Enlaços d'interés / Documents / Recursos pedagògics / Enigmes i experiments

1: Els colors de l'Antàrtida
2: Un forat al gel
3: Platets voladors?
4: Pingüins a l'aigua!
5: Experiment a 1500 metres de fondària
6: Organismes amb llum

1. Resposta a l'enigma: els colors de l'Antàrtida Les fotos estàn fetes cada 2 hores durant 24 hores Què és el que més sorprend?   L'alternança de llum i ombra en els pols depèn de la inclinació de la Terra respecte al Sol (Imatge: M. Manzoni)             El que més sorprèn mirant aquestes fotos és que sempre hi ha llum, inclòs de nit. I és que en el pol sud, on es troba l'Antàrtida, durant l'estiu austral el sol no es pon mai. Això passa perquè la Terra gira al voltant del sol de forma inclinada uns 23º27' respecte al plànol de la ecliptica. Per aquest motiu, l'Antàrtida està exposada a la llum del sol des del 21 de setembre fins al 23 de març, o sigui durant la primavera i l'estiu austral. Mentre que al llarg de la tardor i hivern queda exposada cap a l'espai extern i llavors el paisatge està dominat per la foscor. El mateix passa en el pol nord, l'Àrtic, amb la diferència que l'absència de llum coincideix amb l'hivern boreal, o sigui aproximadament des de novembre fins a febrer. Tornar

2. Resposta a l'experiment: un forat al gel. El paper s'ha enfonçat! Per què creieu que ha passat? La neu és blanca i per això refracta els raigs del sol com un mirall i com a conseqüència rebota el calor que prové del sol. Per aquest motiu està freda quan la toqueu. Però si damunt del glaç es posa un paper fosc, aquest (al revés del que li passa a la neu) absorbirà el calor dels raigs del sol i al escalfar-se farà que la neu de sota es fongui. Tornar

3. Resposta a l'enigma: Platets voladors Sabríeu dir quina mena de núvol és i com s'ha pogut originar? Explicació del fenòmen (font: Instituto Nacional de Metereología) Són núvols lenticulars. Quan els forts vents passen per sobre l'illa es formen ones de muntanya a sotavent, on es generen curiosos núvols denominats "núvols d'ona" que romanen estàtics durant hores adoptant formes molt variades i capritxoses. Els núvols més baixos giren sobre sí mateixos i es diuen "núvols rotors". A major alçària apareixen altres núvols que tendeixen a adoptar aspecte de lents, ametlles o de platets voladors! Són els "núvols lenticulars". Perquè els núvols lenticulars es formin, l'aire ha de ser bastant sec o lleugerament humit. Mentre l'aire ascendeix amunt i per sobre la muntanya, arriba a un punt on l'aire es satura i es condensa formant un núvol. Si l'aire és sec, però manté nivells d'humitat, els núvols s'aniran formant segons el grau d'humitat en diferents capes. Això explica perquè els núvols lenticulars poden tenir a vegades una aparença apilada. Tornar

4. Resposta a l'enigma: Pingüins a l'aigua! És un comportament de defensa. Els pingüins actuen així per a defensar-se dels seus depredadors dins l'aigua. Les orques i foques lleopard sempre estan a l'aguait en els llocs on solen capbussar-se els pingüins i així capturar-los per sorpresa. Són els moments més perillosos pels pingüins adults. Capbussant-se en grup redueixen les possibilitats individuals de ser capturats ja que si es capbussessin un a un, serien preses fàcils. Aquest fenomen, dit de la manada egoista (o “selfish herd”), va ser modelitzat pel gran biòleg evolutiu Hamilton, el 1970. Literalment vol dir: amagar-se entre els companys de sort. Ara bé, el primer que es tira, és el més valent? O el que té més gana? El més ràpid i per tant el més confiat? Això els hi haurem de preguntar a ells. Tornar

5. Resposta a l'enigma: Experiment a 1500 metres de fondària Què els hi ha passat a aquestes boles? El CTD baixa amb les boles El fenomen és degut a la pressió hidrostàtica. A grans profunditats s'assoleix una pressió extremament elevada. Tenint en compte que la pressió hidrostàtica augmenta una atmosfera per cada 10 m de profunditat, a 1500 m els objectes estaran sotmesos a una pressió de 15 atmosferes, és a dir, 15 vegades la pressió que tenim a nivell del mar. Si aquesta pressió l'han de patir materials comprimibles, aleshores es deformen o encongeixen com el què els hi passat a les boles de l'experiment. En canvi, a l'aparell no l'hi ha passat res perquè està constituït de materials no comprimibles com són l'alumini y el PVC. Hi ha materials que poden recuperar la forma quan la pressió ja no actua sobre d'ells i es tractaria de materials elàstics. Però no és el cas del porexpan. Tornar

6. Organismes amb llum Què és? És un ctenòfor de l'espècie Callianira antartica Aquesta espècie es troba exclusivament en aigües antàrtiques i subantàrtiques. És tracta del ctenòfor més abundant en aquelles aigües i es pot trobar fins els 400 metres de fondària. El de la foto és un juvenil que deu fer uns 6 mil·límetres i té els tentacles encongits. Aquests tentacles estesos farien 6 vegades la seva llargària. La llum que sembla que emetin és degut a la iridescència dels seus cilis que es mouen fent una ona. Quan sobre els cilis incideix la llum visible (en aquest cas la de la lupa d'observació) es donen les diferents tonalitats de colors que depenen de l'angle d'incidència de la llum i la posició en que es trobi el cili en aquell moment. Aquests cilis estan disposats en 8 bandes o pintes (per la seva semblança a les pues de les pintes) longitudinals al cos. A part de ser un mecanisme locomotor, aquestes pintes també els hi serveixen per alimentar-se. A través del seu moviment ondulatori creen petites corrents d'aigua que acosten les preses cap a la boca, en la part superior. En aquest cas, es pot veure una presa en el seu interior (en vermell) que possiblement serà un copèpode, el seu aliment preferit. Tornar

Data darrera actualització: 10 de desembre de 2004