el material de proveïment per a l'estació de Neumayer, sense comptar els carburants ni els aparells grossos com automòbils, es componen de més de 600 peces diferents, des de cascs de treball fins a juntes per a canonades.

Per al viatge actual del Polarstern i el proveïment de l'estació de Neumayer hi havia prop de 1.300 baguls amb material d'expedició dels participants de la campanya, que venien de més de 10 països diferents. A Bremerhaven, jo mateix i els meus companys vàrem organitzar i repartir aquests baguls en seccions, i després els vàrem documentar i col·locar en més de 50 contenidors de càrrega, per a més tard estibar-los i carregar-los al Polarstern.

Em trobo en aquests moments en la meva cinquena expedició a l'Antàrtida, i les preparacions de la campanya han començat amb molts mesos d'antelació. Primer, cada persona que participarà en l'expedició ha de passar un examen mèdic complert. Després ve provar-se i procurar-se la roba polar, i posar a punt moltes instal·lacions especials, com per exemple les que tenen a veure amb la protecció del medi ambient o la seguretat, i atendre cursos de preparació. Aleshores el vaixell parteix en algun dia de novembre o desembre. Per què al novembre? Doncs perquè l'Antàrtida es troba a l'hemisferi sud de la Terra, i en aquests mesos és quan comença l'estiu: es treballa millor a l'Antàrtida perquè no fa tant de fred com durant l'hivern polar. A l'hivern s'hi han de suportar temperatures de -50ºC, a l'Antàrtida, mentre que a l'estiu les més baixes solen ser de -25 ºC.

El lloc on l'equip de treball viu a l'Antàrtida durant els mesos de feina és habitualment una base o contenidors-habitacle isolats. L'aigua per a rentar-se, cuinar i beure se l'ha de procurar cadascun. La neu està disponible en grans quantitats, i ha de ser posada a mà -amb l'ajut de pales- en un aparell que la fon, de manera que se n'obté aigua potable. Aquesta tasca és desenvolupada per tots els habitants de l'estació, i també pels convidats que hi passen l'estiu. Com a casa, hom va a la feina de bon matí. La feina pot ser des de la construcció d'un edifici nou, el salvament d'una antiga base desallotjada o la reparació d'un vehicle per anar per la neu, entre moltes d'altres. Com que en aquesta època els dies de feina a l'Antàrtida són molt llargs, es pot arribar fàcilment a treballar 12 hores per dia: sempre hi ha alguna cosa per a reparar, o per a arreglar o construir… El sol estival, que mai no es pon, ajuda molt a què la feina que es fa a l'aire lliure duri fins tard.

La missió més desagradable que vaig acomplir va ser durant l'any 1998, on vaig haver d'anar, amb un equip seleccionat d'especialistes, a rescatar l'estació polar alemanya de "Filchner" de dins d'un iceberg tabular que s'havia desprès. L'iceberg es va desprendre del marge del continent, i va començar el seu viatge pels mars polars del sud, amb l'estació dins seu. L'iceberg era en algun lloc, i dins hi havia l'estació, amb tot l'inventari i cents de litres de diesel, oli i d'altres materials que es trobaven mig enfonsats en el mar. Perquè el petroli i el carburant diesel no embrutessin el mar i constituïssin una amenaça per a la fauna antàrtica, s'havia d'actuar amb gran rapidesa. Amb el trencaglaç alemany Polarstern, l'equip de gent preparada vàrem anar a cercar l'iceberg, i quan el vàrem trobar, ens van transportar al seu damunt mitjançant els helicòpters…aleshores començà la fatigosa feina. L'equip només va necessitar 10 dies de tempesta i de fred per a desmuntar l'estació sencera i salvar prop de 170 tones de carburant i material. Després que tot fou desmuntat, el material va ser carregat al Polarstern, i es va dur des de l'Antàrtida cap a Alemanya. El fet que aquest afer fos resolt amb èxit es deu en gran part al bon treball en equip de tots els qui hi van participar. Sense treball d'equip gairebé no es podria dur a terme cap tasca a l'Antàrtida. Apart de les feines científiques i tècniques és molt important, a l'Antàrtida, procurar de mantenir totes les dures condicions de protecció del medi ambient. (us recordem que podeu consultar les condicions del Tractat Antàrtic a l'apartat "Saber-ne més").

En aquesta temporada, em toca anar cap a la base d'investigació de Neumayer. Allà m'espera una missió especial. Haig de controlar una instal·lació d'infrasons i ajustar-la al nivell de la neu, feina que faré amb un petit equip de gent. Per a això s'ha de treure de sota la neu una caixa de mesura i molts cents de metres de cable. Després de reparar-los i revisar tota la instal·lació s'ha de tornar a col·locar tot sota la neu, perquè els aparells puguin tornar a recollir dades. La seva funció és la de rebre un tipus altament sensible d'ones de so i dirigir-lo mitjançant una antena a una unitat central. Els senyals d'entrada es processaran per un monitor i s'emmagatzemaran. Aquestes senyals es transmetran directament des de l'Antàrtida i via satèl·lit a Viena, on hi ha les autoritats internacionals de l'energia atòmica. En aquest centre hi arriben altres senyals procedents d'altres estacions de mesura de la Terra, de manera que els especialistes de Viena poden saber exactament, i després d'una avaluació, on es fan proves amb armes atòmiques. És una tasca per controlar internacionalment els tractats sobre les fronteres dels tests d'armes atòmiques.

El que m'agrada molt de la meva feina, és el fet de poder trobar un munt de gent interessant i simpàtica de molts països del món.

Estaré, juntament amb el meu equip, vivint a l'Antàrtida durant tres mesos, i després retornaré amb el Polarstern a Ciutat del Cap, on agafaré un avió que em tornarà a casa, a Alemanya."

Salutacions,

Els investigadors

Dades

Coordenades:

67º 14' S
5º 38' E

Temperatura de l'aire: -2,5ºC

Velocitat del vent: 4,1 m/s

Imatges

En Ralf Witt

Transport de mòdul habitable

Plataformes-trineus

Vista des de la coberta de proa

Contenidors es traslladen amb una grua

Vista del Polastern

Video Els vehicles "eruga" transporten tot el material pesant sobre el gel, des del vaixell fins a Neumayer

Video Les plataformes-trineu, especialment dissenyades per moure contenidors, també són arrossegades pels vehicles d'eruga

Aquí teniu el missatge original en alemany.

Data última actualització: 15 de març de 2004