Fa quasi una setmana que hem deixat endarrera el continent antàrtic. Els primers dies del trajecte de tornada a Ciutat del Cap han estat dedicats a acabar els experiments que havem endegat fa unes setmanes. Però immediatament ens hem hagut de mentalitzar que la nostra expedició ja s'acabat i que cal afanyar-se en acabar-ho tot i començar a guardar-les coses.

El trajecte de tornada des de l'Antàrtida dura uns 9 a 10 dies i es molt important dedicar aquest temps a recollir tot i escriure un resum del que hem fet i del que hem assolit dels nostres objectius. La major part dels nostres companys es dediquen a escriure aquest report per donar-li al cap de la expedició abans de desembarcar. Es una tasca que pot ser no ens agrada massa ara que estem cansats i que encara no estem segur dels resultats dels experiments i mostratges. Però es important fer-ho ja que ens ajuda a revisar sí hem fet el que ens vàrem plantejar fa quasi un any al acceptar participar en l'expedició i si hem fet coses noves. En uns dies posarem en la web aquest report per que pugueu veure com es fan aquests informes. De fet es important que a mes de preparar el text ho exposem als nostres companys i així conjuntament ens expliquem els resultats de les nostres investigacions i que esperem assolir desprès d'analitzar les mostres una vegada a casa.

Un altra tasca molt important d'aquests dies es recollir tot i deixar-ho en els baguls i caixes que dúiem. Cal deixar els laboratoris buits i néts pels propers expedicionaris que ens uns pocs dies desprès d'arribar a Ciutat del Cap nosaltres, sortiran cap aigües antàrtiques en altra expedició. Hem tingut la sort que un dels expedicionaris que s'embarcarà en el Polarstern destí l'Antártida és un company nostre i ens ha assegurat que ens escriurà un resum del que ha fet. Ben aviat ho trobareu en aquesta web i podrem comparar el que es fa en un altra expedició com la nostra. A part dels que ens vàrem dur de Barcelona ara ens enduem mes coses. Aquestes són sobre tot els organismes i les mostres d'aigua, gel i sediments que hem recollit. També hem gastat bastant material que parcialment es quedarà com deixalles que es llençaran una vegada arribem a destí en el continent africà. Cal ser molt acurats a l'hora de recollir tot i guardar-ho ja que desprès quan arribi als nostres instituts tornar-ho a organitzar tot pot representar bastants dies de feina que ara es el moment d'estalviar-ho. Cada un dels baguls tindrà un contingut diferent i els identificarem curosament. També cal protegir tots el material delicat i els recipients amb les mostres per que no es facin malbé. Una part del nostre material per estudi posterior ha de tornar congelat i ho deixarem ens uns contenidors especial que es romandran congelats fins que ho recollim a Alemanya una vegada arribi el vaixell al seu port que es la ciutat de Bremerhaven en el Mar del Nord. Altra part de les mostres es han de mantenir en nevera, no congelat també fins que ho recollim al arribar a port. Es evident que aquest transport congelat i fresc es un dels episodis mes crucials d'expedicions com la nostra. Us imagineu que passaria si per alguna situació inesperada els material es descongelés? Pues que perdríem una part molt important de tota la feina feta situació que seria dramàtica pel nostre projecte de recerca

L'activitat a bord es quasi frenètica. Si en un inici vàrem pensar que una setmana era molt per poder fer-ho tot, ara veiem que el temps passa molt ràpid i ens comença a agafar un cert neguit. En algunes estones que ens relaxem parlem entre nosaltres del que hem fet i com ha estat aquesta nova experiència antàrtica. Hi ha una coincidència entre tots nosaltres siguem veterans (per uns ja es la tercera o cinquena expedició) i els nou vinguts (per altres es la primera vegada), no hi cap expedició igual i poder venir a l'Antártida a treballar a part de ser un luxe, sempre genera situació i sensacions noves. Fa uns dies, hem deixat enrera l'últim iceberg i ja no veiem el paisatge de gel que tant ens ha acompanyat tan dies. En mòlts moments ens entra l'enyorança i això que fa tant sòls uns dies que no veiem gel. Que tindrà l'Antártida que ens enganxa tant? Tenim una barreja de sensacions. Per un lloc estem neguitosos per poder tornar al costat de les nostres famílies que enyorem molt. Per un altra ens sentim tristos per deixar un paradís tant desconegut i inhòspit com es el continent gelat i al que hem pogut venir desprès de quasi dos anys de preparació. Ens mirem uns als altres i ens preguntem: ara que? Pot ser el comú denominador dels nostres pensaments es: un dia que esperem no sigui molt llunyà tornarem. Tornarem per desenvolupar nous experiments que han de dissenyar-se a partir dels resultats de aquest expedició. Però també tornarem per tornar a sentir tot un seguit de sensacions que només en sentit en aquest continent i en les aigües i gels que tant el fan un indret singular i inigualable en el nostre planeta.

En aquest moment estem a un dia de navegació de Ciutat del Cap. En pocs dies la temperatura ambient ha canviat molt ràpid i ja sentim la suavitat del calor estival del continent africà. Un dels nostres companys alemanys ens ha vingut a buscar per avisar-nos que sortim ràpid a coberta per que la superfície del mar està plena d'un organisme molt conegut per nosaltres que vivim a la ribera del Mediterrani. La superfície del mar està plena de Velella velella conegut a las costes catalanes com “borm blau”. Pertanyen al denominat plàncton gelatinós que te una importància cabdal en tots els oceans inclòs l'antàrtic i us hem parlarem ben aviat en un document d'aquesta web. Ens be el record de la situació que vàrem viure l'any passat quan grans quantitats d'aquest organisme planctònics van invadir les platges de les illes Balears i d'altres indrets de la costa espanyola peninsular. Va ser a inicis de l'estiu i ara ens apropem a Sudàfrica on es també estiu. Las velellas son els pòlips d'una medusa petiteta (uns 2 mm de diàmetre) molt abundant en tots els oceans. Aquests pòlips son mes aviat colònies flotants de pòlips on el de damunt (flotador) te una prolongació vertical en forma de vela. Els vents els arrosseguen per la superfície del mar i quan aquests vents son cap a la costa, arriben a les platges en grans quantitats. Parlen amb el cap de l'expedició, ens comenta que just abans d'embarcar-se en el mes de novembre passat en va veure moltìssims en la sorra de les platges de Ciutat del Cap. En aquell moment si que era la mateixa situació de final de primavera i inicis d'estiu a l'igual que ens va passar a casa nostra. Aquest fet ens ha apropat a casa de manera sobtada i ens ha fet recordar que Sudàfrica també te un clima mediterrani. El mar amb els seus esdeveniments biològics ens recorda que estem habitant un planeta on succeeixen coses similars en lloc molt distants.

Bé, ara es l'hora dels adéus. Ens despedim fins ben aviat que continuarem explicar-vos coses de l'Antàrtida des de la nostra web que romandrà oberta tot l'any. Poc a poc us anirem explicant més resultats, impressions dels nostres companys de viatge i us proposarem tot un seguit d'experiments i enigmes per seguir gaudint junts d'una aventura com aquesta. Us agraïm molt que ens hagueu seguit i que estigueu interessants en aquesta manera de aventura que ens fan als científics sentir-nos molt prop de tots i ser uns components mes de la mateixa societat que vosaltres. Us animem a seguir de tant en tant la nostra web en la que esperem que trobeu informació interessant i destreta però un animem també que ens proposeu coses i així millorar la nostra tasca amb el vostre ajut.

Molts records i fins ben aviat
Els investigadors

Dades

Coordenades:

35º 36,1' S
17º 19, 1' E

Temperatura de l'aire: 15.3 ºC

Velocitat del vent: 5,1 m/s

Imatges

Wolf Arnz preparant l'informe

Presentant resultats

Netejant els laboratoris

Congelant el material

Ciutat del Cap

Pòlip de Velella

Video Les foques de dos pèls (Arctocephalus pusillus) han tornat a Ciutat del Cap. Com a conseqüència de les obres de construcció en el barri de “Water Front”, les foques van perdre el seu hàbitat en la costa de Sudàfrica i durant un temps van desaparèixer d'aquest lloc al que sempre solien tornar després de viatjar a l'Antàrtida. Però una vegada finalitzades les obres, es va restablir un espai protegit en la mateixa zona on la colònia de foques solia viure, i sorprenentment les foques van tornar: no havien oblidat que aquest racó del món els pertanyia

Data última actualització: 30 d'abril de 2004